El carrer de Guillem Tell, heroi llegendari de la independència suïssa

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer de Guillem Tell uneix el de Balmes, a l’altura de la plaça Molina, amb l’avinguda de Cassoles, sent, des dels seus orígens, un important vial de comunicació al centre del barri del Farró. Les primeres llicències per edificar es van concedir el 1852, en solars de Baltasar d’Espanya i de Molines, Joaquim Castanyer i de Joaquim Ferrer i Mandri; les primeres cases es van construir a partir de 1856. El carrer va experimentar una ràpida urbanització a partir de 1878, en passar-hi el “tramvia de foc” de la Companyia General de Tramvies, que explotava la línia de Barcelona a Sant Gervasi i Sarrià. Segons el plànol de 1895, bona part del carrer ja estava urbanitzat aleshores. En el plànol de 1928, l’única part per urbanitzar coincidia amb la finca que anava de plaça Molina a Saragossa, ja que l’habitatge donava a la cruïlla d’aquests dos carrers. Encara no s’havia urbanitzat la part nord del carrer de Lincoln, entre Sant Eusebi i Guillem Tell.

Publicitat

Des de 1850 el carrer es coneixia com a Sant Josep, però el 1905, per evitar coincidències, es dedica a Guillem Tell, heroi llegendari de la independència de la Confederació Helvètica, l’actual Suïssa. És un dels carrers més amples del Farró i aviat va concentrar activitat comercial i serveis, aspecte que manté en l’actualitat. Juntament amb el carrer de Pàdua, són els dos principals eixos comercials del barri.