Publicitat

El carrer de les Santjoanistes, el centre del Farró

El convent de "les Joanes", com era conegut al barri, es va convertir en una txeca durant la Guerra Civil: el Preventori G

Publicat el 4.1.2021 6:40 · Actualitzat el 17.5.2023 11:44

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Vial que uneix la plaça de Mañé i Flaquer amb el carrer de Balmes, un dels més antics del barri del Farró. L’origen del barri s’ha de situar a l’entorn de l’antiga plaça de la Creu: els carrers que hi conflueixen i el de Saragossa, que a mitjans del segle XIX era un antic camí. Una de les primeres cases que s’hi van construir va ser la de Silvestre Farró, que va posar el nom de la família en el tram de carrer que va urbanitzar. A mitjans del segle XIX, en aquest carrer Francesc Carbonell va edificar l’habitatge i una gran fàbrica de filats. Unes dècades més tard, el 1880, la comunitat de monges de Sant Joan de Jerusalem va comprar el solar i la fàbrica d’en Carbonell, i el va adaptar com a convent. Una de les construccions noves va ser el temple -que donava al carrer del Farró-, que va ser consagrat per Josep d’Urquinaona, bisbe de Barcelona, per la festivitat de Sant Joan del 1882. Les obres s’havien fet molt ràpidament.

En el plànol de Sant Gervasi de Cassoles del 1895, es dibuixa aquest centre del Farró plenament consolidat al voltant de la plaça de la Creu (ara Mañé i Flaquer) i del carrer Saragossa, amb el carrer de Farró entre els carrers de la Gleva i Camps i Fabrés, del tot urbanitzat. El plànol de Vicenç Martorell del 1930, quan el carrer ja és “dels” Santjoanistes -és aleshores quan canvia el nom i només arriba fins a la plaça-, detalla la gran extensió del convent que ocupa bona part de l’illa, amb un gran mur a l’entorn. Tot i ser un carrer de caràcter popular i residencial, també tenia diversos comerços propiciats per la proximitat a la plaça i al carrer de Saragossa.

Publicitat

El convent de “les Joanes”, com era conegut al barri, es va convertir en una txeca durant la Guerra Civil, el Preventori G, però els anys 40 recupera la funció de convent fins el 1974, quan s’enderroca. Les monges es van traslladar el 1977 i poc després, el 1980, es va canviar el nom del carrer pel de “les Santjoanistes”, en femení. En els seus solars s’hi han fet edificis residencials i hi ha botigues i restaurants molt arrelats al Farró.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

‘El més petit de tots’, un documental sobre les colònies infantils de la Guerra Civil, es presentarà als centres cívics Vázquez Montalbán i Vil·la...

El curtmetratge, realitzat per les periodistes Ana Rubió —redactora d’El Jardí— i Paula Padilla, recupera la memòria dels infants refugiats durant el conflicte

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El Jardí 123, desembre 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2026/01/1626-El-Jardi123_Desembre25_0212-_ok.pdf

Festa Major del Farró 2025: el programa amb totes les activitats

Del 6 al 14 de setembre el barri s'omplirà d'activitats per a totes les edats pensades per fer comunitat
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí