10.7 C
Sant Gervasi
| Dilluns 25 de gener de 2021 |

El carrer de les Santjoanistes, el centre del Farró

El convent de "les Joanes", com era conegut al barri, es va convertir en una txeca durant la Guerra Civil: el Preventori G

Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre

Vial que uneix la plaça de Mañé i Flaquer amb el carrer de Balmes, un dels més antics del barri del Farró. L’origen del barri s’ha de situar a l’entorn de l’antiga plaça de la Creu: els carrers que hi conflueixen i el de Saragossa, que a mitjans del segle XIX era un antic camí. Una de les primeres cases que s’hi van construir va ser la de Silvestre Farró, que va posar el nom de la família en el tram de carrer que va urbanitzar. A mitjans del segle XIX, en aquest carrer Francesc Carbonell va edificar l’habitatge i una gran fàbrica de filats. Unes dècades més tard, el 1880, la comunitat de monges de Sant Joan de Jerusalem va comprar el solar i la fàbrica d’en Carbonell, i el va adaptar com a convent. Una de les construccions noves va ser el temple -que donava al carrer del Farró-, que va ser consagrat per Josep d’Urquinaona, bisbe de Barcelona, per la festivitat de Sant Joan del 1882. Les obres s’havien fet molt ràpidament.

En el plànol de Sant Gervasi de Cassoles del 1895, es dibuixa aquest centre del Farró plenament consolidat al voltant de la plaça de la Creu (ara Mañé i Flaquer) i del carrer Saragossa, amb el carrer de Farró entre els carrers de la Gleva i Camps i Fabrés, del tot urbanitzat. El plànol de Vicenç Martorell del 1930, quan el carrer ja és “dels” Santjoanistes -és aleshores quan canvia el nom i només arriba fins a la plaça-, detalla la gran extensió del convent que ocupa bona part de l’illa, amb un gran mur a l’entorn. Tot i ser un carrer de caràcter popular i residencial, també tenia diversos comerços propiciats per la proximitat a la plaça i al carrer de Saragossa.

El convent de “les Joanes”, com era conegut al barri, es va convertir en una txeca durant la Guerra Civil, el Preventori G, però els anys 40 recupera la funció de convent fins el 1974, quan s’enderroca. Les monges es van traslladar el 1977 i poc després, el 1980, es va canviar el nom del carrer pel de “les Santjoanistes”, en femení. En els seus solars s’hi han fet edificis residencials i hi ha botigues i restaurants molt arrelats al Farró.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.