Publicitat

El carrer de Lleó XIII

El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l'han caracteritzat, però no la Torre Bassols

Publicat el 4.5.2020 9:08

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Lleó XIII està situat a la zona limítrofa entre la Bonanova i el Putxet. Presenta un fort desnivell i uneix el passeig de Sant Gervasi amb el carrer del doctor Ribas i Perdigó, a tocar de la ronda de Dalt, a la falda de Collserola.

Aquests terrenys van començar a urbanitzar-se a partir de 1872 quan Josepa Cayol, hereva de la propietat del Frare Blanc, presenta a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles un projecte urbanístic a llevant de la riera de Maduixer, que tenia l’actual carrer de Lleó XIII com a eix central. En aquest carrer, que aleshores era conegut com el Frare Blanc, van construir-se torres residencials, sobretot a la part sud i propera del passeig, i una de les primeres va ser la torre Bassols. Unes dècades més tard, amb el canvi de segle, el doctor Andreu i els seus socis van iniciar la urbanització de l’avinguda del Tibidabo, al costat de ponent del torrent de Maduixer. El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l’han caracteritzat.

Publicitat
La torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer © La Veu de Catalunya

La torre Bassols, però, ha desaparegut. Un article de Joaquim Folch i Torres a La Veu de Catalunya (12 de setembre de 1912: pàgina 5) ens descriu la casa i l’indret: “Precedida d’un pont amb baranes modernistes ben de doldre, alçada en la flor de l’any 70 enmig la florida vall que’l Putxet mira i de cara a la vila de Sant Gervasi, domini dels senyors y menestrals barcelonins”. També diu que la torre s’havia convertit en un museu, per l’afany col·leccionista del seu propietari Joan Bassols Villà, un metge molt interessat en la meteorologia, l’astronomia, la sismologia i altres disciplines científiques. La torre l’havia convertit en un museu que va despertar l’admiració de Folch i Torres per la gran quantitat de peces de ceràmica, numismàtica, mobiliari antic, fòssils que guardava, a més d’un important herbari. Una germana de Bassols, M. Rosario, estava casada amb el fabricant de seda Francesc de Paula Santoja, que tenia la fàbrica i habitatge ben a prop, al passatge de Foraster.

Fotografies: En portada, vista del torrent de Maduixer cap al 1900, des del carrer Lleó XIII. S’hi veu la casa Frare Blanc, més tard reformada amb estil modernista com a casa Roviralta; al cos del text, la torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer. (Font: La Veu de Catalunya)

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.
spot_img

Clams presentarà ‘Punts de Fuga’, el seu cinquè disc, a Luz de Gas

El concert tindrà lloc el pròxim 1 de juliol i les primeres 300 entrades inclouran l'accés en exclusiva al nou disc

L’ou com balla arriba per primer cop a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià

Des del dijous 4 fins al diumenge 7 de juny, Sarrià – Sant Gervasi s’engalana per acollir la festa del Corpus

Josep Amat i els anys del carrer Juli Verne: el refugi creatiu d’un pintor al Putxet en plena Guerra Civil

El pintor, que va arribar a Sant Gervasi l’any 1936, va convertir les cases i jardins del carrer Juli Verne en espai de convivència i refugi durant la Guerra Civil i escenari d’algunes de les seves obres més significatives

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí