Publicitat

El carrer de Lleó XIII

El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l'han caracteritzat, però no la Torre Bassols

spot_img

Publicat el 4.5.2020 9:08

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Lleó XIII està situat a la zona limítrofa entre la Bonanova i el Putxet. Presenta un fort desnivell i uneix el passeig de Sant Gervasi amb el carrer del doctor Ribas i Perdigó, a tocar de la ronda de Dalt, a la falda de Collserola.

Publicitat

Aquests terrenys van començar a urbanitzar-se a partir de 1872 quan Josepa Cayol, hereva de la propietat del Frare Blanc, presenta a l’Ajuntament de Sant Gervasi de Cassoles un projecte urbanístic a llevant de la riera de Maduixer, que tenia l’actual carrer de Lleó XIII com a eix central. En aquest carrer, que aleshores era conegut com el Frare Blanc, van construir-se torres residencials, sobretot a la part sud i propera del passeig, i una de les primeres va ser la torre Bassols. Unes dècades més tard, amb el canvi de segle, el doctor Andreu i els seus socis van iniciar la urbanització de l’avinguda del Tibidabo, al costat de ponent del torrent de Maduixer. El carrer conserva avui el seu caràcter residencial i es mantenen moltes de les torres que l’han caracteritzat.

Publicitat
La torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer © La Veu de Catalunya

La torre Bassols, però, ha desaparegut. Un article de Joaquim Folch i Torres a La Veu de Catalunya (12 de setembre de 1912: pàgina 5) ens descriu la casa i l’indret: “Precedida d’un pont amb baranes modernistes ben de doldre, alçada en la flor de l’any 70 enmig la florida vall que’l Putxet mira i de cara a la vila de Sant Gervasi, domini dels senyors y menestrals barcelonins”. També diu que la torre s’havia convertit en un museu, per l’afany col·leccionista del seu propietari Joan Bassols Villà, un metge molt interessat en la meteorologia, l’astronomia, la sismologia i altres disciplines científiques. La torre l’havia convertit en un museu que va despertar l’admiració de Folch i Torres per la gran quantitat de peces de ceràmica, numismàtica, mobiliari antic, fòssils que guardava, a més d’un important herbari. Una germana de Bassols, M. Rosario, estava casada amb el fabricant de seda Francesc de Paula Santoja, que tenia la fàbrica i habitatge ben a prop, al passatge de Foraster.

Fotografies: En portada, vista del torrent de Maduixer cap al 1900, des del carrer Lleó XIII. S’hi veu la casa Frare Blanc, més tard reformada amb estil modernista com a casa Roviralta; al cos del text, la torre Bassols, el 1912, amb un pont que permetia salvar el barranc de Maduixer. (Font: La Veu de Catalunya)

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

Sant Jordi 2025, una jornada multitudinària i radiant: “Ha vingut moltíssima gent”

Cultura Natalia Avellan Ha arribat de nou una de les festivitats més estimades pels catalans i les catalanes. Aquell dia de l'any en què convergeix literatura, llengua i tradició. On els carrers, les...

Les recomanacions dels polítics de Sarrià-Sant Gervasi per Sant Jordi

Cultura El Jardí Arriba un dels dies més bonics de l'any pels catalans i les catalanes, Sant Jordi. A El Jardí hem fet un recull de...

Una breu, però completa història dels caputxins a Catalunya

"Quatre segles de vida caputxina", el nou llibre de Fra Valentí Serra que explica des de l’arribada dels primers framenors caputxins a Catalunya fins a la publicació de les constitucions el 1968, arran del Concili Vaticà II

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí