Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un dels carrers que travessen de llevant a ponent el barri de Sant Gervasi Sud o Galvany: comença a la Via Augusta i acaba al carrer de Calvet. La seva urbanització, iniciada a mitjan segle XIX, afectava diverses grans finques com les dels Galvany, Santaló-Lladó, Laforja-Tusquets o Ferrer Vidal. Es va iniciar pel seu tram central, pels volts de la plaça Cardona, on el 1860 ja s’havia obert un tros. El 1868 s’aprova la urbanització de tot el carrer, amb el nom de Sant Sebastià. Cap al 1874 es construeix a Can Galvany i Can Regàs, a la part més occidental, i poc després s’obria per la part oriental, urbanitzant la part sud de la finca Tusquets. Així, a finals del segle XIX, el carrer de Sant Sebastià tenia tres nuclis urbanitzats: un entorn del carrer de Sagués, un altre sota la plaça Cardona i un darrer, a tocar de la riera de Sant Gervasi (avui Via Augusta). La majoria d’aquests habitatges eren de caràcter popular, amb façanes d’entre 5 a 7 metres d’amplada, per a menestrals i classes mitjanes.
L’any 1907 es va canviar el nom del carrer, passant a anomenar-se de Marià Cubí, un científic expert en la frenologia, nascut a Malgrat i resident a Barcelona, però sense vinculacions conegudes amb el barri. Durant les primeres dècades del segle XX, a les zones sense urbanitzar, es va construir grans torres burgeses com la casa Llorach i Can Fabre (Muñoz Ramonet) a l’altura de Muntaner, o Can Ferrer, a Balmes, tot quedant el carrer definitivament urbanitzat i passant a ser un dels vials més actiu i amb major continuïtat del barri de Galvany.
Els anys seixanta van desaparèixer algunes de les cases emblemàtiques, com can Llorach, i d’altres es van anar abandonant, com és el cas de Can Ferrer, avui mig enrunada i amb el que queda del seu magnífic parc molt abandonat. És, avui dia, un dels eixos comercials més vitals del barri.
A la fotografia, el carrer de Marià Cubí cantonada amb Calvet, engalanat per la Festa Major de l’any 1931, cosa indicativa del caràcter popular de l’indret.
Fotografia cedida per Carme Ronda, procedent de l’Arxiu Històric de Els Blaus de Sarrià.
