Publicitat
spot_img

El carrer de Sagués

Publicat el 8.10.2017 13:00

Nomenclàtor

Roser Díaz Matín, Jesús Mestre Campi

Actualment és un petit carrer que va entre el carrer Laforja i la Travessera de Gràcia. Aquest va ser el lloc on va començar la urbanització del barri de Galvany. Les terres inicialment eren propietat de Felipa Álvarez de Mendieta i tenien una extensió de dues hectàrees. Situades entremig de les propietats de les religioses de Loreto, dels hereus de Cuixart i Castelló, i acotades al sud pel camí públic de la Travessera. L’altre via de trànsit era el Torrent de Galvany. Quan va morir Felipa Álvarez, els terrenys van anar a parar a un hereu seu, que era un mestre escolà de la catedral de Vic. Aquest les va vendre l’any 1871 a Salvador Sagués i Quintana, un fabricant natural de Gràcia i de professió veler (és a dir teixidor dels vels i tractant de sedes, ofici ben reconegut i remunerat d’aquells temps). Corria l’any 1876 quan el Sagués va contactar amb Joan Caballé i Fàbregas a qui va encarregar un projecte d’urbanització. Així va néixer el carrer de Sagués, situat ben en mig de la propietat.

Salvador Sagués es va casar amb Maria Remei Calvet i Sagrera, inicialment el seu cognom va donar nom al carrer Calvet (actualment el carrer Calvet recorda a un compositor, Calvet Dalmau, totalment aliè al barri). A la Travessera, a tocar de Sagués, hi havia la fàbrica de sedes Vilumara i fora molt possible que la seva construcció hagués ajudat a desenvolupar la urbanització de l’actual barri de Galvany. I li va donar al carrer el caràcter popular que encara conserva a l’actualitat. Salvador Sagués va morir l’any 1896 al carrer de Roses (l’actual carrer d’Amigó).

Publicitat

A la fotografia destacada, la cooperativa la Flor de Maig que, a principi del segle XX, hi havia a la cantonada de Marià Cubí amb Sagués.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf
spot_img

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.

Mantenir-se actiu és sinònim de benestar 

És necessari promoure una vida activa, amb activitats significatives i adaptades, per afavorir l’autonomia, el benestar emocional i la participació social en edats avançades

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí