Publicitat

El carrer de Sagués

spot_img

Publicat el 8.10.2017 13:00

Nomenclàtor

Roser Díaz Matín, Jesús Mestre Campi

Actualment és un petit carrer que va entre el carrer Laforja i la Travessera de Gràcia. Aquest va ser el lloc on va començar la urbanització del barri de Galvany. Les terres inicialment eren propietat de Felipa Álvarez de Mendieta i tenien una extensió de dues hectàrees. Situades entremig de les propietats de les religioses de Loreto, dels hereus de Cuixart i Castelló, i acotades al sud pel camí públic de la Travessera. L’altre via de trànsit era el Torrent de Galvany. Quan va morir Felipa Álvarez, els terrenys van anar a parar a un hereu seu, que era un mestre escolà de la catedral de Vic. Aquest les va vendre l’any 1871 a Salvador Sagués i Quintana, un fabricant natural de Gràcia i de professió veler (és a dir teixidor dels vels i tractant de sedes, ofici ben reconegut i remunerat d’aquells temps). Corria l’any 1876 quan el Sagués va contactar amb Joan Caballé i Fàbregas a qui va encarregar un projecte d’urbanització. Així va néixer el carrer de Sagués, situat ben en mig de la propietat.

Publicitat

Salvador Sagués es va casar amb Maria Remei Calvet i Sagrera, inicialment el seu cognom va donar nom al carrer Calvet (actualment el carrer Calvet recorda a un compositor, Calvet Dalmau, totalment aliè al barri). A la Travessera, a tocar de Sagués, hi havia la fàbrica de sedes Vilumara i fora molt possible que la seva construcció hagués ajudat a desenvolupar la urbanització de l’actual barri de Galvany. I li va donar al carrer el caràcter popular que encara conserva a l’actualitat. Salvador Sagués va morir l’any 1896 al carrer de Roses (l’actual carrer d’Amigó).

Publicitat

A la fotografia destacada, la cooperativa la Flor de Maig que, a principi del segle XX, hi havia a la cantonada de Marià Cubí amb Sagués.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

La família de Montserrat Caballé, amb un desnonament pendent, aconsegueix aturar-lo per situació de vulnerabilitat

El jutjat suspèn el desnonament durant quatre mesos per permetre la intervenció de les administracions, davant els impagaments acumulats i la manca d’alternativa residencial del germà de la soprano
spot_img

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic

La nena de les trenes, el relat de Maria Àngels Viladot

El Relat Maria Àngels Viladot Som estudiants del màster de memòria històrica. Ens guia el professor Arnau. Té el cap angulós i el cos rabassut, compacte com una roca. Quan ens parla, es...

El carrer del Cardenal Vives i Tutó: història i curiositats

Els anys 1976 i 1977, en l’esplanada que quedava entre el convent dels Caputxins i la Vil·la Cecília, es va muntar un envelat per fer-hi una Festa Major popular, en contraposició a la Festa Major oficial que organitzava, al llarg del franquisme, la Comisión de Festejos del Distrito III

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí