Publicitat

El carrer de Sant Màrius, un dels més antics de Sant Gervasi de Cassoles

És un dels carrers més antics de Sant Gervasi de Cassoles i fins als anys 30 del segle XX va ser un carrer de caràcter menestral

spot_img

Publicat el 20.2.2021 7:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Sant Màrius és un dels carrers més antics de Sant Gervasi de Cassoles, paral·lel a Arimon, i uneix els carrers de Sant Gervasi de Cassoles i Mandri. La part més propera al nucli antic del municipi ja surt dibuixada al plànol d’Ildefons Cerdà de 1855, i l’any 1874, quan s’aprova la urbanització del camp del convent i monestir de Nostra Senyora de la Concepció, el carrer es va perllongar fins al torrent de Mandri, la llera del qual coincidia amb l’actual carrer de la Ciutat de Balaguer. Posteriorment, quan s’urbanitzà el carrer Mandri després de la Guerra Civil espanyola, s’allargà un tram més de carrer, aquest amb una amplada diferent de la resta.

Publicitat

La seva proximitat al nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles propicià que fos, fins als anys 30 del segle XX, un carrer de caràcter menestral, amb botigues i obradors artesanals que coexistien amb algunes torres amb extensos jardins. Una d’aquestes torres era la del pintor i escenògraf Josep Planella i Coromina (Barcelona 1804- Sant Gervasi de Cassoles 1890), col·laborador habitual del Teatre de la Santa Creu i altres teatres barcelonins; se’l considera, juntament amb el seu pare, Bonaventura Planella i Conxello, un dels grans escenògrafs barcelonins del segle XX. El nom del carrer, anterior a 1862, prové del fill de Josep Planella, en Màrius, mort de jove; el pare demanà al municipi posar el nom de Sant Màrius al carrer que s’estava urbanitzant.

Publicitat

Després de la Guerra Civil, en aquest carrer, en una casa a prop de Sant Gervasi de Cassoles, hi van viure el compositor Joaquim Homs i la seva esposa, la pintora Pietat Fornesa. També, a la cantonada amb Ciutat de Balaguer, hi ha des del 1967 l’Escola Llotja, especialitzada en disseny i art. Avui, la majoria de les antigues cases han anat desapareixent, però el carrer segueix mantenint un caràcter tranquil i alhora amb moviment comercial. I quan es faci la Superilla de la Bonanova, guanyarà molt en qualitat de vida.

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí