13.7 C
Sant Gervasi
| Dimarts 26 d'octubre de 2021 |
Publicitat

El carrer de Sant Màrius, un dels més antics de Sant Gervasi de Cassoles

És un dels carrers més antics de Sant Gervasi de Cassoles i fins als anys 30 del segle XX va ser un carrer de caràcter menestral

Publicitat
Publicitat
Jesús Mestre
Historiador, especialitzat en la història de la ciutat de Barcelona. Director de la revista L'Avenç els anys 1988 i 1989, i de Plecs d'Història Local des de 1989 fins al 1997. Com editor, he coordinat obres col·lectives com ara el Diccionari d'Història de Catalunya (1992), l'Atles d'Història de Catalunya (1995), entre altres, publicades a Edicions 62. Col·laboro en la constitució de l'Associació Cultural Casa Orlandai, de la que vaig ser el primer president, el 2007. He escrit els llibres L'Abans. Barcelona Vila de Sarrià, recull gràfic 1874-1975 (2012) i Sant Gervasi de Cassoles (2013). El 2014 vaig fundar El Jardí, aventura en què persisteixo

Nomenclàtor

Jesús Mestre

El carrer de Sant Màrius és un dels carrers més antics de Sant Gervasi de Cassoles, paral·lel a Arimon, i uneix els carrers de Sant Gervasi de Cassoles i Mandri. La part més propera al nucli antic del municipi ja surt dibuixada al plànol d’Ildefons Cerdà de 1855, i l’any 1874, quan s’aprova la urbanització del camp del convent i monestir de Nostra Senyora de la Concepció, el carrer es va perllongar fins al torrent de Mandri, la llera del qual coincidia amb l’actual carrer de la Ciutat de Balaguer. Posteriorment, quan s’urbanitzà el carrer Mandri després de la Guerra Civil espanyola, s’allargà un tram més de carrer, aquest amb una amplada diferent de la resta.

La seva proximitat al nucli antic de Sant Gervasi de Cassoles propicià que fos, fins als anys 30 del segle XX, un carrer de caràcter menestral, amb botigues i obradors artesanals que coexistien amb algunes torres amb extensos jardins. Una d’aquestes torres era la del pintor i escenògraf Josep Planella i Coromina (Barcelona 1804- Sant Gervasi de Cassoles 1890), col·laborador habitual del Teatre de la Santa Creu i altres teatres barcelonins; se’l considera, juntament amb el seu pare, Bonaventura Planella i Conxello, un dels grans escenògrafs barcelonins del segle XX. El nom del carrer, anterior a 1862, prové del fill de Josep Planella, en Màrius, mort de jove; el pare demanà al municipi posar el nom de Sant Màrius al carrer que s’estava urbanitzant.

Després de la Guerra Civil, en aquest carrer, en una casa a prop de Sant Gervasi de Cassoles, hi van viure el compositor Joaquim Homs i la seva esposa, la pintora Pietat Fornesa. També, a la cantonada amb Ciutat de Balaguer, hi ha des del 1967 l’Escola Llotja, especialitzada en disseny i art. Avui, la majoria de les antigues cases han anat desapareixent, però el carrer segueix mantenint un caràcter tranquil i alhora amb moviment comercial. I quan es faci la Superilla de la Bonanova, guanyarà molt en qualitat de vida.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.