Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un carrer que va des del carrer de Sant Gervasi de Cassoles fins al de Mandri. El carrer va ser urbanitzat per Josep Garriga i Llastanós a partir de 1874, que havia comprat els terrenys de la finca principal a la família Sivilla, donant al vial el nom de carrer de Sivilla. Aquesta finca havia estat la casa senyorial de la família Santcliment, almenys des del 1603, i a mitjans del segle XVIII Nicolau Sivilla i Girbau, un industrial veler de Calella, la va adquirir i reformà l’edifici. Des d’aleshores es coneixia com a Torre Sivilla.
A principis del segle XX es va canviar el nom del carrer, passant a denominar-se Cartagena, però el juliol de 1942, per evitar la coincidència amb un altre carrer de la ciutat, del mateix nom, es va posar el nom de Obispo Sivilla, catalanitzat el 1980 com a Bisbe Sivilla. Aquest eclesiàstic, Tomàs Sivilla i Gener (Calella 1817 – Girona 1906), no té cap vinculació amb Sant Gervasi.
El 1944 es va fundar a la Torre Sivilla, l’Escola Departamental de Puericultura de Barcelona, depenent del Ministeri de Governació. La Puericultura era una escola que practicava una docència del tot pràctica, ja que era un centre d’ensenyament per a infants des dels sis mesos als sis anys que eren atesos per les alumnes del centre. Va ser molt popular a Sant Gervasi i, quan es va tancar l’escola a finals dels anys vuitanta, l’Associació de Veïns de Sant Gervasi de Cassoles la va reivindicar com a equipament social de barri. Així, l’any 2003 l’Ajuntament la va adquirir i el 2007 es va inaugurar com a centre cívic municipal, amb el nom de Vil·la Florida. A finals del 2015, en terrenys de la mateixa finca s’obria al públic la Biblioteca de Sant Gervasi – Joan Maragall.
A la fotografia, vista hivernal de 1975, després d’una nevada, amb el turó del Putxet al fons i, en primer terme, l’Escola de Puericultura. Fotografia de Rosa Castells
No és cert que el Bisbe Sivilla no tingués cap vinculació amb Sant Gervasi: primer, que era nebot-nét de Nicolau Sivilla, és a dir, que es tracta de la mateixa família Sivilla que fundar la “Torre Sivilla” de St. Gervasi, i van mantenir uns censos sobre la finca que van redimir el Bisbe i els seus germans. Segon, que el Bisbe Sivilla va començar la carrera eclesiàstica gràcies a un benefici de 3 pessetes diàries (abans: 410 lliures, 12 sous i 6 diners), que havia fundat el seu avantpassat Nicolau Sivilla, el patrimoni del qual sortia de les rendes de la Torre Sivilla. És a dir, podríem afirmar que Tomàs Sivilla va fer carrera eclesiàstica gràcies a la Torre Sivilla, actual Vil·la Florida. Si necessiten informació al respecte, no tenen més que demanar-me-la.