Nomenclàtor
Jesús Mestre
És un vial de fort pendent que neix al passeig de Sant Gervasi, molt a prop de la plaça Kennedy, i puja fins a la ronda de Dalt. El vial segueix un antic camí que anava fins a la capella de Betlem, construïda el segle XVIII. En el mateix lloc, l’any 1873 es va construir el manicomi de Nova Betlem, un gran establiment psiquiàtric a cura de les Filles de Caritat de Sant Vicenç de Paül. Bona part d’aquest territori havia estat la finca de Can Canals, propietat de la marquesa de Moragas.
A principi del segle XX, el caràcter de servei del carrer es va fer més notori, amb la construcció de l’asil de cecs de Sant Llúcia i el gran convent de Valldonzella, de l’orde del Cister, tots dos edificis de la part alta del carrer. Més avall, en aquests mateixos anys, també es van fer edificis singulars com la casa de la família Abadal, on va viure l’advocat i polític catalanista Ramon d’Abadal i Calderó, un dels principals líders de la Lliga Regionalista. L’any 1911, quan aquests edificis singulars ja estaven construïts, es van aprovar les alineacions definitives del carrer, que va prendre el nom de Nova Betlem. L’any 1926 van canviar la dedicació per la de Císter, per recuperar el de Nova Betlem durant la Segona República. Finalment, l’any 1944, es recupera el nom de Císter que encara manté.
Actualment, el carrer conté sobretot centres escolars i universitaris. A la part baixa, tocant als Jardins de la Tamarita, hi ha una llar d’infants anglesa; al davant, a la cantonada amb Vendrell, trobem l’escola Decroly, situada al barri des dels anys seixanta. Més amunt, a l’antiga casa Abadal, hi ha el Col·legi Canigó, amb una part nova al davant mateix, que limita amb dependències de la Universitat Ramon Llull, que també trobem passat el carrer de Quatre Camins. Finalment, es manté el convent de Valldonzella, i l’antic asil de cecs allotja la seu principal del Cosmocaixa, les dependències de la qual s’estenen des de Quatre Camins fins a la ronda de Dalt.
