Publicitat

El carrer del Rector Ubach

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals

spot_img

Publicat el 22.8.2021 7:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer del Rector Ubach és un vial situat entre els carrers d’Aribau i Calvet. Es va urbanitzar entre dues de les principals finques del barri de Galvany: can Lladó i can Galvany. La promoció d’aquesta urbanització s’inicià cap al 1868, arran d’un plànol de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias sobre la finca de can Galvany i pel projecte promogut el 1876 per Nicolaua de Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilaró, propietaris importants de la zona. A final del segle XIX s’havien construït poc més d’una dotzena d’edificis.

Publicitat

El nom de Parraco Ubach es decidí des de bon principi, el 1868, per recordar Fèlix Ubach i Caris, rector de la parròquia de Sant Gervasi de Cassoles entre 1817 i 1864, data de la seva mort. Va ser un rector important per l’aleshores municipi independent i va promoure la primera església important que substituïa l’antiga esglesiola del poble. El 1980 es va normalitzar el nom com a Rector Ubach.

Publicitat

A finals dels anys vint, el carrer s’estenia entre Amigó (tancat per la finca de can Galvany) i Aribau (aleshores Lanuza), tot i que el tram de Tavern a Lanuza el carrer era més estret a causa del mur que envoltava can Lladó. Aleshores, entre Amigó i Tavern, estava pràcticament tot urbanitzat, sobretot amb cases de veïns, excepte la part de mar que donava a Amigó, on hi havia cases unifamiliars amb jardí o horts posteriors. L’any 1963 es va obrir fins a Calvet, urbanitzant-se una part de can Galvany (que allotjava l’escola Augusta), i a la part de llevant, arran de l’enderroc de can Lladó el 1958, s’hi va regularitzar l’amplada del vial i es va construir a la part sud. Els jardins de can Moragas són testimoni de què havia estat aquesta gran finca senyorial.

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals. Al número 36 hi va tenir la llar la família Pàniker, com recorda una placa que fa pocs anys va posar-hi l’Ajuntament.

Peu d’il·lustració: Gravat de finals del segle XVIII de la casa i finca de can Lladó

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

El turisme col·lapsa el transport públic de Vallvidrera

El veïnat dels barris de muntanya demana un pla de mobilitat que doni resposta a la sobrecàrrega del funicular i el bus 111, entre altres problemàtiques de transport

El carrer de Ballester: història, curiositats i present

En els darrers anys, en convertir-se en un carrer de plataforma única i prioritat per als vianants, s’hi ha pacificat el trànsit i els edificis històrics que encara restaven es mostren en la seva esplendor

L’Ajuntament impulsa quatre noves estacions de Bicing a Sarrià–Sant Gervasi

El servei de bicicleta pública arriba a 8.000 bicicletes i amplia cobertura en zones altes de la ciutat

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]