Publicitat

El carrer del Rector Ubach

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals

spot_img

Publicat el 22.8.2021 7:00

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

El carrer del Rector Ubach és un vial situat entre els carrers d’Aribau i Calvet. Es va urbanitzar entre dues de les principals finques del barri de Galvany: can Lladó i can Galvany. La promoció d’aquesta urbanització s’inicià cap al 1868, arran d’un plànol de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias sobre la finca de can Galvany i pel projecte promogut el 1876 per Nicolaua de Tavern, Josep Castelló i Francesc Vilaró, propietaris importants de la zona. A final del segle XIX s’havien construït poc més d’una dotzena d’edificis.

Publicitat

El nom de Parraco Ubach es decidí des de bon principi, el 1868, per recordar Fèlix Ubach i Caris, rector de la parròquia de Sant Gervasi de Cassoles entre 1817 i 1864, data de la seva mort. Va ser un rector important per l’aleshores municipi independent i va promoure la primera església important que substituïa l’antiga esglesiola del poble. El 1980 es va normalitzar el nom com a Rector Ubach.

Publicitat

A finals dels anys vint, el carrer s’estenia entre Amigó (tancat per la finca de can Galvany) i Aribau (aleshores Lanuza), tot i que el tram de Tavern a Lanuza el carrer era més estret a causa del mur que envoltava can Lladó. Aleshores, entre Amigó i Tavern, estava pràcticament tot urbanitzat, sobretot amb cases de veïns, excepte la part de mar que donava a Amigó, on hi havia cases unifamiliars amb jardí o horts posteriors. L’any 1963 es va obrir fins a Calvet, urbanitzant-se una part de can Galvany (que allotjava l’escola Augusta), i a la part de llevant, arran de l’enderroc de can Lladó el 1958, s’hi va regularitzar l’amplada del vial i es va construir a la part sud. Els jardins de can Moragas són testimoni de què havia estat aquesta gran finca senyorial.

El carrer i el barri, amb el mercat de Galvany com a centre comercial potent, van atraure famílies joves benestants, empresaris i professions liberals. Al número 36 hi va tenir la llar la família Pàniker, com recorda una placa que fa pocs anys va posar-hi l’Ajuntament.

Peu d’il·lustració: Gravat de finals del segle XVIII de la casa i finca de can Lladó

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

El carrer de la Duquessa d’Orleans, una via que va acollir torres de la gran burgesia catalana fins a la Guerra Civil

La plaça de Joaquim Pena, nucli pioner de les Tres Torres

El musicòleg i crític musical va viure i morir a la casa que tenia en aquesta plaça, també coneguda com a plaça de Llevant

El carrer de Cornet i Mas: tradicional, residencial i comercial

El nom fa referència a un dels enginyers industrials més importants de finals del segle XIX, malgrat que les plaques commemoratòries no expliquen del tot la seva història.

El carrer Francesc Pérez-Cabrero, residencial però amb serveis

A finals dels anys vint, quan tancà el parc d’atraccions del Turó Parc, va quedar un gran espai per urbanitzar
spot_img

Els Castellers de Sarrià descarreguen el primer castell de vuit de la seva història

La colla sarrianenca signa una fita inèdita en el món casteller, assolint el 2 de 7 i el 4 de 8 en una mateixa actuació

Sarrià estrena un nou hort comunitari i ecològic

Situat al carrer Ràfols va ser un dels sis projectes guanyadors a Sarrià – Sant Gervasi durant la primera convocatòria dels pressupostos participatius de l’any 2020

El pregó de la Festa Major de Sarrià 2025

"Som colles de valors, de reivindicació feminista, som moltes, fortes i ben plantades, som faldilles, pantalons blancs, gegantes sense límits, som espurnes i som orgull"

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí