Nomenclàtor
Juntament amb Marià Cubí i Laforja, el carrer dels Madrazo és un dels tres vials que travessen la part central del barri de Galvany, en sentit horitzontal, des de l’avinguda del Príncep d’Astúries fins al carrer Calvet. La seva urbanització es va fer a partir de tres iniciatives diferents. En sentit cronològic, el primer tram a urbanitzar-se va ser entre Muntaner i Calvet, segons el projecte d’Antoni Rovira i Trias de 1866, i va ser promogut pel terratinent Josep Castelló-Galvany i Quadras. Es va preveure una plaça que, al segle XX, s’hi va construir el Mercat de Galvany. Aquest tram es va nomenar carrer de Colom i, des de 1907, Molins de Rei.
Per l’altre extrem, entre la riera de Cassoles i el carrer Aribau, l’any 1874 es va aprovar un projecte de vial amb el nom de Progrés, que passava per les finques de Can Regàs i d’Antoni Moliner, entre altres. Aquest tram tenia la peculiaritat de tenir un pont per sobre la via de ferrocarril de Sarrià a Barcelona. El tram central entre Aribau i Muntaner es va urbanitzar poc després, amb el propòsit d’unir els altres dos carrers. Passava pels terrenys de Can Lladó i de la Torre Santaló, i es va edificar l’església de Sant Ildefons en un solar de la primera finca. També prengué el nom de Progrés.
El nom de Madrazo es va posar primer en els trams de Príncep d’Astúries a Muntaner, l’any 1907, i es va unificar fins a Calvet el 1953. El 1980 es va canviar pel de carrer dels Madrazo, recordant una nissaga de pintors castellans del segle XIX, sense cap vinculació amb Sant Gervasi. Actualment, bona part del carrer Madrazo té un aire residencial, excepte la part del Farró i l’extrem entorn del mercat de Galvany, que són centres comercials potents.
La fotografia, procedent de l’arxiu de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), és de l’any 1920 i mostra el pont que hi havia sobre les vies i que unia els barris de Galvany, a l’esquerra, amb el Farró, a la dreta. Si veu també, a l’extrem dret, part de Vil·la Urània, la casa on vivia l’astrònom Comas i Solà
