El carrer dels Quatre Camins

Nomenclàtor

Jesús Mestre Campi

És un dels vials més antics del barri, ja que havia estat el camí vell de Sarrià a Sant Gervasi. El fet d’anar elevat, al límit d’un pla amb poc pendent a la falda de Collserola, li permetia anar superant els torrents i rieres que s’anava trobant i que, més avall, per on ara hi ha el passeig de la Bonanova, ja eren més grans i cabalosos. Així, entorn d’aquest camí, s’hi van anar construint torres senyorials com Bellesguard, Pedralbes o Veciana, i masos d’origen medieval com Can Cansé o Can Canals. A finals del segle XIX, el carrer dels Quatre Camins mantenia la seva aparença tradicional, amb les cases mencionades i alguna altra de més recent construcció.

No va ser fins a l’any 1912 quan es va aprovar la urbanització, a partir d’un projecte de rectificació i eixamplament del camí, per fer-ho més recte i regular, però les obres van avançar poc. De fet, fins als anys vint, arran de l’interès de Consol de Vidal i de Moragas d’urbanitzar la finca de Can Canals, no s’inicià les obres del carrer cap a l’avinguda del Tibidabo, ni la construcció dels primers edificis en el tram entre els carrers de Jesús i Maria i del Cister. Per arribar a l’avinguda del Tibidabo, va ser necessari fer el pont de Quatre Camins per superar el torrent de Betlem o de l’Infern.

Publicitat

El nom del carrer ha mantingut el topònim antic, que feia referència a l’encreuament de quatre camins: camí de Bellesguard, camí antic de Sarrià per la Torre Veciana, carrer del Raval que portava al centre urbà de Sant Gervasi de Cassoles, i el camí de Can Canals que portava a la finca Pedralbes i seguia fins a Horta de Sant Joan.

La fotografia, d’autor desconegut, mostra l’encreuament del carrer dels Quatre Camins amb el carrer de Jesús i Maria, a l’alçada de la plaça de Calvó, els anys setanta o vuitanta. La casa que s’hi veu, a la dreta de la imatge, encara existeix molt ben conservada, així com els murs.