Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
El vell Sarrià era una vila delimitada per dues rieres, la de Gardenyes a llevant i la Riera Blanca a ponent. Totes dues obrien barrancs difícils de travessar, sobretot per la part central de la població. Així, l’antic camí veïnal d’Esplugues, que els sarrianencs coneixien com a camí de Pedralbes, havia de salvar la Riera Blanca per un gual a l’altura del carrer del Pedró de la Creu. El nom d’aquest carrer és prou indicatiu del pedró que hi havia prop del camí de Barcelona (l’actual carrer de Bonaplata), que indicava els vianants que estaven entrant a Sarrià.
Un cop travessada la riera, cosa que no era senzill si feia poc que havia plogut, ja que podia portar força aigua, hi havia un corriol estret i costerut que els sarrianencs coneixen com a carrer Fondo pel fet que obria via entremig de dos alts marges de terra, fins a arribar a la part més planera que portava fins al monestir de Pedralbes, i d’allà seguia cap a Esplugues o al pas de Finestrelles, sota Sant Pere Màrtir.
A finals del segle XIX, quan el 1892 la família Ponsic va construir el palauet i la torre de guaita d’estil neogòtic, van reforçar aquest marge aixecant un mur imponent i, a principis del segle XX, quan es va urbanitzar el carrer de la Reina Elisenda de Montcada, la família Güell va bastir dues torres a la part nord, i també va reforçar l’altre marge amb un mur sobre el camí, cosa que va permetre ampliar-lo en alguna part.
El 1954, la dedicació d’aquest vial es concedí a Domínguez i Miralles, un nom que no té vinculació directa amb aquest indret. Sí que es coneix un Josep Maria Domínguez i Miralles, promotor immobiliari resident a Barcelona que el 1924 va comprar uns solars a Lluís de Nadal i Miralles, per la part de la plaça i Artós, i que, en urbanitzar-se, va permetre obrir els carrers de Vergós i Rafael Batlle. Un nom, doncs, ben poc apropiat per a aquest carrer, on ara hi ha l’entrada a l’escola Orlandai i, en arribar a l’avinguda J.V. Foix, l’entrada sud de la clínica Creu Blanca.
