Explorar El Jardí
M. Josep Tort
Explorar el carrer Pomaret ens permet gaudir d’un seguit d’atractius diversos. Pel que fa al patrimoni arquitectònic descobrirem un conjunt formidable d’edificis modernistes i una antiga masia del segle XVIII. Entreveurem arbres centenaris dins els jardins de grans torres residencials, passejarem per un antic carreró que conserva l’essència del Sarrià antic i ens sorprendrem amb un petit barri de muntanya que ens apropa al Sarrià rural, amb els seus horts i carrerons sense asfaltar.
Geografia i urbanisme
Amb un desnivell de 104 m d’altitud, el carrer Pomaret comença al passeig de la Bonanova i s’enfila fins a un petit barri de muntanya al bell mig de Collserola. El traçat del carrer no és continu, queda interromput entre els carrers de les Canàries i Immaculada, per la masia de can Pomaret i la línia dels ferrocarrils (FFCC) que travessa aquest indret a cel obert. Més amunt, el carrer Pomaret queda també tallat per la ronda de Dalt, però el reprenem pel carrer Iradier.
Antigament, entre els carrers Anglí i Pomaret baixava l’anomenat torrent de Pomaret o d’en Margenat, que desguassava a la Riera de Magòria. Si ens desviem puntualment, pel carrer Circumval·lació cap al carrer Plantada, veurem traces molt evidents d’aquest antic torrent. Un canyissar esponerós davalla aigües avall entre els carrers Anglí i Plantada i dibuixa un indret força rural, amb profusió de figueres i altres arbres fruiters.
Modernisme al carrer Pomaret
En entrar al carrer Pomaret des del passeig de la Bonanova se’ns descobreix un conjunt d’edificis modernistes, entre els quals destaquen:
- Edifici residencial Pomaret, 14. Amb una façana dividida en tres eixos verticals. Un petit balcó i tres finestres ovals. Relleus destacables de temàtica vegetal i una barana de forja que corona el teulat, decorada amb insectes.
- Edifici residencial Pomaret, 16. Casa unifamiliar amb jardí posterior i façana principal aixamfranada amb un balcó semicircular i decoració floral.
- Casa Ferrater Pomaret, 17-19. Dues cases bessones adossades amb les façanes principals que donen a dos jardins laterals. Molt ornamentat amb decoració floral.
La masia de can Pomaret
Catalogada a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l’antiga masia de can Pomaret fou construïda al segle XVIII. És de planta quadrangular amb un cobert a quatre aigües limitat per una barana calada i un obelisc amb un rellotge de sol. Les finestres estan emmarcades amb blocs de pedra i al darrere té un conjunt de construccions annexes, una d’elles habilitada com a capella.
Espais enjardinats i algunes feixes d’hort s’albiren al voltant de la masia, i també, alguns arbres remarcables, com un arbre ampolla molt vell. Antigament, els terrenys de la finca s’enfilaven des del passeig de la Bonanova fins més amunt de l’actual ronda de Dalt. Can Pomaret va ser adquirida a mitjan segle XVII per Francesc Roig i heretada posteriorment pel baró de Castellet, Marià Alegre, la vídua del qual la va llegar a l’Hospital de Sant Pau. Més tard hi va viure una comunitat de monges fins a l’any 1977, i després va passar a mans de diferents propietaris. Actualment és una escola infantil.
El carrer de les Canàries
La part final d’aquest carrer limita amb el lateral de la masia de can Pomaret. Un carreró sense sortida amb aspecte abandonat, sense enquitranar i ple d’esvorancs, que ens transporta al Sarrià antic. Des d’aquest cul-de-sac podem sentir refilar les vies del tren quan passa a tota velocitat i observar l’impressionant conjunt d’enfiladisses “campaneta de jardí” del gènere Ipomea, un grup de plantes amb flors violàcies en forma de campana que entapissen delicadament els racons més inhòspits d’aquest desemparat indret.
Pomaret residencial
Un dels aspectes més destacables del carrer Pomaret rau en l’alternança de diferents tipologies arquitectòniques que han afaiçonat un paisatge urbà ben diferent en cada tram. Del modernisme i classicisme en la part baixa del carrer Pomaret passem als xalets moderns unifamiliars, situats majorment sobre la ronda de Dalt, que contenen jardins contemporanis excepcionals, amb espècies arbòries molt desenvolupades que s’albiren sobre els murs de tancament de les finques.
El barri de muntanya
El tram final del carrer Pomaret arriba a un petit barri de muntanya amb traces de barraquisme i urbanísticament abandonat, però té racons molt bonics i un encant força especial. Limita a mà esquerra amb una torrentera on s’albiren un conjunt d’horts. A l’entrada s’estén un espai enjardinat amb baladres florits, canyissars, pins, figueres i ametllers, que s’enfila fins a un cul-de-sac on trobem una planta enfiladissa extraordinària, la flor de la passió, que s’arrapa al rònec enreixat que limita amb el torrent. Grans pins pinyoners s’enlairen ufanosos. La part superior del barri és inaccessible entrant pel carrer Pomaret. Només podem veure’l venint per la pista que segueix el carrer Santíssima Trinitat del Mont, a l’altra banda del torrent.
