Publicitat

El Corpus a Barcelona, la festa més popular de la ciutat fa 700 anys

Es publica un llibre d'Amadeu Carbó, 'Corpus. La festa de les festes', que enguany arriba al 700 aniversari a Barcelona

spot_img

Publicat el 11.6.2020 8:33

Cultura

Fra Valentí Serra de Manresa

Enguany, a Barcelona, es commemora que l’any 1320 se celebrà la primera processó del Corpus Christi; una “efemèride de gran importància, no només per l’antiguitat d’aquesta processó, sinó per tot el que ha significat i significa” (p. 9).  És amb aquesta solemne afirmació que l’expert folklorista i estudiós de les nostres tradicions, Amadeu Carbó i Carbonell, ha volgut encapçalar aquesta modèlica monografia sobre la naixença i el desenvolupament de la festa del Corpus a la Ciutat Comtal en ocasió dels 700 anys de la seva primera celebració, vegeu: Amadeu Carbó i Martorell, Corpus. La festa de les festes (L’Ermità, 10) Edicions Morera,  Barcelona  2020, pàgines 112.

Publicitat
Corpus
Coberta del llibre d’Amadeu Carbó sobre el Corpus

Amb una redacció molt precisa i amb una excel·lent claredat expositiva —avalada amb el reforç de sòlida documentació— l’autor ens aproxima al vessant més popular de la festa del Corpus, que es correspon a la solemne i festiva processó pels carrers de la ciutat junt, també, amb les curioses ornamentacions pròpies de la diada anomenades  “l’ou com balla” guarnides en els brolladors dels edificis barcelonins més emblemàtics, com ara en el claustre de la catedral, el pati de la Casa de l’Ardiaca, de l’Acadèmia de Bones Lletres, el monestir de Pedralbes o bé en el claustre de la basílica de la Concepció, entre altres indrets. L’autor, expressament, deixa per als estudiosos de la teologia l’anàlisi del vessant més profund que motivà la naixença de la festa del Corpus que, concretament a Barcelona, arribaria a configurar un model celebratiu. En efecte, gràcies a la vistositat del seu bestiari, els gegants i les ballades populars entorn de l’Eucaristia, Barcelona contribuí, de manera ben directa, a vertebrar un bon nombre de les processons del Corpus a casa nostra. Tanmateix, Amadeu Carbó no oblida pas d’assenyalar que la festa del Corpus Christi “va néixer amb la finalitat de proclamar i incrementar la fe dels catòlics en la presència real de Jesucrist en l’Eucaristia” (p. 15) i, per la fastuositat de la processó barcelonina, l’autor l’anomena “la festa de les festes”; un qualificatiu que, d’alguna manera, lliga amb el nom que hi donen els francesos la “Fête Dieu”.

Publicitat

Reproducció de textos sobre la diada de Corpus

La segona part de l’obra, força extensa (vegeu les pàgines 62-104, que ocupen la meitat del llibre!), és on hi trobem la transcripció dels principals textos que han servit a l’autor per a redactar la present monografia. Òbviament, en un llibre no hi tenen pas cabuda totes les notícies recopilades per l’autor, però metodològicament ens hauria semblat una opció millor el reduir l’apèndix de textos i dedicar algunes pàgines a la descripció d’alguns fets significatius entorn de la festa del Corpus, com ara el famós “Corpus de Sang” de 1640. Semblantment, quan es dóna notícia de l’estrena de la nova parella de gegants que regalà la Diputació de Barcelona l’any 1919 (p. 103), l’autor no es refereix als fets del Corpus de 1919 a Barcelona —justament llavors se celebrava el VI centenari de la festa— quan les autoritats civils, encapçalades per Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, a tall de protesta, no participaren de la processó ja que el bisbe de Barcelona, Enric Reig Casanova, havia fet retirar una bandera que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat havia regalat al capítol de canonges i que havien hissat a la torre del campanar.

Cal posar en relleu que les abundoses il·lustracions del llibre, són totes molt expressives i ben escollides, com ja és habitual en les prestigioses publicacions d’Edicions Morera. Una felicitació, ben cordial, a l’Amadeu Carbó, per aquesta interessant i novadora aportació a l’estudi de la festa del Corpus barceloní que ens ajudarà enormement a commemorar el VII centenari.

Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Barcelona viu el dia amb més calor de la història: 40 °C a l’Observatori Fabra

Feia 42 anys, des del 6 de juliol del 1982, que el termòmetre no marcava una temperatura tant alta a la capital catalana

Sara Jaurrieta, escollida primera secretaria del PSC a Barcelona: “És un honor i un orgull”

La diputada i exregidora de Sarrià - Sant Gervasi apunta al canvi climàtic i l'habitatge com dos dels principals reptes per a la ciutat

Tipus i beneficis de l’arbrat viari que hi ha a Barcelona

Els arbres a les ciutats són indispensables per a millorar la qualitat de l'aire i constitueixen refugis de biodiversitat

Barcelona, una ciutat d’esquerres

"Venen quatre anys per esmenar els disbarats perpetrats en els últims vuit anys", l'opinió de Miquel Saumell
spot_img

El temps de les cireres

"La proliferació del columnisme com a mitjà per guanyar-se la vida de molts escriptors a casa nostra em semblava de fet un dels motius principals pels quals no havíem desenvolupat un assagisme respectable com el d’altres països europeus": la columna d'Aitor Romero Ortega

Sant Joan 2025 a Sarrià-Sant Gervasi: consulta el programa

El Farró, Sarrià i el Rectoret organitzen sopars, concerts i fogueres per a la nit més curta de l'any

Aquests són els patis escolars de Sarrià-Sant Gervasi que obren durant l’estiu

Formen part dels 44 centres públics de Barcelona que oferiran espais de joc obert i refugi climàtic fins al 31 d’agost.

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]