Cultura
Fra Valentí Serra de Manresa
Enguany, a Barcelona, es commemora que l’any 1320 se celebrà la primera processó del Corpus Christi; una “efemèride de gran importància, no només per l’antiguitat d’aquesta processó, sinó per tot el que ha significat i significa” (p. 9). És amb aquesta solemne afirmació que l’expert folklorista i estudiós de les nostres tradicions, Amadeu Carbó i Carbonell, ha volgut encapçalar aquesta modèlica monografia sobre la naixença i el desenvolupament de la festa del Corpus a la Ciutat Comtal en ocasió dels 700 anys de la seva primera celebració, vegeu: Amadeu Carbó i Martorell, Corpus. La festa de les festes (L’Ermità, 10) Edicions Morera, Barcelona 2020, pàgines 112.
Amb una redacció molt precisa i amb una excel·lent claredat expositiva —avalada amb el reforç de sòlida documentació— l’autor ens aproxima al vessant més popular de la festa del Corpus, que es correspon a la solemne i festiva processó pels carrers de la ciutat junt, també, amb les curioses ornamentacions pròpies de la diada anomenades “l’ou com balla” guarnides en els brolladors dels edificis barcelonins més emblemàtics, com ara en el claustre de la catedral, el pati de la Casa de l’Ardiaca, de l’Acadèmia de Bones Lletres, el monestir de Pedralbes o bé en el claustre de la basílica de la Concepció, entre altres indrets. L’autor, expressament, deixa per als estudiosos de la teologia l’anàlisi del vessant més profund que motivà la naixença de la festa del Corpus que, concretament a Barcelona, arribaria a configurar un model celebratiu. En efecte, gràcies a la vistositat del seu bestiari, els gegants i les ballades populars entorn de l’Eucaristia, Barcelona contribuí, de manera ben directa, a vertebrar un bon nombre de les processons del Corpus a casa nostra. Tanmateix, Amadeu Carbó no oblida pas d’assenyalar que la festa del Corpus Christi “va néixer amb la finalitat de proclamar i incrementar la fe dels catòlics en la presència real de Jesucrist en l’Eucaristia” (p. 15) i, per la fastuositat de la processó barcelonina, l’autor l’anomena “la festa de les festes”; un qualificatiu que, d’alguna manera, lliga amb el nom que hi donen els francesos la “Fête Dieu”.
Reproducció de textos sobre la diada de Corpus
La segona part de l’obra, força extensa (vegeu les pàgines 62-104, que ocupen la meitat del llibre!), és on hi trobem la transcripció dels principals textos que han servit a l’autor per a redactar la present monografia. Òbviament, en un llibre no hi tenen pas cabuda totes les notícies recopilades per l’autor, però metodològicament ens hauria semblat una opció millor el reduir l’apèndix de textos i dedicar algunes pàgines a la descripció d’alguns fets significatius entorn de la festa del Corpus, com ara el famós “Corpus de Sang” de 1640. Semblantment, quan es dóna notícia de l’estrena de la nova parella de gegants que regalà la Diputació de Barcelona l’any 1919 (p. 103), l’autor no es refereix als fets del Corpus de 1919 a Barcelona —justament llavors se celebrava el VI centenari de la festa— quan les autoritats civils, encapçalades per Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, a tall de protesta, no participaren de la processó ja que el bisbe de Barcelona, Enric Reig Casanova, havia fet retirar una bandera que la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat havia regalat al capítol de canonges i que havien hissat a la torre del campanar.
Cal posar en relleu que les abundoses il·lustracions del llibre, són totes molt expressives i ben escollides, com ja és habitual en les prestigioses publicacions d’Edicions Morera. Una felicitació, ben cordial, a l’Amadeu Carbó, per aquesta interessant i novadora aportació a l’estudi de la festa del Corpus barceloní que ens ajudarà enormement a commemorar el VII centenari.
Fra Valentí Serra de Manresa és arxiver dels caputxins
