Explorar El Jardí
M. Josep Tort
La floració simultània d’alguns arbres, acoloreix alguns carrers i places dels nostres barris. Els insectes pol·linitzadors adelerats van a la recerca del nèctar preferit i, milers de flors madures caigudes de l’arbrat, dibuixen efímeres catifes de pètals cridaners. Les tipuanes, les xicrandes i l’arbre del fanalet coincideixen en l’esclat floral a principis de juny i constitueixen espècies molt destacables en el conjunt de l’arbrat viari de Barcelona.
Beneficis ambientals dels arbres urbans
L’any 1872, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el projecte de construcció del parc de la Ciutadella. L’autor, en Josep Fontseré i Mestre (1829-1897) va encapçalar l’estudi amb la frase: “Los jardines són a la ciudad, lo que los pulmones al cuerpo humano”.
Els arbres a les ciutats són indispensables per a millorar la qualitat de l’aire i mitigar el canvi climàtic. Capturen el diòxid de carboni (CO₂) i alliberen oxigen (O2) a l’atmosfera. Filtren partícules fines i absorbeixen gasos contaminants (Ozó, NO2, SO2, i, CO) generats pels vehicles de combustió interna. Redueixen el soroll, la velocitat del vent i retenen l’aigua de pluja en el subsol, compensant els problemes de drenatge dels sòls urbans impermeables. Evaporen aigua, projecten ombra i regulen així la temperatura de l’entorn, creant microclimes frescals a l’estiu, sota les seves capçades. Els arbres constitueixen refugis de biodiversitat, hàbitats d’atracció de la fauna, on un munt d’animalons troben refugi i aliment.
L’eminent ecòleg Ramon Margalef deia que “Un arbre és com tota una civilització” i, afegia que “Un terç de la biodiversitat d’un bosc viu als arbres i es nodreix d’ells”.
Els arbres milloren la salut i el benestar de les persones i fan de les ciutats llocs més amables i sostenibles.
L’arbrat viari
Situats a les voreres dels carrers, els arbres d’alineació han de conviure en espais estrets que sovint impedeix un adequat desenvolupament. Barcelona conté més de 150.000 arbres d’alineació, la gestió dels quals constitueix una prioritat, ja que permet la creació d’una xarxa funcional urbana de corredors verds que connecta els diferents parcs i jardins de la ciutat amb els ecosistemes forestals i fluvials que envolten Barcelona, contribuint de forma significativa a l’augment de la biodiversitat.
Des del 1861 el plàtan d’ombra ha estat el protagonista principal dels carrers de Barcelona, però, des de l’any 1998, aquesta espècie no se substitueix a causa de les múltiples patologies que ha causat el seu monocultiu. Els plàtans vells o malalts se substitueixen per espècies més resistents al medi urbà, a excepció d’alguns exemplars destacables que viuen en grans avingudes i espais emblemàtics. Un canvi de rumb estratègic que prioritza ampliar la diversitat d’arbres més adaptables al medi urbà amb l’objectiu de disminuir la vulnerabilitat a les plagues i augmentar la fauna associada a cada espècie.
Actualment, a Barcelona hi ha més de quaranta espècies diferents d’arbres d’alineació, les més freqüents són: els plàtans (30%), els lledoners (12%), les sòfores (6%), les tipuanes (4%), l’arbre ampolla (4%). Les robínies, les mèlies i les troanes amb un 3% cadascuna. El grup d’espècies amb percentatges inferiors comprenen el 30% de l’arbrat viari.
Floracions simultànies
Aquest mes de juny hem pogut observar als nostres barris tres espècies, foranies d’arbres d’alineació que floreixen simultàniament de forma molt cridanera. Els seus fruits inconfusibles es mantenen durant tot l’any dalt de l’arbre per la qual cosa és fàcil identificar-los
La Xicranda, la Tipuana i l’arbre dels fanalets s’han adaptat perfectament al nostre clima mediterrani i constitueixen alguns dels arbres urbans més vistosos de Barcelona.
- La Xicranda (Jacaranda mimosifolia) és un arbre oriünd de l’Amèrica del Sud, sensible a les glaçades i molt idoni al clima temperat de Barcelona. Es planta moltíssim per la seva espectacular floració violàcia que apareix abans que surtin les fulles. Les flors, en forma de campana, són molt vistoses, atrauen totes les mirades, però, tenen l’inconvenient de ser molt enganxoses, i, en caure embruten el paviment i els vehicles aparcats. Les fulles són compostes, d’aspecte similar a les mimoses i falgueres. El fruit és molt peculiar, sembla una castanyola amb dues valves aplanades.
- La tipuana (Tipuana tipus), és un arbre nadiu també de l’Amèrica del sud, molt abundant a la ciutat de Buenos Aires i, des de fa molts anys també a Barcelona. Destaca per la seva espectacular floració de color groc intens que, durant un parell de setmanes deixa els carrers i places coberts d’una densa i bonica catifa de pètals. En castellà es coneix com el “palo rosa”, un nom que prové del color rogenc de la seva resina. El fruit de la tipuana és un llegum amb aspecte de sàmara amb aleró que es difon pel vent. A Barcelona sol arribar a alçàries compreses entre els 10 i els 15 metres, però al seu hàbitat natural pot assolir els 40 metres.
- L’Arbre dels fanalets (Koelreuteria paniculata). Originari de la Xina i de Corea, aquest arbre de gran valor ornamental és de fulla caduca i desenvolupa un tronc força dret i una capçada ampla i arrodonida. Les fulles verdes i pinnades amb els marges dentats es tornen grogues i taronges a la tardor. Les flors constitueixen unes inflorescències en forma de raïms penjants de fins a 40 cm de llarg. El fruit, inflat, és una càpsula cònica de tres angles (fanalet) de 6x4cm d’aspecte apergaminat que en madurar a la tardor es manté dalt de l’arbre.
