Bellesguard
Esteban Galindo
A finals del segle XVI, concretament l’any 1589, en Jeroni Jorba publicava la seva Descripción de las excelencias de la muy insigne ciudad de Barcelona. En aquesta obra, escrita primer en català, traduïda amb posterioritat al llatí i per últim al castellà, en Jeroni presentava la ciutat comtal com a matèria d’estudi. No era la primera vegada que algú descrivia Barcelona, ja que quasi cent anys abans, es publicà l’obra de Jeroni Pau titulada Barcino. De fet, en Jorba segueix i copia en ocasions el treball d’en Jeroni Pau actualitzant-lo.
El motiu pel qual es presenta a aquest autor en aquest article és doble: primer perquè ens fa una composició de la ciutat comtal, i segon, perquè dins de les seves descripcions farà una molt acurada de la torre Bellesguard, potser, la que més informació ens ha aportat fins al moment.
En Jeroni de Jorba va néixer a la ciutat comtal, on als 15 anys ja estudiava teologia a la Universitat de Barcelona. Com ell mateix diu, l’any 1589 ocupava càrrecs de catedràtic ordinari de lleis a la Universitat. Imbuït per l’esperit de l’època, Jorba inicià la seva obra començant pel fundador de la ciutat, tal i com ho havia fet Titus Livi sobre Roma al seu treball “Ab urbe condita”. Es tractava de confeccionar la narració d’una gran Vrbs, i no havia cap amb tant prestigi com la ciutat del Tíber. Jorba presentà a Barcelona com una ciutat antiga, il·lustre i poderosa, fundada per Amílcar Barca, el cartaginès, o bé pel propi Hèrcules.
Realment, la finalitat del seu treball i com recull el propi títol de la mateixa és lloar Barcelona, destacar la seva capitalitat dins de Catalunya. El més interessant és que per fer-ho descriu els seus edificis, torres, ponts i portes, esglésies i monestirs, places i carrers, i els seus voltants com la muntanya de Montjuïc i la serra de Collserola.
És amb motiu d’una passejada per aquesta zona quan explica que “cerca de Pedralbes hay muchas torres de señores particulares y un castillo nombrado de Bellesguarte, antiguamente de los reyes de Aragón, el cual está cercado de sus murallas y torres: un gran patio, una fuente y cisterna, un huerto muy lindo y una lonja con columnas y insignias de reyes de Aragón; una capilla, dos galerías con veinticuatro ventanas, donde se puede ver Barcelona y el mar, una sala de armas, la cárcel, capilla, reloges; y es un lugar muy sano”. A partir d’aquesta descripció podem acreditar que Bellesguard tenia una muralla que l’envoltava, amb torres, de les quals només han arribat fins al nostres dies tres.
El més destacable d’aquests escrits és que ens aporten la visió d’un humanista, com concebien la ciutat, tant la part humana com la material, i especialment ens fa una descripció de la torre Bellesguard abans de les destrosses que patirà la casa amb la Guerra dels Segadors primer i després amb la de Successió, deixant-la molt malmesa i que gràcies a la descripció d’en Dionís Jeroni podem fer-nos una idea de la magnitud de la torre.