El Racó dels Veïns
Juan Lluis Escayola Ritter
Em va causar una gran satisfacció llegir l’article de Jordi Llorach del mes de gener sobre la clínica del Dr. Ripoll i del meu pare el Dr. Joaquim Escayola Canals, qui li va enguixar la seva mà trencada.
M’ha rejovenit el seu record de la magnífica claraboia que hi havia cobrint el pati interior central de la finca amb un sortidor d’aigua al mig sobre un pedestal de marbre. La claraboia, enmig de vidres de diferents colors i donant tota la volta a l’espai, tenia escrits els últims versos del
Cant espiritual de Maragall: “I quan vinga aquella hora de temença en què s’acluquin aquests ulls humans obriu-me’n, senyor, uns altres de més grans per contemplar la vostra faç immensa. Sia’m la mort una major naixença!”. Nosaltres de petits ens entreteníem a llegir-los contornejant el cap i a memoritzant-los, mentre esperàvem que el meu pare acabes la seva feina. Sempre m’havia intrigat saber qui havia fet posar aquells versos: vostè ara finalment m’ho ha aclarit. Li estic molt agraït! La finca pertanyia a la família política del poeta.
En canvi, cal fer un aclariment sobre l’escalinata, que no era a Alfonso XII, 51 sinó a la Clínica Santa Eulalia que Especialidades Médicas Reunidas (EMR) va instal·lar a una finca situada a la cantonada de Ganduxer amb Modolell. Allà si que hi havia un gran hall amb parquet de fusta, finestres amb vitralls de colors i al fons una gran escalinata per accedir al primer pis. El meu pare no va ser fundador d’EMR sinó el seu primer i únic cirurgià general fins a la seva jubilació, juntament amb el seu germà el doctor Albert Escayola, que era uròleg. Els creadors de la mútua (probablement la primera a Catalunya) van ser el doctor Feu i un tal Ramon Casal que amb el temps va ser l’únic propietari.
A la fotografia destacada: La Clinica Santa Eulalia al carrer Ganduxer cantonada amb Modolell, avui enderrocada. Fotografia cedida per Juan Lluis Escayola