Cultura
EMM Can Ponsic
El dissabte 7 de maig a la tarda els carrers del nucli antic de Sarrià es van omplir de música i joves. Per tercera vegada, l’Escola Municipal de Música (EMM) Can Ponsic va muntar el Festivalet de música i dansa tradicional de Sarrià. El tret de sortida es va fer a Casa Orlandai, que per tercer any ha col·laborat en la iniciativa, amb un primer ball al pati d’en Marcel.
Una comitiva de músics carregats amb acordions diatònics, flabiols i tamborins, tarotes i, fins i tot, dos petits sacs de gemecs, va sortir en cercavila pels carrers del barri. Eren alumnes i professors de Can Ponsic, a Sarrià, i del centre Xamfrà de música per a la inclusió social, al barri del Raval, en una col·laboració que es remunta anys enrere, així com alguns representants de l’escola Municipal de Música Dolors Calvet de Vilafranca del Penedès. També van sortir dos grups de balladors -canalla de 7 i 8 anys de Can Ponsic i alguns de més grans de Xamfrà- acompanyant als músics amb balls de bastons, de castanyoles i de mocadors, fent diverses parades durant el recorregut.
En total, una quarenta de persones al ritme d’un alegre so de picarols saltironejant. Sí, veïnat, eren ells! La cercavila va pujar fins a la plaça de Sarrià on va fer una ballada molt lluïda i després va baixar fins a la plaça Sant Vicenç, on hi va haver una exhibició dels diferents balls que portaven preparats des de casa.
En Joan Codina, un gran mestre ballador, va dinamitzar una ballada popular amb molt d’encert i moltes famílies i altra gent del barri van participar-hi. La festa es va allargar fins que es va fer fosc i semblava que petits i grans no en tenien mai prou. Cal agrair al restaurant Can Pau la seva col·laboració, deixant endollar el micro del mestre de ball perquè pogués treballar amb comoditat.
Per sort, va fer un dia preciós que va acompanyar les ballades i les va fer molt agradables. Al barri ja se sap, qualsevol esdeveniment que passa a Sant Vicenç es torna un encant per tots aquells que hi participen. Ara, en queda el bonic record i les ganes immenses de preparar la quarta edició esperonats per les opinions d’alguns veïns: “He sortit expressament perquè les altres vegades que ho heu fet ha estat tan bonic!” o “S’haurien de fer més actes d’aquest estil al barri!”
Els dos últims anys, el Festivalet no s’havia celebrat per la situació de pandèmia.
