Opinió
Agàpit Borràs
La Torre de Comunicacions de Collserola, iniciada el febrer de 1990 i acabada el juliol de 1992, és una de les obres emblemàtiques dels Jocs Olímpics de Barcelona. Es tracta d’una de les obres més singulars de l’arquitecte britànic Norman Foster i és un element essencial per les connexions audiovisuals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La seva localització queda una mica allunyada de l’Eixample de la ciutat, però a la vegada és una agradable fita dins del paisatge urbà i probablement és també l’atalaia barcelonina més alta.
És un luxe comptar amb una obra d’aquestes característiques ideada per Foster i que s’emmarca en l’encertada estratègia d’Oriol Bohigas, que va donar els seus fruits: “modernitzar el centre i monumentalitzar la perifèria”. Fer avançar l’arquitectura moderna és sempre un repte pel present i pel futur. Cal que les ciutats aprenguin d’aquests reptes, àdhuc Barcelona. En aquest sentit, Norman Foster ens dona una lliçó.
Barcelona va comptar durant 40 anys amb una altra gran icona, el Floquet de Neu. Va morir el 24 de novembre de 2003. Per tant, l’any vinent se celebraran 20 anys de la mort de l’únic goril·la albí conegut al món. Va arribar a Barcelona el 1996 provinent de Guinea Equatorial i les seves imatges a la revista National Geographic de l’any 1967 li varen donar fama mundial.
L’Ajuntament de Barcelona ha manifestat recentment que en cap cas considera que el goril·la albí sigui “vestigi d’un sistema colonial”. Com que Barcelona és una ciutat d’acollida, el mirador de la Torre de Collserola és una atalaia excel·lent i un bon lloc de repòs per al Floquet de Neu. El seu tarannà no és pas agressiu. Ben al contrari, és amable i acollidor, com la mateixa ciutat de Barcelona.
Els nous materials cablejats per fer entrellats metàl·ics permeten avui dibuixar Floquet de Neu i recolzar-lo a la Torre de Collserola de Norman Foster sense alterar la composició estructural.
Agàpit Borràs és arquitecte col·legiat al COAC
