Bellesguard
Esteban Galindo
Tal i com vam anunciar a l’anterior article, continuem descobrint racons de la torre Bellesguard que són poc coneguts pel públic en general i que van ser molt importants en el passat. Adossada al mur que delimita la propietat amb la facultat Abat Oliva CEU, davant la façana nord de la torre, ens trobem amb una caseta de forma rectangular, amb un sostre a dues aigües molt semblant al que en Gaudí va fer a les bodegues del Garraf. Una porta al mig de la construcció dóna accés a una petita habitació. Just a sobre de dita porta, es localitza una finestra de tamany reduït.
Aquest edifici és també una creació d’en Gaudí, coetània a la torre. Igual que passa amb la façana principal, veiem dos bancs adossats a banda i banda de la porta d’entrada.
La família Guilera havia donat a aquesta habitació una funció de magatzem, però el que ens va despertar la curiositat, va estar el fet que l’espai al que s’accedia des de la porta era bastant reduït, només de tres metres d’amplada per tres d’alçada, cosa molt curiosa si es té en compte que l’edifici fa una llargada de 14 m. A més, des d’aquest petit espai no s’accedia enlloc i, per tant, no sabíem quina era la funció de la finestra.
A una alçada de 3 m i sense un accés practicable, mitjançant una bastida, vam poder obrir el finestral de fusta que donava accés a l’interior de la finestra. A partir d’un replà de tres metres, a cada banda es localitzen dos dipòsits en forma de V, de 120 cm a la part estreta i 160 cm a la més ampla, amb una alçada de 4 m i el sostre de volta. A partir dels tres metres els dos dipòsits es comunicaven, convertint-se llavors en un gran magatzem d’aigua, amb una capacitat de més de 60 m³.
Tal i com ens mostra la façana de l’edifici, amb les marques d’un sostre a dues aigües sobre la finestra, l’arquitecte català va desenvolupar el dipòsit aprofitant una construcció anterior més petita, possiblement l’aljub on hi havia un distribuïdor d’aigua. La nostra teoria és que en Gaudí va voler aprofitar l’entrada d’aigües subterrànies provinents de Collserola, de la qual de manera reiterada ens parlen les fonts escrites, per construir un gran dipòsit i garantir així una reserva d’aigua dedicada bàsicament al rec, com encara avui dia es pot comprovar si ens fixem en una petita aixeta que es troba al costat de la paret exterior de la caseta. Malauradament, dita agua va deixar d’arribar amb la construcció de la Ronda de Dalt.
A la manca d’arribada d’aigua se li va sumar la desaparició dels cultius a la zona, fet que provocà que no fos necessària la funció dels dipòsits, motius pels quals la construcció va caure en desús i posterior oblit, fins avui.
