Salut
Roser Díaz
L’Espai Plató ha acollit una nova edició de les xerrades sobre el dolor que organitza el Grup Sense Dolor Plató, concretament la cinquena. Així, el passat dimecres 29 de maig, una vuitantena de persones van acudir a la cita, que cada vegada suma més assistents i ja ha arribat a superar els 200 interessats.
L’opinió de metges experts i de pacients ens va acostar a la realitat del dolor. En aquest cas es parlava del dolor crònic, aquell que conviu de manera permanent amb nosaltres i que probablement mai ens abandonarà. El Doctor Juan Manuel Vázquez va explicar com el paper de la família i els amics ajuda a l’hora de millorar el diàleg i la comunicació amb la gent que ens envolta, davant un dolor que en moltes ocasions evita que ens relacionem i visquem de la manera com desitjaríem. “Caminar mitja hora al matí i mitja hora a la tarda, juntament amb una migdiada de tres quarts d’hora” també pot ajudar a portar d’una manera millor la sensació de dolor, deia el Dr. Vázquez.
La malaltia s’ha de compartir amb familiars i amics, s’ha de transmetre comunicant els efectes de la manera més natural i clara a fi que és pugui interrelacionar creant una complicitat. El dolor crònic té un lloc a la vida, però no ha de ser l’eix de la vida.
La medicina regenerativa
El Doctor Cesar Gracia també va introduir els assistents en l’innovador camp de la medicina regenerativa. La base d’aquesta medicina es troba en la regeneració de les cèl·lules, que, encara que no ho sembli, d’una forma més o menys intensa, es va fent al llarg de tota la nostra vida.
El ioga, una solució holística
La Julianne és una dona de 41 anys que des dels 35 pateix dolor crònic a l’esquena. En un moment de la seva vida es va enfonsar i deprimir. Per ella tot s’havia acabat molt aviat i de manera injusta. Però de caràcter disciplinat i tenaç, es va obligar, primer a contracor i després ja d’una forma resolutiva, a practicar el ioga. A poc a poc va guanyar elasticitat, va relacionar-se amb altra gent i es va demostrar a ella mateixa que hi havia un món obert esperant-la.
La meditació la va treure de la depressió, va fer gran el seu camp de pensament i va fer que s’acceptés i que s’envotés d’un món positiu. La relaxació que el ioga li aporta li disminueix la tensió, i amb menys tensió, el dolor crònic és més suportable. A la vegada, en augmentar la seva fortalesa mental, també pot controlar més la seva situació i acceptar de manera positiva la vida. Amb la boca petita, diu, “si tothom fes ioga…” Fa broma i diu que potser no caldrien farmàcies.
