Publicitat
spot_img

El Mercat de Sarrià, un mercat centenari

Amb més de 100 anys d'història el mercat uneix modernitat i tradició conservant les façanes i l'estructura general de l'edifici

Publicat el 25.6.2019 13:00

Arquitectura

Jaume de Oleza

www.cwork.cat

Al costat de l’antiga Parròquia de Sant Vicenç de Sarrià i en el que en el seu dia va ser l’hort de la rectoria, es va aixecar el 1910 l’actual mercat de Sarrià. L’edifici és obra dels arquitectes A. Calvet i M. Coquillat, un projecte que va veure la llum després que l’any 1900 fracassés el que hauria d’haver estat el primer mercat cobert d’aquesta antiga població. Aquest últim va ser un projecte de l’arquitecte Francesc Mariné, que era l’arquitecte municipal d’aleshores, i que no es va poder dur a terme perquè l’Ajuntament no va aconseguir expropiar els terrenys on s’havia d’aixecar l’edifici, i que eren propietat de la marquesa de Villamediana.

Publicitat

Anys més tard, i gràcies a l’obertura del passeig Reina Elisenda, es va poder disposar del terreny per edificar-lo. Pensem que els antics venedors i mercaders oferien els productes a la plaça davant de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià. El mercat de Sarrià té aproximadament 2.300 m2, i és d’estil modernista. Destaquen les façanes de maó vist de dues tonalitats, de les quals encara es conserven els detalls originals. Interiorment, una estructura de pilars i petites encavallades metàl·liques suporta una coberta amb prou feines visible des de l’exterior. Una estructura de ferro divideix l’espai en tres naus de dife- rents alçades a fi de permetre l’entrada de llum zenital. A fora, destaquen les pilastres de maó que dibuixen la situació de l’estructura interior i al mateix temps sobresurten de la coberta, tot trencant l’horitzontalitat de l’edifici.

El mercat ha estat sotmès a diverses remodelacions i reformes, la primera l’any 1967. Després, ja l’any 2007, es va engegar una actuació més integral de l’edifici, conservant les façanes i l’estructura general, però eliminant les escales d’accés per poder tenir un vestíbul més ampli i incorporar un ascensor. Així mateix, es va reorganitzar la distribució interior de les parades de venda i es van afegir unes places d’aparcament. També, per dotar de major lluminositat l’interior, es van substituir les antigues persianes de fusta pels actuals finestrals de vidre. Tot això amb el propòsit de proporcionar la funcionalitat que necessita un equipament modern. Un mercat que uneix la modernitat amb la tradició i aporta al barri un punt de trobada on poder abastir la nostra cuina. I és clar, tot això amb més de cent anys d’història.

Jaume de Oleza és arquitecte

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

La casa Dolors Solà

Arquitectura domèstica i detalls modernistes en un dels pocs habitatges unifamiliars conservats al carrer Ferran Puig

La Biblioteca J.V. Foix: característiques de la construcció

Un espai obert, lluminós i participatiu que reforça la vida veïnal a la plaça de Sarrià

Torre Bernat i Creus: característiques i curiositats

Va ser projectada per Josep Masdéu Puigdemasa l’any 1906, per a l’empresa Bernat i Creus, els propietaris de la qual, Manuel Bernat Rovira i Joaquim Creus Grau, pintors i decoradors de professió, dirigien aquesta reconeguda firma ubicada al passeig de Gràcia

Vila Felisa: història i curiositats d’una torre unifamiliar de la Bonanova

Aquesta vila va ser construïda per l'arquitecte Jaume Gustà i Bondia l'any 1897 a instàncies de Felisa Vázquez, vídua de Flaquer. A la façana abunden diversos detalls neoclàssics que doten l'edifici d'un estil eclèctic
spot_img

Una crida a mirar la pobresa sense indiferència, al cor de Galvany

El periodista Pau Duran analitza, durant una conferència a la parròquia de Sant Ildefons, l’exhortació 'Dilexi te' del papa Lleó XIV, un text que reprèn el llegat social de Francesc i apel·la al compromís actiu amb les persones pobres

“Era únic apropant-se a la gent, interessant-se per tothom”: un escrit dedicat a Frederic Bou

Lourdes Vallès dedica un article ple d'afecte al poeta sarrianenc, mort aquesta setmana a 90 anys

La necessitat de pertànyer

"Tots necessitem -ni que sigui de manera inconscient- sentir-nos part d’alguna cosa. Suposo que perquè en el fons tots formem part del mateix, tenim el mateix origen, encara que ho haguem oblidat. Quan podem entendre això, de veritat, i ho sentim, ja mai més ens sentim separats": l'opinió de Glòria Vilalta

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí