Nomenclàtor
Jesús Mestre Campi
És un carrer amb un notable pendent que s’inicia al passeig de Sant Gervasi i arriba fins a la plaça de Narcisa Freixas. La seva urbanització, la va proposar Francesc d’Assís Forasté i Iglésies el 1871, poc després d’haver adquirit una peça de terra a la família Craywinckel. Forasté va proposar a l’ajuntament obrir un carrer paral·lel a Bertran i per sobre mateix de la riera de Sant Gervasi, cosa que va ser aprovat el juny de 1871, i el mestre d’obres Josep Garriga i Garriga va fer el projecte i dividí la propietat en parcel·les. Segurament la intenció era fer arribar el nou vial fins al carrer Castanyer, però una altra propietat ho va impedir, quedant durant molts anys com un cul-de-sac, amb una rampa que baixava fins a la riera.
Segons el plànol de 1895, hi havia una gran bòbila i unes casetes amb jardí o horts a la part esquerra del carrer, i set edificis a la vorera que quedava per sobre de la riera, una d’elles la fàbrica de galons de seda Santoja, que també s’hi van fer la torre. La resta de cases també eren unifamiliars, i un parell, més grans, també devien ser torres. A la cantonada amb el passeig hi havia una gran torre. El carrer, doncs, compaginava activitats industrials (la bòbila, la fàbrica de sedes) amb residencials, com es pot veure amb la fotografia de Joan Vidal Ventosa que cal datar cap a 1915, ja que s’hi veu sencer l’Hotel Metropolità (la Rotonda). A l’esquerra de la fotografia hi ha la gran torre del Frare Negre, la residència de la família Craywinkel. Entremig hi passava la riera i, entre el passatge i el carrer Bertran, hi havia una àmplia zona d’horts.
Als anys trenta s’havia construït la major part del passatge, però la zona d’hort quedava lliura. Uns anys més tard, el 1953, el Club de Tennis Barcino va adquirir aquesta gran propietat per fer-hi el nou club, que tenia l’entrada per la recentment urbanitzada plaça de Narcisa Freixas, cosa que permet al passatge connectar amb el carrer Balmes.
