Cultura
Jesús Mestre
El 1914, les germanes Mercedes i Gloria Godó Eguia es van fer construir una torre al passeig de la Reina Elisenda de Moncada, cantonada amb l’antic camí de Pedralbes (avui carrer de Domínguez i Miralles). La torre la va construir l’arquitecte Enric Sagnier, seguint les indicacions de les propietàries i aplicant-hi el seu gran coneixement arquitectònic, en aquest cas basant-se en l’estil noucentista. A la finca del costat, el compte de Godó, Ramón Godó Lallana, es va fer construir una altra torre.
Els Godó tenien com a veïns les famílies Pons i Serra, propietàries de tres grans torres: Can Mora i Can Serra, a la part de muntanya del passeig, i a la part de mar, la finca Sant Isidre que avui allotja la clínica Creu Blanca. Aquest grup de torres, situades als afores del nucli antic de Sarrià, es mantenen en un bon estat de conservació però la majoria amb altres usos.
Mercedes, Gloria i Florinda Godó es van instal·lar a la torre ben aviat. Pel cens de 1916, es coneix que també hi vivia, des de feia 6 mesos, el matrimoni de Jorge Esteban i Maria Palos, amb el seu fill Miguel de 8 anys, tots originaris de Foz-Calanda, Terol, encarregats del servei i manteniment. Cal destacar la capella de la primera planta, amb vidrieres, catalogada per la parròquia de Sarrià el 1921 com a oratori privat. Cal destacar igualment el gran jardí que envolta la casa, amb un templet en l’angle on coincideixen el passeig de la Reina Elisenda amb el camí de Pedralbes. I, a la façana de ponent de la torre, a la primera planta i protegida per una galeria, hi ha un gran mural noucentista, obra de l’artista Dàrius Vilàs.
En esclatar la Guerra Civil, el 1936, els Godó van marxar d’Espanya i les torres van ser confiscades pel govern republicà. No coneixem exactament quin ús va tenir la torre de les germanes Godó, però la casa veïna es convertí en un centre d’acollida d’infants orfes procedents d’indrets afectats pel front bèl·lic, i gestionat per l’Ajuda Suïssa de Barcelona.
Segurament durant la guerra els murals de Dàrius Vilàs van ser protegits per unes fustes, cosa que ha permès la seva conservació en bon estat fins a l’actualitat. Són una obra valuosa i mostren diverses escenes sobre arts i també feines agrícoles quotidianes, amb referents mitològics clàssics. Algunes de les figures poden representar a les propietàries. En tornar a Barcelona el 1939, un cop acabada la guerra, les germanes Godó es van trobar l’habitatge en un estat lamentable.
La senyorial planta noble, amb una gran sala que donava al jardí, estava gairebé destrossada i no van trobar ànims per reconstruir-la, limitant la zona d’habitatge a la primera planta i els serveis indispensables. Cap als anys seixanta, després de la mort de les propietàries, la casa va ser ocupada per la Creu Roja. En aquests anys, la torre va perdre part del jardí i l’estany i sortidor es van traslladar a la part de ponent, quan originàriament estava situat a llevant, al costat de la finca del compte de Godó. Posteriorment, la va adquirir el govern dels Estats Units i el 1992 hi va traslladar el consolat de Barcelona.
En els darrers anys s’ha iniciat la restauració del jardí i recentment del templet, al que s’ha tornat els seus colors originals. Ara hi ha la intenció de restaurar l’edifici, recuperant també els seus colors originals i rehabilitant algunes de les sales de la planta baixa, la gran escalinata, la sala-repartidor de la primera planta amb una gran xemeneia, i la capella. Tots ells elements emblemàtics que poden mostrar com seria l’habitatge d’una família burgesa del segle XX.
Recentment, el consolat ha aconseguit el préstec de dues grans pintures murals de Josep M. Sert, datades el 1919, que estaven a l’ambaixada de Madrid. Pintades en blanc, negre i daurats, representen versions costumistes molt lliures de les ciutats de Salamanca i Toledo a l’edat moderna. Sert va ser coetani de l’arquitecte Enric Sagnier, cosa que dona coherència a l’emplaçament dels murals. I, en el marc del projecte de restauració del consolat, que cerca retornar a l’edifici el seu aspecte original, també té sentit omplir l’interior de l’habitatge amb art i objectes de l’època en què es va construir.
