Publicitat

El primer jardí de la humanitat

spot_img

Publicat el 7.1.2016 10:00

claus de la vida

Àngel Cerezo Cerezo

Fotografies: NASA
Fotografies: NASA

Com a arquitectes del paisatge sempre hem pensat que hi ha alguna cosa que ens lliga amb el primer home que va transformar el territori. Amb aquest home que està lligat a la terra, que l’estima, la treballa, la mima i la transmet de pare a fill, de generació en generació. Aquest primer vincle home-terra va ser el primer jardí.

Publicitat

El primer jardí de la història de la humanitat és el del paisatge agrícola, és un jardí atemporal, domèstic i productiu: és l’hort.

Publicitat

Això contradiu la idea generalitzada en la memòria col·lectiva del jardí com a espai d’oci, luxe, recreació, ornamental, de plaer i de representació.

L’hort apareix i es desenvolupa quan l’home va deixar de traslladar-se d’una localitat a l’altra en busca d’aliment, i va passar de dur una vida nòmada a una de caràcter sedentari. Això passa quan la sedentarització de la població acaba establint-se en un punt del territori. El factor clau que ha fet variar aquest territori ha estat l’agricultura.

Les cultures nòmades es dividien en tres categories: els caçadors-recol·lectors, pastors nòmades i nòmades itinerants. El pobles nòmades no fan jardins. La raó principal per la qual molts pobles nòmades es van fer sedentaris es troba en un dels descobriments més importants de la humanitat: les lleis de l’agricultura.

El primer jardí apareix sent un ‘recinte’ on és possible protegir els seus ‘béns’: verdures i fruites, i després les flors i els animals. Els ‘béns’ es refereixen a allò ‘millor’, a coses preuades i precioses, en una contínua evolució que busca apropar-se el més possible al ‘paradís’.

La paraula jardí (jardín, giardino, garden…) prové de l’alemany ‘garten’, es basa en ‘jart’-‘gart’ que significa ‘recinte’, un recinte acotat, tancat, conclús. Hortus conslusus prové del llatí i és la porció de terra acotada, terra privada, infranquejable, tancada, un lloc de plaer personal: un refugi. Aquest hort o refugi es refereix al paradís per l’home. El paradís prové del llatí ‘paradisus’ que deriva del grec ‘paradeisos’ i aquest ve del persa ‘pairidaeza’ que significa, com no, ‘recinte’. Aquesta paraula està formada per: ‘pairi’ que significa ‘entorn’ i ‘daeza’ que vol dir ‘bastió’. Al Japó, ‘shima’ significa jardí i deriva de ‘shime’, que vol dir ‘porció de terra presa en possessió’ o ‘porció de terra separada de la naturalesa i tancada’.

A l’agricultura i al camp la paraula jardí no designa una altra cosa que no sigui un hort, perquè la resta és paisatge. El paisatge és el lloc a on el cel i la terra es toquen. Quan el paisatge està organitzat i domesticat es parla de parc.

El jardí és un lloc tancat, privat, infranquejable, íntim, de plaer, un lloc de pau a on apropar-se al paradís. Si pensem que el jardí neix de la mà de la sedentarització de l’home, quan aquest estableix una organització del recinte podríem considerar-ho la primera manifestació de l’art del jardí. L’hort és l’origen del jardí i del paradís, i el jardiner és el traductor, interlocutor, intercessor, del llenguatge de la naturalesa, un gestor de recursos naturals.

Àngel Cerezo Cerezo és arquitecte especialitzat en Urbanisme i Paisatge, i soci cofundador de l’estudi AAIMM Arquitectura

[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

El Jardí 119, juliol de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_119_Juliol25_ok.pdf

El Jardí 118, juny de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El-Jardi_118_Juny25_ok.pdf

El Jardí 116, abril de 2025

https://diarieljardi.cat/wp-content/uploads/2025/06/El_Jardi_116_Abril25.pdf

Festa Major de Sant Gervasi – la Bonanova 2025: el programa amb totes les activitats

Del 5 al 15 de juny la plaça de la Bonanova s'omple de cultura popular, música, activitats infantils, àpats populars i espectacles per a tots els públics
spot_img

Millores de l’accessibilitat a 4 punts dels barris de muntanya

Les actuacions es faran als carrers de Marmellà, Guerau de Liost, Claudi Sabadell i Roma

El cabusset: un ocell aquàtic que resideix tot l’any a Catalunya

És un excel·lent bussejador, ja que se submergeix durant 15-20 segons sota l'aigua i pot arribar fins a 20 metres per buscar aliment, petits peixos, nimfes d'insectes aquàtics i mol·luscs

Mediterràniament: el Quixot a Benidorm

"Si el Quixot visqués a la nostra època viatjaria sens dubte a Benidorm a la recerca de noves aventures. No se m’acudeixen moltes més ciutats al sud d’Europa on ell pogués demostrar tota la seva vàlua com a cavaller errant": l'escrit d'Aitor Romero

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

[adrotate banner="15"]