Opinió
Josep Maria Sucarrat
Segurament la data més important pels nens de Barcelona és la nit del 5 de gener, la nit de Reis. La màgia que tanca les festes nadalenques i posa el llaç o traca final a uns dies de festa plens de retrobades familiars. Barcelona té la gran cavalcada que neix al port de la ciutat a on arriben els Mags d’Orient, carregats de joguines que passegen amb les seves carrosses davant dels nens, pares, avis i oncles que omplen tot el recorregut i donen la benvinguda plena d’alegria i d’agraïment cap als tres Reis.
I si la cèntrica Barcelona fa la gran cavalcada, les antigues poblacions que avui conformen l’actual ciutat no perden la seva identitat i mantenen, ara com a mig poble i mig barri, la seva i particular cavalcada de Reis. Poble-sec, Gràcia, Horta, Nou Barris, Sant Andreu, les Corts, Poble Nou, Guinardó, Sants… Tots fan la seva festa, però com si estiguéssim a la Gàl·lia d’Astèrix, posem la lupa i enfoquem un reducte, un barri, una població que no fa cavalcada: Sarrià. Un barri que manté la tristor de la crisi, de la covid i que relaciona la il·lusió i l’actitud a un tema pura- ment econòmic.
Quin greu no tenir cavalcada a Sarrià, quina pena pels nens que esperen veure els Reis passejar pels seus carrers, pels carrers que cada dia trepitgen quan van a l’escola o juguen i xerren amb veïns i amics. Quin greu i quin greuge a la canalla que no pot relacionar la màgia del seu dia amb els carrers propers de cada dia. He vist moltes cavalcades, grans i petites, i puc dir que en totes hi havia la mateixa alegria i expectació. El triomf no està en els diners i en el que et gastes, el triomf està en la il·lusió de fer-la i en la il·lusió dels que hi van.
“Els nens volen veure els seus Reis, […] tenir-los propers, tocar-los, escoltar-los i poder parlar amb ells”
Barcelona ha de fer una gran cavalcada, un gran espectacle per la ciutat a on els nens i els grans som espectadors meravellats de la llum i el color de la desfilada. És com un gran castell de focs de la Mercè al que hi anem per la grandiositat de la celebració. Però després estan les festes de proximitat a on ja no som espectadors i ens transformem en actors i participants de la festa, senzillament perquè tenim la proximitat del carrer i de la gent.
Sarrià, no cal gastar molts diners, no calen grans carrosses. Inventa, crea i entén que els nens volen veure els seus Reis, que potser el luxe no és l’important i el que volen és tenir-los propers, tocar-los, escoltar-los i poder parlar amb ells. Volen veure com entren a la seva església a on els espera un estable i el Nen Jesús.
