La mirada jove
Elena Bulet
En Johan Martínez és el professor de Robòtica del Taller de Casa Sagnier. Té 37 anys, li encanta el món dels robots, però es dedica a la música. Espera poder combinar aquestes dues passions algun dia. És originari de Veneçuela. Allà va començar a estudiar Enginyeria Elèctrica, però va deixar la carrera per venir a Barcelona a estudiar jazz. En l’actualitat, compon música, a la vegada que desenvolupa projectes de robòtica a diversos centres.
Què és per tu la robòtica?
La robòtica és una excusa perquè els joves aprenguin a treballar en equip i a solucionar problemes. Es tracta d’un espai on equivocar-se i aprendre, un espai per créixer en equip.
De quines parts es compon un robot?
Un robot té actuadors (motors), sensors i un cervell. Els actuadors són els encarregats de transformar la informació que enviem des del programa en una resposta física. Per exemple, el moviment. En canvi, els sensors actuen a la inversa. El fet físic el transformen en informació digital perquè sigui comprensible pel robot. A més, tot autòmat consta d’un cervell (microcontrolador) que nosaltres podem programar via Bluetooth o via USB des d’una plataforma de programació a l’ordinador.
Si poguessis construir qualsevol tipus de robot, quin seria?
Qualsevol que pugui ajudar la gent. Poder crear coses que augmentin la qualitat de vida dels qui no tenen la mateixa facilitat que els altres per realitzar certes activitats.
I es pot programar sense tenir coneixements de programació?
Hi ha plataformes desenvolupades per aquells qui tenen la inquietud de programar, però que no ho han fet mai. Es tracta de fer un trencaclosques. Cal agafar peces i anar-les unint entre elles. Cada peça té una funció adjudicada, de manera que al connectar-les totes et queda un conjunt de programes que es materialitzaran en accions del robot.
Quin va ser el teu primer contacte amb els robots?
Vaig descobrir la robòtica fa 4 anys, a Barcelona Activa. Junt amb una altra persona, teníem la inquietud de desenvolupar un projecte educatiu i buscàvem una eina per materialitzar-lo. Volíem que fos un projecte de resposta immediata, on els joves investiguessin, poguessin equivocar-se i també observessin la resposta immediata de les seves accions. Tenim la impressió que els joves han oblidat que és a partir de l’error quan es fa descobriments.
En l’actualitat, esteu ideant alguna altra activitat més?
Volem parlar amb el Districte per realitzar una aula oberta. Es tractaria de combinar la robòtica amb la impressió 3D i crear un espai on els joves poguessin venir a crear. Com un coworking amb joves i nens. Ells podrien venir amb les seves inquietuds i projectes, tenir l’ajuda d’un dinamitzador i conèixer altres persones amb qui desenvolupar el projecte.
Què tenen els joves que incita a treballar amb ells?
Els joves no tenen por a la perfecció. Això està canviant, però tant de bo segueixi així. No hi ha una única solució per les coses, la riquesa està a poder negociar, aprendre i decidir entre tots. La robòtica és un espai per compartir. Volem no ser competitius. El món està canviant i treballarem per projectes i en equip. Per aquest motiu, és important que els joves tinguin eines de sociabilitat i de col·laboració amb els altres.
Fotografies d’Elena Bulet
En Johan defensa que la robòtica no és difícil. Recomana que els qui es vulguin iniciar en aquest àmbit s’apropin i comencin. Si un té la inquietud, només cal posar-se al web i investigar. Aconseguir solucionar un problema. Preguntar molt. A més, també afegeix que la gent té la impressió errònia que la robòtica és per a homes. I no, la robòtica és de tothom i per a tothom.
