Societat
Elena Bulet (@elenabulet)
Si camines per la Bonanova i arribes a la cruïlla entre el carrer Josep Roura i el carrer Valeta d’Arquer, t’emportaràs una sorpresa. Tot i estar a punt de tocar el Tibidabo, l’atracció que veuràs no forma part del parc. Es tracta d’un telefèric en miniatura construït entre dos balcons, el de Jordi Orpinell i el de Miguel Martínez. Durant aquest confinament, els dos amics han dut a terme una idea que feia temps que cavil·laven. “A l’estiu, estàvem allí a la platja i el Miguel em va proposar de fer un telefèric! Vaig acceptar de seguida, però fins ara no havíem trobat el moment per fer-lo!”, explica en Jordi.
L’atracció està fabricada amb materials que conservaven els dos amics a casa, com ara rodes d’un carro de cuina o un motor de rentadora. D’aquesta part se n’encarrega el Jordi, que ha desenvolupat el vessant tècnic del projecte. “Sempre guardo les coses que tenim per llençar. De fet, tinc una habitació plena de trastos al pati. Em passa que quan en tiro un, temps després penso: ‘Carai, ara em serviria per fabricar això!’”, explica el Jordi mentre riu recordant el seu petit magatzem. En Miguel, en canvi, ha dissenyat les figuretes que hi pengen, que també incorporen materials casolans com ara pals de gelat o petits llistons de fusta. Fabricades a mà, quan les examines de prop observes els detalls d’un globus aerostàtic, un paracaigudista, una cabina de telefèric o bé un coet que recorda el del Tintín.
En poc més de dues setmanes, i després de diversos assajos de prova i error, els dos amics han construït el telefèric. Ara bé, els propietaris encara volen millorar més el projecte. De moment, el telefèric funciona únicament a certes hores del dia, quan el Jordi el connecta al corrent elèctric. Ho fa al matí (aprox. de 12 h a 14 h) i al vespre (aprox. de 18h a 22 h), quan l’atracció també s’il·lumina. Però la voluntat és aconseguir que funcioni de manera autònoma. És per això que el Jordi té un molinet de vent al terrat: “L’he posat aquí per donar-li voltes a veure si se m’acut una idea perquè sigui totalment ecològic, canviant el motor i afegint-hi una bateria que es carregués amb el vent”.
El telefèric ha tingut molt bona rebuda en el veïnat. Des que l’han instal·lat, que les reaccions dels vianants no passen desapercebudes. Alguns l’observen més tímids, d’altres pregunten, tot sorpresos. A més, ha coincidit que amb el confinament, el carrer Josep Roura s’ha convertit en una de les rutes que els runners utilitzen per pujar a la Carretera de les Aigües, fet que augmenta els espectadors de l’atracció.
Ara bé, el telefèric no és el primer projecte que els dos amics duen a terme al barri. Des del 2002, el Jordi i el Miguel organitzen un sopar comunitari. Tot va començar quan una veïna gran del barri els va ensenyar un programa de festes que des del 1956 es feia cada a la cruïlla del carrer Josep Roura i Valeta d’Arquer, on se celebraven balls, cercaviles, xocolatades, concursos i sopars de germanor. Aquell any, els dos amics van anar casa per casa proposant la iniciativa del sopar. El 2003, ja deixaven el missatge a les bústies. I així, fins que es va crear un grup de whatsapp entre el veïnat de la zona. A més de ser una eina de convocatòria i de fer xarxa, també serveix per avisar-se entre veïns sobre fuites d’aigua, gats que s’escapen o proves d’alarma.
Projectes com el del Jordi i el Miguel contribueixen a mantenir el teixit veïnal, un element essencial en períodes com el que estem vivint. Ara, els dos amics ja pensen en la propera idea. Tant de bo la Bonanova segueixi incorporant més perles com aquest petit telefèric.
El telefèris s’il·lumina al vespre © Vídeo cedit per Jordi Orpinell
