Per accedir al contingut crea un compte gratuït
Llegeix
Accés il·limitat: subscriu-te a El Jardí
Cultura
Ana Rubió Jiménez
Un full de paper pot transformar la manera d’ensenyar matemàtiques? Eulàlia Tramuns, professora de la Universitat de Barcelona, n’està convençuda i ho demostra amb el conte El tresor amagat, una obra singular que combina papiroflèxia, narració i aprenentatge matemàtic en una proposta tant creativa com exigent.
El conte introdueix el que l’autora anomena storytelling en papiroflèxia: explicar una història mentre es van plegant figures de paper. Cada plec acompanya el relat i cada figura esdevé una porta d’entrada a conceptes matemàtics, espacials i narratius. El resultat es tradueix en una experiència compartida que es pot viure com a lectura, taller, petit teatre de paper o activitat educativa vivencial.
Ara bé, El tresor amagat no és un llibre passiu. És un repte i és un joc. Com a adults, convé haver-lo explorat i practicat abans de compartir-lo amb els més xics, ja que la proposta requereix una certa destresa i comprensió. Precisament per això, el conte esdevé un excel·lent punt de trobada entre infants de diverses edats: un exercici de coordinació per a qui explica i plega les pàgines del llibre, i un espectacle captivador per als més petits.
Aquesta obertura pedagògica té un reflex clar en les il·lustracions de Mònica Ramoneda. De caràcter minimalista i expressiu, l’univers visual del conte explica només la informació essencial, deixant un marge molt ampli a la imaginació. Un gest de llibertat que es complementa, a banda de la papiroflèxia, amb preguntes sobre coneixement del món i petites píndoles explicatives que conviden al debat i a la reflexió.
Pel que fa a les matemàtiques, aquestes no apareixen de manera explícita durant la lectura, però el conte esdevé una excel·lent excusa per parlar de geometria, distàncies, temperatures o formes. En altres paraules, no són tant una conseqüència natural del relat, sinó més aviat una oportunitat pedagògica que el relat genera.
En aquest sentit, la sarrianenca fa un gran regal a les famílies i a la comunitat docent: un recull de jocs i exercicis matemàtics que permeten apropar-se a aquesta disciplina amb la ment oberta i expectant, esquivant les pors i les limitacions mentals que alguns estudiants senten envers aquesta matèria.
En definitiva, El tresor amagat és un conte amb moltes capes: primer la història, després els dibuixos, la papiroflèxia, les preguntes, les matemàtiques i, finalment, tot plegat. Segons l’edat, l’atenció se centrarà més en un aspecte o un altre i, amb cada lectura, els infants podran fer un nou descobriment.
A l’aula, fins i tot, pot convertir-se en una unitat didàctica transversal que treballi llengua, lectura, coordinació motriu, expressió artística i creativitat, amb la possibilitat de crear una llibreta personalitzada que doni sentit al procés, com la que descobreixen els protagonistes en acabar la seva aventura.
Una aventura que cada lector, mestre o família aprofitarà a la seva manera; una invitació oberta a aprendre jugant, plegant i imaginant.
