Societat
Ana Rubió Jiménez
La massificació del turisme a Barcelona és una realitat creixent que impacta de manera particular en cada barri de la ciutat; a Vallvidrera, aquest efecte és cada cop més evident en la sobrecàrrega del transport públic que puja al cim del Tibidabo. El veïnat demana solucions a les llargues cues que col·lapsen el Funicular de Vallvidrera i el bus 111, la ruta més econòmica per accedir al cim si no tens entrada al parc d’atraccions, però també la ruta que utilitzen els veïns en el seu dia a dia per anar a comprar, a treballar i per tornar a casa.
L’alternativa és la Cuca de Llum, un transport que va costar 19 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona i que no forma part de la Xarxa pública metropolitana, sinó que es contempla com una atracció més del parc. El seu cost sense entrada són 12 €, un preu massa elevat per aquells que volen pujar al mirador a fer-se una fotografia i admirar les vistes de la ciutat. Per consegüent, els visitants escullen l’opció preferida de Google Maps, que travessa Vallvidrera.
El president de l’Associació de Veïns del Cim del Tibidabo, Òscar Blasco, reivindica que d’aquí en deriva un mal ús de l’autobús de barri, que està dimensionat per transportar els veïns del cim, sobretot infants, joves i gent gran, que no disposen de vehicle propi o de mobilitat per conduir. En canvi, el bus 111 s’emplena constantment de turistes i ha deixat de ser un transport fiable per al veïnat: “Nosaltres hem de baixar a Vallvidrera per fer qualsevol cosa, sobretot per anar a comprar, i moltes vegades el bus va ple i ja no para”. Blasco afegeix que el que fins ara era una situació puntual, s’està convertint en una constant durant l’any.
En cap de setmana, aquesta línia registra dues alarmes diàries de mitjana, que tenen lloc quan se supera la capacitat del bus de 32 passatgers i, com ha explicat l’Ajuntament a El Jardí, des de TMB es fan reforços puntuals en les èpoques en què es preveu que hi pot haver un excés. Tanmateix, aquesta mesura és insuficient per al veïnat, que ja no pot comptar-hi com a transport de referència. Així ens ho comparteix la Laia, una veïna de Vallvidrera que viu davant d’una parada de l’autobús: “Si tot funcionés una mica millor, el faria servir cada dia”.
L’Associació de Veïns del Mont d’Orsà – Vallvidrera viu amb recel la voluntat expressa de la ciutat i del parc d’atraccions de portar cada vegada més visitants i denuncia que, per contra, “no s’estan trobant solucions per assumir tota aquesta gent”. Demanen que s’integri la Cuca de llum dins del servei públic de l’àrea metropolitana, per així descarregar el transport dels barris de muntanya, i que es faci un pla de mobilitat que tingui en compte totes les problemàtiques actuals: “És evident que cal una inversió, però el primer que s’ha de fer és intentar optimitzar el que ja tenim”. El seu president, Joan Pujol, expressa que la situació comença a ser insostenible i que, com a associació, estan pensant mesures per alertar l’Ajuntament que cal fer alguna cosa aviat.
A la sobresaturació del funicular i el bus 111 s’hi sumen altres mancances del transport com és l’escassa freqüència dels busos 118 i 128, que connecten amb els barris del Rectoret i Mas Guimbau, la falta d’adequació dels horaris amb l’entrada i sortida a les escoles o l’absència total d’un bus nocturn. Jesús Escardó, veí del Rectoret, defensa la necessitat de millorar aquests serveis, en una àrea de Barcelona on no arriben ni els taxis ni el Bicing, cosa que deixa com a única opció el vehicle privat.
En aquesta línia, Joan Pujol posa sobre la taula que la rendibilitat de l’autobús 111 hauria de compensar-ne d’altres: “Al barri tenim una via absolutament sobreexplotada amb turistes i això hauria de servir per tenir-ne d’altres que no són rendibles, però que sí que donen servei al veïnat”, i reitera que és a partir d’un pla de mobilitat que es podrien observar aquestes possibilitats.
Així ho reforça Òscar Blasco, que demana que un expert assenyali quines solucions són bones i quines no, per tal de descongestionar el transport de Vallvidrera: “El problema no desapareixerà: el que volem és minimitzar-ho. Que la gent gran i la gent jove que viuen al barri no es vegin obligats a passar tres autobusos o a pujar caminant 30 minuts amb una pujada que espanta”.
L’Ajuntament treballarà un pla de mobilitat
El veïnat ja fa temps que visibilitza la problemàtica, i ara tot just comencen a rebre algunes respostes. Segons ha pogut saber El Jardí, Neus Chas Gallardo, gerent del districte, ha explicat en una reunió amb l’AV del Cim del Tibidabo que, a partir de setembre, començaran a treballar en un pla de mobilitat que englobarà els barris de muntanya. A més, ha assegurat que s’estudiaran altres mesures com la instal·lació de nous cartells indicadors i, tal com va anunciar la regidora Maria Eugènia Gay, a l’audiència pública del 3 de juny, la reubicació de l’actual parada del 111 a la plaça Pep Ventura, per intentar millorar la gestió de les cues que, avui en dia, es creen en una corba sense visibilitat que dificulta la mobilitat dels vehicles.
Amb tot, l’Associació de Veïns del Mont d’Orsà – Vallvidrera és conscient que viure a la muntanya és en molts sentits un privilegi i defensa que, més enllà dels problemes actuals del barri, aquestes demandes són un “crit d’alerta” davant d’una situació que, “si no fem res per solucionar-la, cada cop anirà a pitjor”.
