Publicitatspot_img
spot_img

La canyella: propietats, usos i curiositats

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea

Publicat el 19.10.2025 6:00

Remeis i cuina de convent

Fra Valentí Serra de Manresa

Fra Valentí Serra de Manresa

El canyeller (llat., Cinnamomum zeylanicum; cast., canelo) és un arbust original del sud-est asiàtic. La seva fulla és perenne i pertany a la mateixa família del llorer. Es troba en terrenys sorrencs on li plau una pluja moderada i constant, però sense excessius canvis de temperatura. La collita de la part interna de l’escorça de les branques de canyella s’efectua durant el període de les pluges que, precisament, és quan és més fàcil de pelar i extreure. Aquesta escorça s’enrotlla i s’asseca i és quan desprèn el seu peculiar aroma i quan gaudeix del seu exquisit gust dolç i suau.

De la baia del canyeller se n’extreu un oli d’intens perfum. Així doncs, la Sagrada Escriptura considera la canyella un dels millors i més suaus i preuats perfums: “sicut cinnamomum et balsamum aromatizans odorem dedi, quasi myrrha electa dedi suavitatis odoris” (Ecle 24,20), de tal manera que la canyella, agraciada amb un poderós sabor exòtic, és una de les espècies més coneguda i més estimada des de temps antic car és una espècia que combina, excel·lentment, tant amb el dolç com en el salat.

Publicitat

En el camp de la medicina popular la canyella s’ha utilitzat contra els refredats i processos febrils, per alleujar els trastorns digestius i per deturar la diarrea. En algunes cultures hi ha el costum d’aromatitzar el vi amb canyella i àdhuc el cafè, la xocolata i, sobretot, les compotes de fruita. La canyella, a més de nombrosos usos culinaris i mèdics, també fou usada ritualment pels egipcis per a perfumar els cadàvers.

Els governants de l’antic Egipte adquirien als caravaners vinguts de l’Orient importants quantitats de canyella i, a partir del segle XVI, els portuguesos i els britànics van potenciar el comerç internacional de la canyella a través dels viatges regulars a l’illa de Ceilan (Sri Lanka) i, també, a Birmània i a la Xina. A la Xina es conrea una variant de la canyella, la càssia (llat., Cinnamomum cassia; cast., canela china o casia), que és de color més fosc i és d’un gust més aspre i picant que no pas la canyella de Ceilan. A l’article vinent us vull parlar, si a Déu plau, d’una fruita excel·lent: el caqui!

Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins.

Notícies relacionades

Els usos remeiers i gastronòmics de l’ametlla a la tradició catalana

L’ametlla forma part de la tradició agrícola, remeiera i gastronòmica de Catalunya. Descobrim varietats, usos tradicionals i algunes receptes

Llegums i cuina catalana

Valorades per la seva versatilitat en temps de crisi i abstinència, els llegums es van convertir en el gran aliment de la cuina caputxina

Coliflor i bròquil avinagrats: el remei de convent que reforça el sistema immunològic

Les conserves tradicionals amb vinagre de poma que els frares elaboraven per conservar aliments i cuidar la salut

Les cols: característiques, curiositats i usos

Des de l’edat de pedra, i molt abans del conreu hortícola de la col, els antics pobladors de la península Ibèrica ja potenciaven el gust dels primitius brous tribals amb fulles de col; des de molt antic, l’home s’ha fixat en aquesta planta, força comú, tan vistosa, de fulles amples i verdoses, d’un gust tan peculiar
spot_img

Sant Gervasi acull la setena edició del festival de cinema francòfon Ohlalà!

El certamen projecta 12 llargmetratges i una minisèrie a l'Institut Français de Barcelona entre el 19 i el 28 de novembre, amb una nova secció dedicada a la natura i el medi ambient

La Fira Solidària de Nadal de la BCN PID Foundation torna a Sarrià per impulsar la recerca mèdica

L'Antiga Fusteria de Sarrià acollirà del 23 al 29 de novembre una setmana de venda de productes i un sorteig solidari per finançar la investigació de les immunodeficiències primàries

Kafka al Farró: Un llibre de Kafka trobat a Sarrià revela una connexió inesperada amb Antoni Tàpies

Alejandro García Schnetzer relata com un exemplar dels diaris de l'escriptor txec trobat a la prestatgeria de la Pastisseria La Perla el va conduir fins a una retrospectiva del pintor a Amsterdam l'any 1980

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí