Albert Anglès-Minguell
Aquest recinte esportiu va ser el primer velòdrom de la ciutat, inaugurat el 1893, només quatre anys abans de l’annexió del barri a Barcelona. Malgrat que va tenir diverses funcionalitats al decurs dels anys, va acollir competicions de futbol, un esport novedòs a la nostra terra a finals del segle XIX, sent el primer camp de joc oficial del Futbol Club Barcelona.
El velòdrom estaba ubicat a la zona del turò del Modolell, un dels turons privilegiats del barri, per sobre dels terrenys del futur Turó Parc, i delimitat pels carrers Vallamjor, Reina Victòria, Valero i Modolell. Encara que la zona estava en procès incipient d’urbanització, la construcció del ferrocarril el 1887 i la nova estació de la Bonanova varen millorar molt la seva comunicació amb la ciutat.
El camp era una superfície de terra irregular, gairebé sense delimitar, amb desnivells i pedres, i es va haver d’habilitar el seu interior per a la pràctica del futbol. Comprenia una tribuna de 40 m i una sèrie de 10 grades en un camp de 120 m de llarg.
La iniciativa per a la seva construcció va ser promoguda per una associació de ciclistes, la Sociedad de Velocipedistas de Barcelona, que decidiren i aprovaren la seva construcció a finals de 1892, en una reunió multitudinària celebrada al “Centro Sport”. La inauguració oficial va ser presidida per Josep Rosès Pedrosa, aleshores batlle de Sant Gervasi, el dia de la Mercè de 1893. Els primers anys del velòdrom es disputaren diverses curses ciclistes, algunes internacionals, fins que va anar davallant la seva eufòria inicial i va caure en desús progressivament.
La colonia anglesa i els orígens del futbol a Barcelona
Gràcies a la colònia anglesa que cercava un camp més cèntric que l’hipòdrom de Can Tunis per poder disputar partits de futbol, el velòdrom va tornar a reeixir com a una alternativa ideal, llogant-lo doncs, als seus propietaris. El primer partit de futbol va tenir lloc als inicis de 1895 per part de la Sociedad de Football de Barcelona de pioners anglesos, integrada per 16 jugadors repartits en dos equips. El costum de jugar partits dominicals es va instaurar i també es va seguir combinant amb curses ciclistes. A part d’aquests dos esports esmentats, el velòdrom va acollir altres competicions d’esports pioners i variats tals com el tir, el criquet o el tennis, gairebé sempre promogudes per la colònia britànica de la ciutat. Fins i tot consta la pràctica d’altres esports més desconeguts d’origen francès, com el ‘riscat’ i el ‘gouret’. L’any 1898 va ser l’últim que va acollir curses ciclistes, que es traslladarien al nou velòdrom del carrer Aragó. A partir de 1899, l’exvelòdrom de la Bonanova va acollir només partits de futbol, i va esdevenir el camp oficial de dos equips: el FC Català i el FC Barcelona, fundats el mateix any.
El 8 de desembre de 1899 el FC Barcelona va disputar, quan no havien passats ni deu dies des de la seva fundació, amb tant sols 10 jugadors, el seu primer partit de la història contra un combinat de jugadors de la colònia anglesa, que varen resultar guanyadors (0-1). Donat que era un terreny llogat, van haver de compartir el mateix camp els dos equips (i d’algun altre) durant uns mesos, amb l’organització de diferents partits molt disputats.
L’exvelòdrom de la Bonanova va ser el camp del FC Barcelona durant gairebé nou mesos, i s’hi van disputar set partits oficials, fins que el FC Català aconseguí el seu lloguer en exclusiva, la qual cosa forçà el trasllat del primer al camp de l’Hotel Casanovas (l’actual Hospital de Sant Pau), també de lloguer. Aquest va ser el destí erràtic inicial de l’equip del FC Barcelona, sense un camp propi durant força més anys. L’ultim partit que va disputar el FC Barcelona va ser el 23 de setembre de 1900 contra el FC Català, amb una victoria per 3-1 i la obtenció del seu primer trofeu. Curiosament, just set anys després de la seva construcció.
El FC Català va seguir jugant a l’exvelòdrom de la Bonanova fins a finals de 1910, quan el FB Iluro va adquirir les instal·lacions la qual cosa va suposar l’enderrocament del velòdrom. Poc després s’iniciava la reforma de l’eixample de la zona de Can Modolell i el futur Turó Parc.
Albert Anglès-Minguell és especialista en la història del barri de Sant Gervasi-Galvany
