Publicitatspot_img
spot_img

Els colors de la pell (homenatge a George Floyd)

"Pell blanca per la puresa, que s'associa a la grandesa. Pell fosca, per la misèria que es castiga amb la pobresa"

Publicat el 8.6.2020 11:29

El Racó del Veïnat

Roser Díaz

Ulls que reflecteixen els ulls,
mirades fetes de cendra, fosques,
mirades fetes de foc, lluents.
Mirades.
Ànimes blanques, ànimes negres?
Ànimes.
Vides del cel, vides de l’infern?
Vides.
Homes que manen, homes esclaus?
Homes.
Pells fosques, pells clares?
Pells.
Injustícia feta d’injúries,
injúries que dicten lleis,
històries fetes de càstigs
que immolen als innocents.
Superhomes fets de palla que es creuen els més valents,
esculpits en la ferralla de les cadenes de pell.
Pell blanca per la puresa, que s’associa a la grandesa.
Pell fosca, per la misèria que es castiga amb la pobresa.
No es valora el sentiment segons el teu color,
no es condemna a qui jutja sense la llei i raó.
La història feta pels homes benestants
s’ha escrit amb lletres de sang, pels ignorants.
Sigui el color que utilitzi aquest pinzell
tots en el llenç de la vida, tenim la mateixa pell.

Notícies relacionades

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

Buidar no és deixar anar

Aprendre a deixar anar és clau per buidar l’armari i tancar etapes vitals. Descobreix com acomiadar-nos dels records ens ajuda a fer espai per a noves oportunitats

Poema d’homenatge a la mare

Aquest primer diumenge de maig és el Dia de la Mare

Honorar, honorar-se, per Glòria Vilalta

"Honorant la meva vida honoro també els meus pares i els meus avantpassats. Això comporta no només agrair-los la vida, comporta també tenir-los presents i estimar-los, donar-los un lloc. Sigui en el cor o a casa, amb una fotografia"
spot_img

Llar, dolça llar… O potser no?

«La teva llar és el teu refugi, allà on sentir-te a casa i on et sents tu», reflexiona Glòria Vilalta en una nova columna d’opinió sobre el significat de sentir-se a casa

La Tamarita, una torre senyorial amb un passat marcat per les txeques de Barcelona

L’edifici dels jardins de la Tamarita, projectat per Melcior Viñals, va ser un centre clandestí de detenció i tortura durant la Guerra Civil i actualment acull la Fundació Blanquerna.

Les Tres Torres té el percentatge més alt d’arbres potencialment al·lergènics de Sarrià-Sant Gervasi

El 36,4 % de l'arbrat municipal del barri pertany a espècies amb al·lergenicitat potencial alta o molt alta, mentre que el conjunt del districte se situa en el 23,9 %, per sota de la mitjana de Barcelona

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí