El Racó del Veïnat
Roser Díaz
Ulls que reflecteixen els ulls,
mirades fetes de cendra, fosques,
mirades fetes de foc, lluents.
Mirades.
Ànimes blanques, ànimes negres?
Ànimes.
Vides del cel, vides de l’infern?
Vides.
Homes que manen, homes esclaus?
Homes.
Pells fosques, pells clares?
Pells.
Injustícia feta d’injúries,
injúries que dicten lleis,
històries fetes de càstigs
que immolen als innocents.
Superhomes fets de palla que es creuen els més valents,
esculpits en la ferralla de les cadenes de pell.
Pell blanca per la puresa, que s’associa a la grandesa.
Pell fosca, per la misèria que es castiga amb la pobresa.
No es valora el sentiment segons el teu color,
no es condemna a qui jutja sense la llei i raó.
La història feta pels homes benestants
s’ha escrit amb lletres de sang, pels ignorants.
Sigui el color que utilitzi aquest pinzell
tots en el llenç de la vida, tenim la mateixa pell.
