Ciència i Natura
Enric Capdevila
La busqueta comuna (Hippolais polyglotta) és un ocell nidificant estival, comú arreu del territori, llevat de les zones de major altitud del Pirineu i zones forestals massa denses. Hiverna a l’Àfrica subsahariana.
És un ocell típic d’ambients mediterranis secs i semioberts amb notable presència d’arbusts, com bardisses, brolles o marges de boscos. A Barcelona es troba a les zones obertes de solana de Collserola i de Montjuïc, així com de forma més esporàdica en alguns parcs de l’interior de la ciutat.
És principalment insectívor i complementa l’alimentació amb petits fruits. Mesura entre 12 i 15 centímetres de llargada. El mascle i la femella són exteriorment idèntics. Té les parts superiors del cos de color marró verdós i el ventre groguenc. El bec és gran, de color taronja o rosat.
És un ocell de colors discrets, que es pot confondre amb altres ocells semblants, com mosquiters o les altres dues espècies de busquetes, molt escasses a Catalunya: la busqueta grossa (Hippolais icterina), que només passa en migració i cria a Centreeuropa, i la busqueta pàl·lida (Iduna opaca), que té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci, i a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres.
Costa veure-la perquè té un caràcter amagadís i, per tant, la millor manera d’identificar-la és amb el seu cant aspre i sonor força característic que la delata.
És un dels 83 ocells que nidifiquen a Barcelona i dels 233 que ho fan de forma regular a Catalunya, segons els últims atles publicats que daten del 2017 i del 2021 respectivament. Perquè ens fem una idea, a Catalunya s’estima que hi ha entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que crien cada any, la més abundant encara és el pardal, amb 900.000 parelles reproductores, malgrat la clara regressió dels últims anys, seguides del gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, amb més de 400.000 totes elles.
De la resta d’espècies, més de la meitat compten amb menys de 2.000 parelles reproductores i es consideren escasses, algunes no arriben a 10 com l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre. La busqueta comuna és de les més nombroses, amb més de 150.000 parelles.
Dita: Per Sant Miquel, la bosqueta fuig lleugera i l’ull de bou al seu darrere.
