Publicitat

Els gegants vells de Sant Gervasi ara pertanyen a Vilassar de Dalt

Desapareguts des de feia dècades, han tornat a ballar a la plaça Bonanova per Festa Major el mateix dia que moria Maria Rosa Godes a 90 anys

spot_img

Publicat el 13.6.2024 23:00

Societat

Jesús Mestre

El pregó d’enguany de la Festa Major de Sant Gervasi ha proporcionat una sorpresa gegantesca. Va ser el vespre del divendres 7 de juny, a la plaça de la Bonanova. Com sorgits de somnis del passat, els gegants de Sant Gervasi de Cassoles, desapareguts feia moltes dècades, van tornar al barri i, mentre es feia el pregó, van oferir uns balls a la concurrència. El pregó, un diàleg entre els dos gegants, en Lluís i la Maria, escrit per Amadeu Carbó, donava pistes sobre la seva trajectòria aquest darrer segle.

Publicitat

Com ha estat possible? Lluís Juanet, l’actual coordinador de la festa, és bon amic d’Amadeu Carbó, folklorista i especialista en gegants, sobretot els de Barcelona. Ara mateix, hi ha una interessant exposició al Museu Etnogràfic, Barcelona, ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició, comissionada per Carbó i Nico Alonso. Carbó, doncs, va comentar a Juanet que a Vilassar de Dalt hi havia uns gegants que podrien ser els de Sant Gervasi. I Juanet es va posar d’acord amb la Colla Gegantera de Vilassar per portar els gegants a la Bonanova.

Publicitat

Segons Carbó, l’origen d’aquests gegants són a principis del segle XX, quan Lluís Vallet els va encarregar al taller expert en gegants El Ingenio, situat al carrer Rauric de Ciutat Vella. Els noms dels gegants eren Lluís i Maria, els mateixos que el seu propietari i la seva muller. El gegant masculí es caracteritzava per la seva barba, un gran bigoti i la pell fosca, molt morena, i amb una mena de turbant al cap.

Lluís Vallet se’ls va emportar de Sant Gervasi a Vilassar de Dalt

Vallet, resident a Sant Gervasi, cedia els gegants a l’Ajuntament de Barcelona per fer les cercaviles de Festa Major, el Corpus i altres festes populars. A partir dels anys vint, aquests gegants també se’ls veu a Vilassar de Dalt, on Vallet tenia una casa. A Sant Gervasi, segurament van continuar apareixent fins als anys quaranta, però posteriorment Vallet se’ls va emportar a la casa que tenia a Vilassar de Dalt. A partir dels anys seixanta, els gegants restaurats i amb una nova indumentària, formen part de la cultura popular de Vilassar, on participen en les principals festes d’aquesta vila.

Els gegants vells de Sant Gervasi de Cassoles

Mor Maria Rosa Godes a 90 anys, el dia que els gegants tornaven a la plaça

S’ha conservat alguna fotografia antiga dels gegants vells de Sant Gervasi, que confirma que són els mateixos de Vilassar tot i que hi ha canvis en els vestits. Una d’aquestes fotos la va fer el fotògraf Emili Godes, veí del carrer Bertran, segurament als anys trenta. També hi ha els records conservats de la seva filla, Maria Rosa Godes, de les cercaviles amb els gegants quan ella era una nena. El mateix dia que els gegants de Sant Gervasi tornaven a ballar a la Bonanova, la Maria Rosa ens deixava, amb 90 anys.

Cedim la paraula a la Maria Rosa, amb aquest fragment d’un article escrit a El Jardí l’any 2015 sobre la història de la Festa Major del barri: “Dintre meu la nostàlgia ha fet forat, i s’ha omplert d’imatges i il·lusions llunyanes que han fet vessar tot un doll de records i records, com si tornés a ser petita i fos encara al carrer Bertran, on vaig néixer i vaig viure-hi fins que em vaig casar. I com una pel·lícula ha passat un tros de vida, tan remota, pel meu pensament! I veia com baixaven carrer avall aquells gegants que tant m’impressionaven, amb el seu caminar majestuós, les cares hieràtiques, els peus petits de l’home que hi havia a sota, que quan els feien ballar m’agafava una mena de vertigen de tan alts com eren!”. 

Els gegants vells de Sant Gervasi a la plaça Bonanova per Festa Major © Ajuntament de BCN

Maria Rosa Godes (1933-2024) va ser una dona vital i alegre, sempre amb detalls per tots els seus amics, i una excel·lent escriptora de relats. Entre els seus llibres hi ha Contrapunts (1993), El que jo no sabia (1998), i Color de magrana (2006) i, el 2014, va participar en l’obra col·lectiva Quart Minvant amb altres escriptores de Sant Gervasi. També ha publicat amb l’editorial La Vocal de Lis i darrerament feia haikus. El Jardí ha publicat alguns relats, versos i articles de Maria Rosa Godes, a qui també va entrevistar el 2017. Segur que aquests darrers balls dels gegants de Sant Gervasi a la Bonanova, haurien donat una gran alegria a la Maria Rosa, a qui l’equip d’El Jardí conservem en el record.

Notícies relacionades

La plaça Cardona, l’antic espai popular de Galvany enmig de diverses indústries

Actualment, s'inicien les obres d'adequació de l'àrea de joc, en el marc del Pla Endreça de l'Ajuntament

Barris i carrers de Sarrià, Sant Gervasi i Vallvidrera

El centenar d'articles publicats anteriorment a El Jardí són ara ordenats, ampliats i articulats en forma de llibre

L’Esplai Sant Ildefons, 55 anys teixint comunitat a Sant Gervasi

El 19 d’octubre, famílies i monitors de diferents generacions es van reunir a l'Escola Lurdes per celebrar l'aniversari de l'entitat

El programa de la Festa Major de Sant Gervasi 2024: 7 al 16 de juny

Societat El Jardí Festa Major de les Tres Torres: el programa d’activitats i les dates Després de la celebració primaverenca de la Festa Major de les Tres...
spot_img

El fajol i la guixa

Dos aliments que al llarg dels anys s'han utilitzat en temps de gana i penúria: l'article de Fra Valentí Serra de Manresa

A Sarrià el temps també és or

"Als CAPs existeix un sistema telefònic pervers que permet tenir el client esperant ser atès molt més temps del que seria raonable": l'opinió de Miquel Saumell

El Santuari Sant Antoni de Pàdua inaugura l’exposició benèfica “L’art amb València”

La mostra, que compta amb obres d'Antoni Tàpies, es podrà visitar fins al 10 de maig a Santaló

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí