Societat
Jesús Mestre
El pregó d’enguany de la Festa Major de Sant Gervasi ha proporcionat una sorpresa gegantesca. Va ser el vespre del divendres 7 de juny, a la plaça de la Bonanova. Com sorgits de somnis del passat, els gegants de Sant Gervasi de Cassoles, desapareguts feia moltes dècades, van tornar al barri i, mentre es feia el pregó, van oferir uns balls a la concurrència. El pregó, un diàleg entre els dos gegants, en Lluís i la Maria, escrit per Amadeu Carbó, donava pistes sobre la seva trajectòria aquest darrer segle.
Com ha estat possible? Lluís Juanet, l’actual coordinador de la festa, és bon amic d’Amadeu Carbó, folklorista i especialista en gegants, sobretot els de Barcelona. Ara mateix, hi ha una interessant exposició al Museu Etnogràfic, Barcelona, ciutat gegant. 600 anys de festa i tradició, comissionada per Carbó i Nico Alonso. Carbó, doncs, va comentar a Juanet que a Vilassar de Dalt hi havia uns gegants que podrien ser els de Sant Gervasi. I Juanet es va posar d’acord amb la Colla Gegantera de Vilassar per portar els gegants a la Bonanova.
Segons Carbó, l’origen d’aquests gegants són a principis del segle XX, quan Lluís Vallet els va encarregar al taller expert en gegants El Ingenio, situat al carrer Rauric de Ciutat Vella. Els noms dels gegants eren Lluís i Maria, els mateixos que el seu propietari i la seva muller. El gegant masculí es caracteritzava per la seva barba, un gran bigoti i la pell fosca, molt morena, i amb una mena de turbant al cap.
Lluís Vallet se’ls va emportar de Sant Gervasi a Vilassar de Dalt
Vallet, resident a Sant Gervasi, cedia els gegants a l’Ajuntament de Barcelona per fer les cercaviles de Festa Major, el Corpus i altres festes populars. A partir dels anys vint, aquests gegants també se’ls veu a Vilassar de Dalt, on Vallet tenia una casa. A Sant Gervasi, segurament van continuar apareixent fins als anys quaranta, però posteriorment Vallet se’ls va emportar a la casa que tenia a Vilassar de Dalt. A partir dels anys seixanta, els gegants restaurats i amb una nova indumentària, formen part de la cultura popular de Vilassar, on participen en les principals festes d’aquesta vila.
Mor Maria Rosa Godes a 90 anys, el dia que els gegants tornaven a la plaça
S’ha conservat alguna fotografia antiga dels gegants vells de Sant Gervasi, que confirma que són els mateixos de Vilassar tot i que hi ha canvis en els vestits. Una d’aquestes fotos la va fer el fotògraf Emili Godes, veí del carrer Bertran, segurament als anys trenta. També hi ha els records conservats de la seva filla, Maria Rosa Godes, de les cercaviles amb els gegants quan ella era una nena. El mateix dia que els gegants de Sant Gervasi tornaven a ballar a la Bonanova, la Maria Rosa ens deixava, amb 90 anys.
Cedim la paraula a la Maria Rosa, amb aquest fragment d’un article escrit a El Jardí l’any 2015 sobre la història de la Festa Major del barri: “Dintre meu la nostàlgia ha fet forat, i s’ha omplert d’imatges i il·lusions llunyanes que han fet vessar tot un doll de records i records, com si tornés a ser petita i fos encara al carrer Bertran, on vaig néixer i vaig viure-hi fins que em vaig casar. I com una pel·lícula ha passat un tros de vida, tan remota, pel meu pensament! I veia com baixaven carrer avall aquells gegants que tant m’impressionaven, amb el seu caminar majestuós, les cares hieràtiques, els peus petits de l’home que hi havia a sota, que quan els feien ballar m’agafava una mena de vertigen de tan alts com eren!”.
Maria Rosa Godes (1933-2024) va ser una dona vital i alegre, sempre amb detalls per tots els seus amics, i una excel·lent escriptora de relats. Entre els seus llibres hi ha Contrapunts (1993), El que jo no sabia (1998), i Color de magrana (2006) i, el 2014, va participar en l’obra col·lectiva Quart Minvant amb altres escriptores de Sant Gervasi. També ha publicat amb l’editorial La Vocal de Lis i darrerament feia haikus. El Jardí ha publicat alguns relats, versos i articles de Maria Rosa Godes, a qui també va entrevistar el 2017. Segur que aquests darrers balls dels gegants de Sant Gervasi a la Bonanova, haurien donat una gran alegria a la Maria Rosa, a qui l’equip d’El Jardí conservem en el record.
