Política
Carme Rocamora
Aviat el projecte de Vallvidrera la Buenos Aires celebrarà un any. Com hem explicat a El Jardí en diverses ocasions i com detallem en un reportatge, el passat mes de març, un grup de joves va ocupar l’antiga Llar Betània per evitar que es tirés a terra i es fes en el seu lloc un hotel de luxe. Des de llavors, una vintena de persones viuen allà en un projecte que han anomenat La Casa Buenos Aires. Les seves reivindicacions són la manca d’habitatge per l’augment del preu del lloguer, la defensa del patrimoni i la construcció de projectes comunitaris. Ara mateix estan en processos judicials amb els propietaris, els Pares Paüls, i el desallotjament es podria produir en qualsevol moment.
- Hauria d’intervenir l’Ajuntament en aquest projecte? De quina manera?
- Estan suficientment catalogats i protegits els edificis del districte?
- Esteu a favor o en contra de projectes com la Casa Buenos Aires?
Pol Lliró, JxCat: “Casos com Buenos Aires són conseqüència del dèficit d’equipaments que pateix el districte”
Casos com el de la Casa Buenos Aires al barri de Vallvidrera són una conseqüència més del dèficit d’equipaments que pateix el districte de Sarrià – Sant Gervasi, especialment pel que fa a espais per a joves. Si a aquest dèficit d’equipaments hi sumem la deixadesa del Govern municipal en matèria de protecció del patrimoni, com hem vist també recentment amb la desaparició del mural de Subirachs a l’Edifici Mercuri, no és d’estranyar que acabin sorgint reivindicacions com la de la Casa Buenos Aires.
Des del grup de Junts per Catalunya valorem positivament les activitats que es desenvolupen al voltant del projectes de la Casa Buenos Aires, tot i que volem deixar clar que no compartim les ocupacions d’espais, ja siguin públics o privats, i que la solució a aquesta situació seria que el Govern municipal fes de mediador per poder-hi trobar una solució. I també que, paral·lelament, posés en funcionament els nou espais municipals que a dia d’avui es troben sense ús perquè les entitats del districte hi puguin dur a terme les seves activitats.
Mercè Amat, ERC: “En una societat on prima l’individualisme les iniciatives d’autogestió contribueixen a la cohesió”
El catàleg de patrimoni de Barcelona, de 1976, és obsolet: es va fer a corre-cuita i va prioritzar els elements singulars i no conjunts. Barcelona té i tenia nuclis amb importància històrica, memorial i patrimonial que cal protegir. Si Vallvidrera perd un altre d’aquells hotels d’aquella vila d’estiueig que va ser, a més de perdre un magnífic edifici d’elements modernistes, també perdrem un edifici amb una llarga història vinculada al barri. També al Putxet, al Farró o Tres Torres, entre d’altres, hi ha edificis i conjunts que cal protegir abans no sigui massa tard.
En aquest sentit, l’Ajuntament hauria d’intervenir per tal de protegir l’antic Hotel Buenos Aires i vetllar perquè l’especulació no contribueixi, encara més, a l’elitizació de Vallvidrera. Els nostres barris es preserven protegint el patrimoni arquitectònic però també el patrimoni intangible que generen els veïns i veïnes a través de projectes comunitaris com el de la Casa Buenos Aires.
En una societat que prima l’individualisme i la cobdícia, les iniciatives d’autogestió, així com també les de gestió cívica d’equipaments municipals, contribueixen a la cohesió i per això cal treballar per consolidar-les.
Eva Eladi, Cs: “L’Ajuntament ja hauria de tenir catalogada la Casa Buenos Aires, per impedir que es perdi el patrimoni de Barcelona”
El patrimoni cultural no depèn dels béns, sinó dels valors que la societat en general els atribueixen a cada moment de la història i determina quins són els que s’han de protegir i conservar. Aquesta tasca la fa l’Ajuntament, que és qui ha catalogat tots els edificis que tenen aquests requisits.
Per tant, l’Ajuntament ja hauria de tenir catalogada la Casa Buenos Aires, per impedir que es perdi el patrimoni de Barcelona. Un edifici catalogat no es pot enderrocar, però sota la supervisió de l’Ajuntament pot reformar-se i tornar a ser l’hotel que es va construir en 1886 i portar, entre altres beneficis, nous llocs de treball a Vallvidrera.
En el que no podem estar mai d’acord és que, per fer una cooperativa d’habitatge, es faci una ocupació il·legal conectada al fluït elèctric amb tot el risc que això comporta, sigui qui sigui el seu propietari: hem de respectar la propietat privada.
BComú i PSC: “Els recursos de l’Ajuntament son limitats i aquesta finca és de propietat privada, això fa que la intervenció municipal estigui limitada”
Dins del programa de Protecció del Patrimoni, l’Ajuntament de Barcelona està reformant el Mercat de Vallvidrera perquè sigui un nou equipament públic, que, amb un cost d’1,8 milions d’euros, s’afegirà als ja existents: la Biblioteca Josep Miracle, els centres cívics Vázquez Montalbán i l’Elèctric, el Casal de barri del Rectoret, les escoles Nabí, Els Xiprers, entre d’altres.
El cas de l’antic Hotel Buenos Aires mostra la necessitat de revisar el catàleg de patrimoni per integrar-hi aquelles finques que són part de la història dels barris. Malauradament, el recursos de l’Ajuntament són limitats, i recordem que aquesta finca és de propietat privada; això fa que la intervenció municipal estigui limitada.
Pensem que els seus propietaris haurien de plantejar un altre model d’actuació a la Casa, que no passa per convertir-la en un hotel, sinó que hauria d’estar més orientat cap al camp social. Des del Districte, treballarem en aquesta línia d’actuació.
Rodrigo Martínez, BxCanvi: “El projecte d’un hotel pot dinamitzar i modernitzar la zona”
L’edifici era inicialment un hotel que els Pares Paüls van convertir en residència d’avis. La residència va tancar, i tot indica que tornarà a ser un hotel. A l’Ajuntament s’hi ha presentat tant la proposta de catalogar-lo com un edifici protegit com els permisos d’obra i la llicència hotelera. L’Ajuntament ha emès els permisos sol·licitats que certifiquen l’adequació del projecte. En tot cas, podria intervenir exercint de mediador entre veïns i hotelers o incentivant els responsables de l’hotel a no derruir-lo totalment i conservar-ne alguns elements arquitectònics.
El projecte d’un hotel, sempre que mantingui les exigències d’edificabilitat i sostenibilitat, pot dinamitzar i modernitzar la zona tot millorant les seves infraestructures i creant ocupació als barris de muntanya. La propietat privada és un dret reconegut a l’article 17 de la Declaració Universal de Drets Humans que s’ha de respectar: encara que es tracti d’una ambició suposadament noble, no podem caure en l’arbitrarietat de les coaccions o l’ocupació il·legal d’espais.
Isaac-Iván Martín, PP: “Cap projecte veïnal pot néixer d’una il·legalitat i a més, ser legitimat i presentat com un projecte possible”
La Casa Buenos Aires, propietat dels Pares Paüls, ha estat ocupada de forma il·legal i en contra de la voluntat dels propietaris. Posteriorment, hi ha hagut judici i s’ha establert el desallotjament de forma immediata, i això és el que ha de passar i passarà.
Cap projecte veïnal pot néixer d’una il·legalitat i a més, ser legitimat i presentat com un projecte possible. Històricament, els projectes veïnals barcelonins han suposat avenços a zones degradades, amb falta de serveis o injustícies socials. En aquest cas, no és així: unes persones han decidit ocupar una casa que no és seva i pretenen dur-hi un terme un projecte concret, en contra de la voluntat de la propietat; això lesiona drets establerts i té una sentència en contra. Pel que sembla, hi viuen 20 persones. Qui són? Qui ha decidit que visquin allà? Qui estableix qui pot entrar allà i qui no? En quines condicions estan? Paguen els subministraments? Si passa res a dins, qui té la responsabilitat?
Des del PP, estem sempre a favor de l’activitat econòmica. On hi ha una casa antiga hi haurà un hotel que contractarà gent, que farà que més turistes pugin a Vallvidrera i que farà que aquesta activitat contribueixi a polítiques socials amb impostos i taxes. Si finalment l’Ajuntament intervé i decideix expropiar, podem tenir un altre Dalmases 63 que ens costi molts diners i on no s’hi faci cap equipament.
