Reportatge
Carme Rocamora
“Tenim l’enorme plaer de convidar-vos al nostre primer carnavalet al poble: activitats, música, pica-pica, dinar gratuït i moltes sorpreses més. Vine amb disfressa i porta cosetes per fer soroll, abric, i ganes de passar-t’ho be”. Així era el missatge que corria a finals de febrer de 2019 entre grups de Whatsapp de veïns de Vallvidrera, del districte de Sarrià – Sant Gervasi i de Barcelona en general per convocar la gent a un suposat carnestoltes. No mentien: efectivament, hi va haver moltes sorpreses. I és que la munió de gent disfressada va acabar entrant a l’antiga Llar Betània –carrer Mont d’Orsà 31– per quedar-s’hi i desenvolupar un projecte batejat amb el nom de La Casa Buenos Aires.
Des d’aleshores han passat onze mesos –l’ocupació es va fer pública el 2 de març de 2019– i moltes, moltes coses. Hi viuen una vintena de persones, en un edifici que ja és casa seva i que no s’imaginen, reconeixen amb ingenuïtat, que mai pugui deixar de formar part de les seves vides: “No en som prou conscients que això es pot acabar en qualsevol moment”, ens expliquen. Intentem recordar aquests 11 mesos intensos mitjançant una conversa amb un dels seus ocupants. Estem asseguts en un sofà de l’edifici, amb un té verd amb gessamí vora la llar de foc, i mirant com la tempesta ‘Glòria’ ha fet destrosses que portaran feina a la casa, i amb unes vistes espectaculars de Barcelona.
A sobre la taula, trobem un quadern amb cal·ligrafia d’infant: “Grasies per daixarnus la Casa Buenos Aires!”. És un missatge escrit per un dels infants del grup de criança que va fer ús de la casa per manca de lloc, tot i que ara, aquest gener, van marxar: “Els nens donaven vida”, asseguren els que viuen a la Buenos Aires. Ara els troben a faltar, tot i que, de nens, no en falten, perquè molts caus fan servir l’edifici els caps de setmana com a casa de colònies.
Des del moment de l’ocupació, a la Buenos Aires s’han fet múltiples jornades obertes per al veïnat amb dinars populars, activitats festives i lúdiques, nits de cinema, cinefòrums, concerts, recitals de poesia, taules rodones sobre educació lliure, de biofísica, sobre habitatge i especulació… Era la principal premissa que tenien des del minut zero de l’ocupació –i molt abans, quan l’estaven planificant–: un espai obert al barri que donés vida, que dinamitzés i que servís d’aixopluc per a gent de diverses edats i perfils.
Així mateix, ha esdevingut un espai que ha recollit reunions o bé ha acabat sent seu d’entitats que necessitaven lloc on trobar-se, com Casa Orlandai, Sindicat Llogater, ESF Catalunya, Seminari Taifa, Batzac, Arran, Escoltes i Guies, La Directa, Rebel·lió o Extinció, el Grup Muntanyenc Collserola, el Casal de Joves de Vallvidrera… entre molts d’altres. Per als joves, tot el que esperen a canvi de cedir l’espai és un retorn: si algú prefereix fer un donatiu econòmic perquè puguin seguir mantenint el projecte està bé, però a la Buenos Aires també es vol sortir de la lògica capitalista i aposten per altres tipus d’intercanvi, com ara nens de cau que ajudin a arreglar el jardí o entitats específiques que imparteixin xerrades i tallers i que puguin ajudar a créixer i aprendre els ocupants de La Buenos Aires, que intenten ser imaginatius i creatius cada dia per fer anar encara millor el funcionament de l’espai.
Com s’organitzen? Es reparteixen les tasques setmanalment, ho decideixen tot en assemblees i alhora en comissions, cuinen i netegen per a tothom, mantenen l’espai; i també mantenen l’hort, una petita joia que els dona moltes alegries, i més tenint en compte que són vegetarians. La resta d’aliments els consumeixen de la cooperativa Can Pujades –que ara, provisionalment, fins que l’antic Mercat de Vallvidrera estigui reformat, fa servir La Buenos Aires– i també de la xarxa de reaprofitament d’aliments de Sarrià.
Com va començar tot plegat?
Ara que ho podem mirar amb una mica de perspectiva, anem una mica enrere. Per què van decidir aquests joves ocupar aquest espai? La lluita per salvar l’edifici, que és propietat dels Pares Paüls, ve de lluny. Fa quatre anys, un grup de Vallvidrera va presentar un projecte de cohabitatge a la llar, en desús des de fa set anys, tot i que la congregació religiosa va rebutjar la proposta del veïnat de comprar-lo per més de dos milions d’euros.
Llavors es va saber que els Pares Paüls volien vendre l’edifici per tres milions a la London Private Company, una societat immobiliària que ja ha demanat la llicència d’enderroc i el permís per construir-hi un hotel de luxe de fins a cent cinquanta places. Arran de l’ocupació, la congregació va aconseguir portar a judici els membres de la Buenos Aires a l’estiu, i es van decretar penes de multa i el desallotjament.
El futur
Miren el futur amb por de ser desallotjats i que tot el patrimoni, tant exterior com interior de l’edifici, caigui a terra i desaparegui. No només pel seu valor històric, sinó també per múltiples objectes que hi ha a l’interior que lamenten no poder donar, com per exemple llits i altres elements ortopèdics que utilitzava la gent gran quan era una residència d’ancians i que es podrien reaprofitar.
Avis emocionats que van viure aquells temps de Llar Betània ara veuen l’edifici recuperat
Ara, els joves segueixen amb la mateixa intensitat reivindicant, més de 300 dies després, un espai on viure, créixer i teixir xarxes comunitàries mitjançant la solidaritat i el suport mutu. Durant tot aquest temps, han aconseguit realment obrir el projecte al veïnat de Vallvidrera de totes les edats: nens, pares, mares, i, fins i tot, avis emocionats que van viure aquells temps de Llar Betània i que ara veuen l’edifici recuperat i ple de vida.
L’Ajuntament de Barcelona, tot i reconèixer la utilitat de l’ocupació, s’ha mantingut al marge d’una possible intervenció, “fent cas omís al reclam de les veïnes”, segons La Buenos Aires. A més, els joves critiquen que el consistori és un dels principals responsables de la situació d’amenaça en què es troba l’immoble, ja que l’aprovació del PEUAT ha permès fer-ne un ús hoteler, augmentant així la pressió turística.
