26.8 C
Sant Gervasi
| Diumenge 26 de setembre de 2021 |
Publicitat

Els jardins de l’escola Dolors Monserdà-Santapau

A l'escola hi ha un espai d'aprenentatge del medi natural que té un valor educatiu incontestable

Publicitat
Publicitat

Explorar El Jardí


M. Josep Tort

L’escola Dolors Monserdà està situada en un entorn natural privilegiat que sorprèn pel seu aspecte boscós, per la gran diversitat d’espècies autòctones que hi habiten i pels grans cedres centenaris i palmeres, que constitueixen les espècies més destacables de l’indret. A l’escola hi ha un espai d’aprenentatge del medi natural dins mateix del centre, que té un valor educatiu incontestable.


El jardí de l’escola, però, està amenaçat: el fort pendent del terreny, la manca d’escocells i d’altres estructures de protecció de la vegetació i la falta de suport de l’administració fan que l’erosió avanci perillosament. Onze grans cedres han caigut a conseqüència de diferents temporals, i cinc dels set que resten dempeus estan força decrèpits per manca d’aigua i nutrients. Les arrels despullades de molts arbres i arbusts clamen auxili.
 El 4 de febrer d’enguany, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins ha publicat un nou pla d’actuacions de replantació d’arbusts -que benvingut sigui-, però malauradament al jardí de l’escola li cal una intervenció estructural contundent que impedeixi l’avanç de l’erosió i, necessita també un manteniment periòdic que permeti recuperar l’esplendor d’aquest preciós jardí històric.

Una pinzellada històrica


La finca, situada al passeig Santa Eulàlia número 18, té una extensió d’11.000 m². Antigament, era molt més gran, i va pertànyer a diferents famílies benestants de Barcelona. Un dels darrers propietaris, en Nicolas Boada, va encarregar a l’arquitecte Miquel Madorell i Rius el projecte de construcció de l’edifici històric actual: un palauet d’estil eclèctic, inspirat en l’arquitectura nòrdica i modernista, que es va construir el 1904 sobre l’antiga Torre Lledó.


El Colegio Nacional de Niñas Dolors Monserdà, anomenat així en honor a l’escriptora catalana, es va constituir el març de 1931 al carrer Salvador Mundi. Amb la proclamació de la Segona República al mateix any, es van imposar els valors progressistes de l’ensenyament públic fins a l’any 1939, quan es va suprimir l’Estatut d’Autonomia. 
L’any 1939 mateix, la Torre Boada va ser confiscada pel règim franquista i es va convertir en el “Colegio Nacional de Niños Baltasar Gracián”. 
L’any 1962, es va fundar l’Escola Santa Pau al carrer Caponata. 
 L’any 1971, es va enderrocar l’edifici del carrer Salvador Mundi, i l’Escola Dolors Monserdà es va traslladar a la Torre Boada i es va fusionar amb l’escola Baltasar Gracián.


© M.Josep Tort

El 1988, l’Escola Dolors Monserdà i Santa Pau es van fusionar i van ampliar les  instal·lacions per acollir un nombre creixent d’infants: van construir l’edifici de primària, de gairebé 3.000 m2 de superfície, i més tard la llar d’infants.

Els jardins


L’escola està situada en un entorn natural privilegiat que sorprèn per la seva extensió, per l’aspecte boscós i per la gran diversitat d’espècies mediterrànies que hi habiten. La presència d’alguns cedres centenaris i el conjunt de palmeres de gran port testimonien els ideals dels antics propietaris que s’emmirallaven davant d’aquests arbres colossals.


La finca, en forma de ela, està situada en un terreny costerut amb un desnivell màxim de 14 metres d’altura. L’entrada principal, vestida amb una bonica reixa de ferro forjat, dona pas a l’accés ascendent fins a la torre històrica, de manera que als costats hi queden els jardins més grans i singulars de l’indret, els bosquets.
 No sabem com eren aquests jardins abans, però és probable que haguessin estat dissenyats acuradament segons els cànons estilístics de l’època. El que sabem segur és que el conjunt de palmeres i cedres del jardí actual es van plantar quan es va construir la casa.

© M.Josep Tort


En el decurs del temps, importants esdeveniments d’ordre polític i social van convulsionar la vida quotidiana: la Guerra Civil i la caiguda de Barcelona en mans de l‘exèrcit nacional (1939) van deixar les escoles públiques en una llarga etapa de depauperació i oblit. Els jardins de la Torre Boada van quedar abandonats durant molts anys, i lentament, la vegetació autòctona de Collserola va colonitzar l’indret.

Els bosquets


Aquests dos jardins constitueixen un estimable registre de la flora mediterrània, en el qual destaquen les alzines, els llorers, els garrofers, el marfull, el llentiscle, l’arboç el galzeran i algunes plantes ornamentals com els pitòspors, les mimoses i les troanes. I no oblidem els grans cedres i el conjunt de nou palmeres de Canàries, que esdevenen les espècies més destacables del jardí.


El bosquet situat al marge esquerre de l’accés és el més costerut i erosionat. S’hi han fet algunes intervencions, com la construcció d’un canaló de desguàs, una passera de formigó i l’estabilització d’algunes seccions del pendent amb travesses de fusta, però malgrat aquestes millores, la força destructora de l’erosió segueix imbatible. 
En aquest indret, hi viuen els dos cedres més grans i ufanosos de l’escola: un exemplar preciós, alt i robust que es bifurca en dos grans troncs, i un altre, també impressionant, que s’inclina perillosament. Les soques dels cedres caiguts són visibles i algunes s’han modelat en forma de cadira.


El bosquet que s’enfila fins al parvulari no té tan pendent, i per tant l’erosió és menor, la qual cosa ha permès el manteniment d’un esclarissat sotabosc. A la part baixa, s’estén un espai planer envoltat de llorers i alzines amb dues grans taules que es poden utilitzar com una aula dins del bosc.

Els jardins de dalt


Davant de l’entrada principal de l’edifici històric, s’estén una gran esplanada amb quatre palmeres i un bonic lledoner, al costat del qual s’ubica el parvulari, amb el seu jardí lateral ple d’esponerosos llorers i alguna alzina. A l’oest, s’estén un gran parterre força descuidat que conté una munió de plantes aromàtiques i altres espècies espontànies que requereix una intervenció urgent.

L’hort, la bassa i les tortugues


Darrere l’edifici de primària, una llarga feixa alberga un espai d’aprenentatge a l’aire lliure excepcional. L’hort escolar, una petita bassa per poder fer el seguiment de petits animalons aquàtics i un espai tutelat pel Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) per criar en captivitat la tortuga mediterrània, en perill d’extinció. Alguns fruiters i un impressionant lledoner embelleixen l’indret.

© M.Josep Tort

Simbologia del cedre


El cedre és un arbre que ha tingut una significació espiritual en moltes cultures. La seva forma, la llarga vida i les propietats de la seva fusta, aromàtica i resistent al podriment, l’han fet símbol de la immortalitat i de la vida eterna. Els cedres es coneixen des de temps bíblics. La preuada fusta s’ha utilitzat en la construcció de vaixells, cases, palaus i mobles. El primer temple de Jerusalem es va construir amb fusta de cedre, i també el vaixell de Kheops de 2700 aC trobat a l’interior d’una cambra funerària de l’Antic Egipte. Els sumeris creien que els boscos de cedres eren els temples dels seus déus i cremaven la perfumada fusta en les cerimònies.

Bec de corall senegalès

Enric Capdevila

El bec de corall senegalès (Estrilda astrild) és un ocell de la família dels estríldids, considerat exòtic o al·lòcton perquè, essent originari de les zones àrides i de conreu subsaharianes, ha estat introduït a Europa com a animal de gàbia que s’ha escapat o alliberat i s’ha naturalitzat. A Barcelona les primeres observacions daten de finals dels 80 al parc del Putxet, però ara es pot observar en qualsevol parc o jardí, així com a les zones fluvials dels rius Besòs i Llobregat. És un ocell petit, d’ales curtes i rodones, i té la cua en forma de cunya. Els adults tenen les zones superiors de color marró mat i les inferiors, ocre, amb fines franges de marró fosc. A la cara hi destaca un petit antifaç i el bec d’un vermell intens, que és d’on li prové el nom. És l’espècie de bec de corall més nombrosa, però cal tenir cura de no confondre’l amb el bec de corall cuanegre (Estrilda troglodytes) ni el galta-roig (Uraeginthusbengalus). S’alimenta de llavors de plantes gramínies i compostes, que complementa amb insectes tous durant la reproducció. És un ocell en expansió, que cria tot l’any. És una espècie gregària i és característic veure grups postproductors compactes movent-se amb vols ràpids i directes, fent enlairaments sobtats o fent saltets pel terra.

Catalunya és una de les àrees amb més concentració d’espècies exòtiques d’Europa, per aquest motiu el CREAF i els Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals de la Generalitat de Catalunya han implantat el Sistema d’Informació d’Espècies Exòtiques de Catalunya (EXOCAT); en l’últim informe del 2013 comptabilitzen 1.067 espècies exòtiques, de les quals 147 són ocells. Esdevenen invasores les que s’assenten i provoquen el desplaçament dels ocells autòctons i danys a plantes i cultius. En concret, actualment hi ha quatre espècies que es consideren invasores: el bec de corall senegalès, el rossinyol del Japó, la cotorra argentina i la cotorra de Kramer.

Dita: Menjar com un ocellet.

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.