Història
Jordi Bigues
Els quatre cadàvers trobats el juliol del 2019 al Parc de Joan Reventós, molt a prop de la llera del torrent de les Monges de Sarrià, són estrangers. Dos d’ells, procedents de països d’Europa de l’Est, i els altres, d’Itàlia i el Regne Unit. Durant la Guerra Civil, a les immediacions del parc i del recinte de l’escola i convent del Sagrat Cor de Sarrià, hi havia la caserna Voroixílov del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Els camps del Sagrat Cor, que arribaven a la ronda de Dalt, eren el lloc d’entrenament dels militars voluntaris, tant del país com dels primers estrangers que s’integrarien a les Brigades Internacionals.
El mes de maig del 2019, durant l’excavació dels fonaments d’un dels dos edificis del carrer Ràfols —aleshores en construcció— va tenir lloc la troballa per atzar d’unes restes òssies humanes. El Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona va decidir fer una excavació d’urgència i ara, la memòria de l’excavació, dirigida per l’arqueòloga Esther Medina Guerrero, reuneix els resultats de la intervenció que es va fer del 5 de juny al 5 de juliol de 2019.
Les restes s’han trobat en dues fosses de planta rectangular que allotjaven dos cadàvers cadascuna d’elles. Els individus foren coberts amb calç i estaven dipositats un damunt de l’altre. Les restes materials descobertes són molt diverses: sivelles, cremalleres, restes de cuir de cinturons, restes metàl·liques de claus, lligues de mitjons i botons diversos (nacre, metall, cuir i fibres vegetals). A més, s’ha trobat una ploma estilogràfica estil Montblanc, un llapis de fusta blanc i vermell i un portamines, nou monedes de bronze i una de plata, i destaca un anell d’or i una motxilla de roba.
És a dir, que els executats no van ser empresonats abans de ser abatuts, ja que no portarien a sobre aquest conjunt d’objectes personals. Un dels elements més destacats que pot permetre identificar els indivídus són les pròtesis dentals d’or trobades a dos dels cadàvers i una plantilla ortopèdica per al peu dret; tractaments dentals i d’ortopèdia habituals a l’Est d’Europa. La troballa d’una bala sencera sense detonar i una beina d’una bala de 9 mm, apunten que l’execució va tenir lloc amb pistola al mateix lloc on van ser enterrats, morts per trets al cap i al clatell.
El fet que els quatre cossos estessin coberts amb calç, fa que aquest compost químic cremi i destrueixi músculs, nervis, tendons i altres teixits tous del cos humà, però no malmet l’esquelet. L’objectiu de l’ús de la calç viva és amagar els crims comesos. L’emplaçament en un barranc emboscat i aïllat són altres factors que denoten una clara intenció d’ocultació. Els quatre individus, que són de sexe masculí, amb una edat compresa entre els 30 i els 40 anys a excepció d’un de més jove, d’entre 25 i 30 anys, no foren despullats de les seves pertinences. Pel que fa a la seva alçada, oscil·la entre els 164 i 169 cm, excepte la d’un d’ells, d’entre 172 i 175 cm.
La caserna Voroixílov Arran del sollevament militar del juliol del 1936, les Joventuts Socialistes Unificades es van fer amb el convent i l’escola del Sagrat Cor de Sarrià. Primer van anomenar la caserna amb el nom de «Pablo Iglesias» i després «Voroixílov», el cap militar de l’URSS i mà dreta de Stalin considerat un dels grans criminals de la història de la humanitat. La caserna Carlos Marx era la part visible del poder militar del PSUC, ubicada a les instal·lacions militars de la caserna Jaume I, darrere el parc de la Ciutadella.
La caserna de Sarrià era la part oculta. El complex estava format pel convent, l’escola, els patis, els camps d’entrenament i la seu de l’estat major. Situat a can Pons i Serra, allotjava els oficials i els convidats, entre d’altres Ramon Mercader, la seva mare Caridad del Rio i el seu germà, també de la NKVD, els serveis d’espionatge soviètics que també eren acollits a la torre. El cap de la caserna Voroixílov era Gregorio López Raimundo, segons es pot llegir a les seves memòries. Posteriorment va ser secretari general del PSUC.
Al torrent de les Monges no consta que s’hi fes cap altra execució ni passejos com a la Creu de Pedralbes, els garrofers dels Caputxins, Can Caralleu, la Font del Lleó o a les portes dels cementiris de Sant Gervasi i Les Corts. Els responsables d’aquests assassinats eren milicians, considerats incontrolats. En canvi, els executors dels ‘quatre del Torrent de les Monges’ estarien relacionats amb la caserna Voroixílov i, per tant, militants subjectes a ordres superiors; les víctimes, condemnades sense judici, acusades d’indisciplina, infiltració, deserció, malifetes, desenganys o encara pitjor: anarquistes o comunistes dissidents considerats, despectivament, trotskistes i feixistes.
