18.5 C
Sant Gervasi
| Dijous 01 d'octubre de 2020 |

Els remeis que s’aconsellaven per curar-se de la pesta negra

L'agrella, api, arboç, betònica, buglossa, carlina, consolda, donzell, escabiosa, genciana, gingebre, lli, malcoratge eren les herbes que es recomanaven

Història

Fra Valentí Serra

Europa, amb l’aparició de la Pesta Negra el 1347-1348, es va veure molt afectada per les epidèmies pestilencials que, posteriorment, reduïren notablement la població al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII. Gràcies a l’expansió de la impremta no fou rar que en temps de pestilència s’estampessin opuscles i obres mèdiques de caràcter instructiu com, per exemple, l’obra del metge gironí Lluís Fabra Discurs sobre la pesta, publicada a Perpinyà el 1589, o bé la del manresà Bernat Mas, Orde breu y regiment molt útil y profitós per a preservar y curar la pesta, impresa a Barcelona l’any 1625.

Situats en aquest mateix ambient històric, els frares caputxins —que, sovintment, prestaren abnegats serveis als empestats— també publicaren, per la seva banda, algunes obres de caràcter divulgatiu sobre com afrontar la pesta, uns textos que oferien un bon nombre de consells pràctics. D’aquestes obres destaca la que escriví el framenor caputxí occità Fra Maurici de Toló (o Toulon) titulada Preservatifs et remèdes contre la Peste, ou Le Capucin Charitable enseignant la méthode pour remédier aux grandes misères que la peste a coûtume de causer parmi les Peuples (Paris 1662) on, a més d’explicar la manera d’atendre pastoral i caritativament els contagiats de la pesta, hi exposà la manera de netejar i desinfectar adientment la roba dels malalts, la diversitat de perfums a utilitzar en les fumigacions i els remeis més útils, essent, un dels més populars “el vinagre dels quatre lladres.”

Publicitat

Situats en aquest context històric on les pestes foren força tan sovintejades a l’Europa Occidental, especialment als territoris del Rosselló, el doctor Antoni Girauld l’any 1587 féu estampar a la impremta de Samsó Arbús de Perpinyà el tractat titulat Utilíssim, prompte y fàcil remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta. Aquesta interessant obra mèdica fou editada críticament a Barcelona el 2017 a cura dels estudiosos Francesc Cremades i Joan Veny (Col·lecció Scripta, 9).

A través d’aquest tractat mèdic, Antoni Girauld es proposà d’aportar a la població rossellonesa —molt afectada i afligida per les pestes, especialment les de 1586-1592, quan destacà l’acció dels caputxins servint els empestats— un conjunt de consells de caràcter eminentment pràctic, com ara quins eren els aliments més adients a ingerir durant les epidèmies, suggerir l’hora millor de sortir al carrer en temps de pesta, o bé recomanar les principals herbes aromàtiques per a mastegar junt amb els poms aromàtics per a purificar l’aire; un conjunt de consells força semblants als que també oferien els frares caputxins, especialment els que divulgà el caputxí català Fra Fruitós de Verdú l’any 1631 en les seves Advertèncias y apuntaments per al temps de la pesta.

El Remei e memorial de l’any 1587, redactat per un fill de la població de Montpeller i veí de Narbona, té l’originalitat de ser escrit en llengua catalana per un metge occità. En aquest tractat mèdic hom hi troba descrits aquells processos morbosos “en moltes coses semblants a la caucaluxa o caputxina” (82v), una malaltia que avui hom identifica amb la tos ferina, coneguda amb francès com la coqueluche . També hi trobem una acurada descripció dels orins dels malalts empestats: “Algunes voltes blanques, d’altres plombines, pàsseas, negras y túrbides com lexiu” (13v). Per “pàsseas” s’entenia de color vermell fosc, signe d’eliminació de bilis per l’orina.

Pel que fa a la descripció i aplicacions mèdiques de les herbes remeieres, Antoni Girauld es manifestà un seguidor dels comentaris de Mattioli a la famosa obra de Dioscòrides i, en menor mesura, seguí també els comentaris del cèlebre professor de la Universitat Complutense, Andrés de Laguna (vegeu P. A. Mattioli, Commentarii secundo aucti in libros sex Pedacii Dioscoridis Anazarbei De materia medica. Officina Val-grisisna, Venetiis 1560;  Andrés de Laguna, Pedacio Diocórides Anazrbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos. Por Mathias Gast, Salamanca 1566).  Del conjunt d’herbes remeieres esmentades per Girauld cal destacar l’agrella, api, arboç, betònica, buglossa, carlina, consolda, donzell, escabiosa, genciana, gingebre, lli, malcoratge, malva, orenga, plantatge, ruda, safrà, sàlvia, serpoll, tarongina, trepó, verdolaga, que encara avui gaudeixen d’una enorme popularitat, especialment en la tradició remeiera dels frares caputxins.

El Remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta sortí estampat el 1587 amb llicència del bisbat d’Elna, ja que el censor no trobà en el text “cosa ninguna que repugne a la nostra sancta fe cathòlica, ni bons costums y pràctiques, ans bé, doctrina sana y bons remeys”, acabant amb una pregària de l’autor que fa així: “Lo que Nostro Senyor Déu clementíssim y poderós divertirà per la sua infinida bondat y misericòrdia, y se appiederà dels seus y’ls trindrà de la sua mà. Lo qual yo supplique (com quiscú és obligat de fer) vulla ésser sempre nostra salvaguarda, protecció y deffensori o vera medecina. Així sie” (f. 85v).  Que el Déu de misericòrdia tingui pietat de tots nosaltres en aquesta nova epidèmia mundial del la covid-19 que ens toca d’afrontar en aquests dies de dolor compartit.

 

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.