20.7 C
Sant Gervasi
| Dissabte 04 de juliol de 2020 |

Un itinerari amb fotografies antigues per la història del vell Sarrià

'Sarrià desaparegut', de Jesús Mestre Campí, és una suggeridora guia que ens condueix per indrets perduts de la vila de Sarrià i els seus entorns

Cultura

Fra Valentí Serra

Res millor per conservar el que avui anomenem la memòria històrica que la fotografia, ja que, tal com afirma una vella dita: “la imatge val més que mil paraules”. L’autor del llibre Sarrià Desaparegut, l’historiador Jesús Mestre Campi, expert en l’edició de reculls gràfics, ens ofereix a través d’aquesta excel·lent selecció de fotografies —les tradicionals i clàssiques en blanc i negre— una suggeridora guia que ens condueix, pas a pas, per indrets perduts —o avui massa desfigurats— de la vila de Sarrià i els seus entorns com ara Pedralbes, les Tres Torres o Vallvidrera.

A través de les imatges editades percebem com la mil·lenària vila de Sarrià va néixer i evolucionà a partir del carrer Major —talment com una gran espinada vertebradora—, que contribuí a estructurar-ne el teixit urbà entorn de la part central, amb la plaça Major o de Sarrià, on hi ha la parròquia de Sant Vicenç —documentada l’any 987— i, també, la Casa de la Vila; una mica més avall, les botigues i a l’entorn les fèrtils hortes.

Publicitat

Can Canet de la Riera, a finals del segle XIX. Autor desconegut, Arxiu CE Els Blaus

Tenen un gran interès per als folkloristes i els estudiosos de les tradicions populars algunes fotografies com, per exemple, aquella de l’any 1898 amb la castanyera del carrer Major de Sarrià (p. 26), la de la  Colla de Sant Medir de 1915 (p. 166), la de la matança del porc a Can Batllera l’any 1894 (pp. 148-149) i, particularment, aquelles expressives imatges de les tasques rurals efectuades a la masia de Can Canet de la Riera (anys 1895 i 1932 a les pp. 122-123), prestigiós mas sarrianenc que, una volta remodelat l’any 1947, el Reial Club de Tennis de Barcelona hi situà la seva seu social.

Són molt expressives les imatges de la vida conventual dels caputxins de Sarrià reproduïdes en el llibre (àdhuc amb l’enterrament del P. Miquel d’Esplugues l’any 1934, a la p. 125), així com també les curioses fotografies de l’antiga finca rural de Santa Caterina —a Sant Pere Màrtir—, ubicada a sobre mateix de Pedralbes, i que fou propietat dels dominics o frares predicadors (vegeu les pp. 112-113).

Mereixen una atenció especial les fotografies del Monestir de Pedralbes, famós convent de monges clarisses de renom mundial que té, alhora, un origen pairal i reial, ja que l’any 1326 la reina Elisenda de Montcada adquiria el mas dit de “Pedres Albes” i tot el domini a un cavaller de Sarrià per tal d’edificar-hi un monestir, on, ben aviat, ja durant el maig de 1327 catorze monges clarisses ocuparen la part acabada del cenobi. És magnífica i irrepetible  l’anomenada fotografia robada (a les pàgines 108-109), que l’any 1905 féu un expert retratista que immortalitzà un grup de monges fent la lectura i meditació entorn del pou que hi ha en el claustre.

Molt encertadament, el prologuista del llibre —el conegut periodista i activista cultural de Sarrià, Jordi Bigues i Balcells— ha volgut posar en relleu que “la fotografia és una font per reviure el passat”, car les imatges captades pels fotògrafs evoquen allò de “més substancial del que ens envoltava i ens havia succeït”. Sí, les fotografies ens ajuden a perviure fets passats, però no pas pretèrits.

Fra Valentí Serra de Manresa és caputxí

Fes-te subscriptor

Et vols comprometre amb el periodisme de proximitat, rigorós i cooperatiu? Fes-te subscriptor per només 5€ al mes i passa a formar part de la comunitat El Jardí

Publicitat
Publicitat

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.