Salut
Neus Mestre i Marc Talló
El mes passat vam començar a parlar-vos de les proves diagnòstic per saber si teníem el SARS-CoV-2. Ja vam parlar dels testos que detectaven la informació genètica dels virus o les seves proteïnes, i avui us presentem el tercer test disponible, un test que ens parla del passat, és a dir, si ja hem passat el virus o no.
El nostre cos té moltes barreres per defensar-se de les amenaces externes (com els virus o els bacteris). Les primeres barreres que trobem poden ser físiques (com la pell) o químiques (el pH àcid del nostre estómac, per exemple, que impedeix la propagació de molts microorganismes). Si aquestes barreres són insuficients i el virus aconsegueix arribar a la sang, és el torn del sistema de defensa del nostre cos, el sistema immune. Aquest el podem dividir en dos components: el sistema immune innat, que ens protegeix dels patògens de forma inespecífica, sense diferenciar-los; i el sistema immune adaptatiu, que desenvolupa una resposta especialitzada per fer front a un tipus d’infecció concreta. Podríem fer el símil amb coladors: la defensa innata seria un colador genèric, que exclou en funció de la mida; mentre que el sistema adaptatiu seria un colador dissenyat amb una forma concreta per excloure específicament un tipus de material (patògens en el cas del sistema immunitari). Durant la resposta adaptativa, trobem els glòbuls blancs, cèl·lules de defensa, que un cop entren en contacte amb el virus, generen anticossos (altrament coneguts com immunoglobulines o Ig) per combatre’l. Els anticossos són proteïnes que reconeixen de forma específica parts d’un patogen determinat, s’hi uneixen i l’eliminen. Hi ha diferents tipus d’anticossos segons el moment de la infecció en què es produeixen. Dos d’aquests anticossos són les IgG i les IgM. En una infecció viral, els primers anticossos que produïm són els IgM. Un cop la infecció avança, aquests aniran disminuint a l’hora que augmenten els nivells d’IgGs.
Les proves diagnòstiques per detectar la presència d’anticossos contra el coronavirus tenen un funcionament molt semblant a la prova d’antígens. En aquest cas, cal una gota de sang, que s’aplica en el detector, i al cap d’uns quinze minuts podrem saber si el nostre sistema immunitari ha generat anticossos contra el SARS-CoV-2 o no. Aquest test compta amb un control per saber si la detecció funciona. Si no veiem la banda del control, tot i veure altres bandes no podem concloure res. Si la veiem, ens podem trobar en diferents escenaris: que no hi hagi cap més banda (resultat negatiu, no hem passat la infecció del coronavirus); que només hi hagi una banda a les IgM (resultat positiu, ens trobem en un estadi inicial de la infecció); que només hi hagi una banda a les IgG (resultat positiu, hem passat la infecció de coronavirus i el nostre cos ha generat defenses); que trobem una banda a la IgG i a la IgM (resultat positiu, estem en un estadi tardà de la infecció).
Aquest tipus de test s’han començat a fer a escala poblacional i serveixen per conèixer quin percentatge de la població ha passat el virus. Fa poc, l’estudi a escala estatal va estimar que només un 5% de la població tenia IgGs contra el coronavirus. Ara bé, estudis científics recents semblen indicar que la resposta immunitària adaptativa contra aquest virus també podria estar mediada per mecanismes independents als anticossos. Ai que necessitarem un altre tipus de test!
