Mestres de Sant Gervasi
Bartomeu Palau
Qui era l’Emili Teixidor? L’Emili Teixidor era un professor fill de Roda de Ter que tenia els estudis de Magisteri, Filosofia i Lletres i Dret. I em penso que també tenia estudis de periodisme. Es tractava, doncs, d’una persona intel·lectualment i culturalment molt preparada.
Però parlar de l’Emili Teixidor no és parlar d’un professor, d’un advocat o d’un periodista, sinó que és parlar d’un mestre en majúscula, d’un escriptor excepcional, d’un educador fora de sèrie i d’un autèntic guia, entenem per guia aquella persona que a partir del seu sentit comú, sap orientar els demés. L’Emili tenia aquell do de la gent de poble que fa que els altres diguin: això demana–li a ell que és un home de senderi. Aquesta és una de les primeres descobertes que vaig fer quan el vaig conèixer, que tractant-se d’un home d’una imaginació desbordant, capaç de sorprendre de dalt a baix a l’oient o al lector amb la seva imaginació i la seva capacitat creativa, era a l’ensems un home d’un profund sentit comú.
Pels volts dels anys cinquanta, existia a Barcelona l’Escola Betània per a noies situada als carrers Descartes i Plató. Els pares d’aquesta escola volien crear una escola semblant per a nens atès que en aquella època l’administració educativa espanyola, no permetia la coeducació. Mossèn Alemany, consiliari de Betània i home molt implicat en el món educatiu barceloní, coneixia un xicot jove que estudiava a la Universitat de Barcelona i vivia al Col·legi Major “Fray Junípero Serra”. Aquest xicot era l’Emili Teixidor i Viladecàs.
La creació de l’escola Patmos
L’Emili Teixidor va entomar el repte i va crear l’escola Patmos. Els seus primers locals foren uns barracons situats entre el Tennis Barcelona i la Creu de Pedralbes. La finca es deia “Cal Montero”. El terreny era enorme (avui dia hi ha tres carrers que el travessen) i tenia una part dedicada a camps de cultiu i una altra dedicada a la vegetació silvestre. L’edifici de l’escola, és a dir els barracons prefabricats, es van bastir al bell mig del bosc.
No hi havia ni camp de futbol, ni pistes de bàsquet, ni piscina, ni poliesportiu: els nois corrien i jugaven pel bosc! Ells deien que anaven a jugar a la selva; vet aquí perquè del primer diari de l’escola, se’n deia el “Diari de La Selva”. Era un diari mural situat a l’entrada de l’escola, que es renovava dos o tres cops per setmana i on els alumnes i professors, reflectien les principals notícies, els seus projectes i les seves esperances. La part de la finca dedicada a conreu estava a càrrec d’un pagès de l’Hospitalet del Llobregat que, setmanalment, venia amb el seu carro a buscar la collita. Mai no hi va haver una sola queixa del pagès perquè els nois trepitgessin els seus camps això era fruit de la primera norma que l’Emili va implantar a l’escola: respectar el treball dels altres!
Patmos va ser d’entrada una escola diferent de totes les altres, situant-se des de bon principi a la primera línia de la renovació pedagògica. En Teixidor va tenir interès que des del primer moment hi participés gent de primera fila. Així recordem entre els principals col·laboradors homes com l’escriptor Jordi Sarsanedas, l’historiador Albert Balcells, el músic Àngel Colomer del Romero, el compositor Joan Guinjoan, el poeta Miquel Martí Pol, l’escriptor i periodista Josep Maria Espinàs, el psiquiatre i membre dels Setze Jutges Delfí Abella, el pedagog Pep Costa Pau, el catedràtic de català Joan Solà, el lingüista Antoni Comes, etc.
L’equip inicial de mestres, format per cinc professors, un consiliari i el director, era un equip ple d’enardiment que fins i tot dedicava dissabtes i diumenges a fer visites o sortides culturals amb els alumnes sense cap mena d’interès crematístic.
Amb la nova escola, l’Emili va establir d’entrada uns canvis de caire pedagògic sorprenents i molt positius. Quan es tractava, per exemple, de donar els resultats de les avaluacions, els mestres felicitaven a tots els nois, tant els que havien tret un excel·lent o un notable, com aquells que, sense haver assolit bones qualificacions, excel·lien per qualsevulla qualitat de tipus personal (premiaven al més treballador, al més bon company, al més servicial, al més voluntariós, al més bon flautista –a les escoles s’ensenyava flauta dolça i percussió -, al més alegre, etc.). I això que avui dia pot semblar una anècdota sense cap transcendència, passava en una època on a totes les escoles penjaven els quadres d’honor amb el nom dels tres o quatre millors alumnes de l’aula!
Els campaments d’inici de curs
En Teixidor va establir el lliurament de “La Pedra Blanca” que es donava a tots els alumnes en acabar els seus estudis i també als adults que, d’una manera desinteressada, havien dedicat part del seu temps a col·laborar amb l’escola. Era senzillament això: una pedra, una fita que indicava el punt del camí on aquella persona havia arribat. La Pedra Blanca, del nom Pedralbes, que vol dir Pedra Alba, portava una llegenda gravada indicadora del punt on aquell que la rebia havia arribat, però també recordava que el camí seguia encara més enllà i que calia seguir caminant.
Una altra novetat implantada per l’Emili Teixidor van ser els campaments d’inici de curs.
Mentre la resta d’escoles barcelonines organitzaven convivències els darrers dies del curs, poc abans de començar les vacances d’estiu, en Teixidor va decidir que les convivències de l’Escola Patmos calia fer-les en començar el nou curs: L’objectiu era que des de bon principi s’establís un contacte positiu i un coneixement mutu entre els alumnes i professors del centre, mitjançant un autèntic campament amb tendes de campanya, foc de camp, marxes de regularitat, tècniques de muntanya, etc.
També va implantar la tècnica pedagògica dels “càrrecs” però amb la condició que el càrrec no fos només un servei teòric a l’escola; sinó que responsabilitzés els alumnes de manera que si se n’oblidaven, l’escola se’n ressentís realment, amb la qual cosa el mestre es veia obligat a esprémer la imaginació per aconseguir que tots els nois tinguessin un càrrec i que aquest càrrec fos un servei real a la comunitat.
L’anglès a l’escola
Una de les primeres decisions que va prendre com a director, va ser canviar el francès per l’anglès. Això ara sembla normal però l’any 1964, quan totes les escoles del país feien francès com a segona llengua, era una novetat que trobava forta oposició entre pares i professors. L’Emili Teixidor ho defensava dient que tot el món anava de cara l’anglès. Patmos va ser una de les primeres escoles de Barcelona que va passar a l’anglès Els fets li van donar la raó: al final gairebé totes les escoles van escollir l’anglès com a primera llengua estrangera.
Pel que fa al tema de les llengües, opinava que els alumnes havien d’estructurar el seu cap en una llengua (a casa nostra, evidentment, en català) i a partir d’aquí, els nois i les noies podien aprendre simultàniament no un nou idioma sinó dos i tres idiomes més atesa la seva gran capacitat receptiva, especialment en la primera etapa de l’escolaritat.
En Teixidor tenia la idea que l’escola havia de fer avançar la societat fent sempre un “pas endavant”, però sense donar-ne més del compte, ja que aleshores corria el perill d’haver-ne de fer tres endarrere! La idea de col·laborar per part de les escoles en el progrés de la societat mantenint el sentit comú era fonamental en ell. En el fons l’Emili Teixidor era un digne representant del seny i la rauxa.
També tenia, com a bon mestre, molts recursos didàctics. El mètode que emprava principalment era el mètode socràtic on l’alumne es veia obligat a pensar la resposta. Més que donar respostes als alumnes, l’Emili els plantejava interrogants que ells poguessin respondre. Defensava la imaginació i la capacitat creativa dels nois i noies i propugnava que els alumnes de primària juguessin amb les paraules, descobrint mots desconeguts, creant-ne de nous, inventant verbs, etc.
Però on l’Emili Teixidor va excel·lir com a mestre de diverses generacions va ser com a professor de llengua i de literatura. Era capaç de fer agafar interès per la lectura a la persona més rebeca a llegir qualque text.
Des de bon principi la seva escola es va distingir per la importància que donava a la lectura. La Biblioteca era l’autèntica “alma mater” del centre i un llibre es presentava sempre als alumnes com un bé molt preuat. Generacions senceres d’alumnes i professors van trobar gust a la lectura gràcies al clima que l’Emili sabia crear al seu entorn. La seva dèria era fomentar la lectura.
La importància de la llengua
Sobre la importància que donava a la llengua, vull fer esment d’una resposta que el 19 de juny de 2012, va donar en una entrevista que li van fer a La Vanguardia. A la pregunta de la periodista que li deia perquè sempre havia sentit tant de desassossec pel foment de la lectura, l’Emili va contestar: “La humanitat ha anat inventant estris que faciliten la vida. La roda, per exemple, és una prolongació de les cames. Les ulleres ens donen visió. Doncs bé, les paraules són les ulleres o les rodes del cervell. Són l’únic instrument que té el cervell per progressar.”
L’Emili tenia com a objectiu el cultiu correcte de la llengua que fa que els ser humans esdevinguin persones.
En aquest article hem parlat de l’Emili Teixidor com a mestre i fundador. No hem parlat d’altres matisos també fonamentals en la seva personalitat, no hem parlat d’ell ni com a intel·lectual ni com a escriptor. Cal que algú ho faci tenint present que és una tasca molt difícil atesa la seva enorme i rica personalitat. Nosaltres només hem pretès explicar les seves aportacions pedagògiques fruit de la seva gran imaginació, que van permetre que l’Escola Patmos, a més a més d’una realitat fos, per damunt de tot, una meravellosa il·lusió.
