Naturalment Curiosos
Marc Talló i Neus Mestre
L’altre dia, durant la cavalcada de reis, mentre esperàvem que arribessin, vam sentir una conversa que ens va cridar l’atenció. Hi havia un noi i una noia discutint sobre com classificar a una nena en base el seu color de pell. El noi defensava que era més aviat “mulata” mentre que la noia deia que no, que era “blanca, encara que morena”.
Desgraciadament, durant la història de la humanitat, distingir entre si s’és blanc o negre ha tingut un impacte important, i d’aquí neix el racisme, que defensa que els humans ens podem distingir en diferents races en funció del color de pell. Per sort, de mica en mica aquesta idea es va desmentint, com farem avui. I resoldrem el dubte que tenien els dos joves.
Tots hem vist alguna vegada l’escala cromàtica amb tots els colors. I segur que, més enllà de definir els colors bàsics, costa posar-nos d’acord en com anomenar els colors intermedis, cadascú ho veu diferent. Doncs amb els colors de pell passa el mateix, seria com considerar tots els colors al voltant del lila, des del vermell fins al blau. En aquest tros de l’escala cromàtica hi ha mil tons diferents però tots són el mateix color.
Si agafem a totes les persones de la terra i les ordenem del color més fosc al més clar podem construir una escala cromàtica. Podem distingir els extrems, com podem distingir el blau del vermell en l’escala cromàtica del lila. Però cada color de l’escala cromàtica està rodejat de colors extremadament semblants, que no podem distingir a simple vista, és un gradient continu. Qui s’atreviria a marcar “categories” dins aquesta escala cromàtica? Si posem línies, aquestes estaran separant dos tons que veiem com a iguals. Per tant, no es poden categoritzar els colors de pells, i això significa que no hi ha races.
En el dia de la cavalcada, els joves estaven assumint diferents categories del color de la pell, per tant, partien d’una assumpció errònia, ja que les classificacions que es fan són arbitràries i no reflecteixen la realitat.
Hi ha branques de la biologia, com la genètica o la biologia de poblacions que s’encarreguen d’estudiar la diversitat humana. Aquests científics poden veure que hi ha moltes característiques humanes que estem acostumats a classificar com seria el color de la pell o la sexualitat que en realitat són inclassificables.
Així que, atenció amb les classificacions! En alguns casos és útil poder classificar, però normalment les classificacions no reflecteixen la diversitat real. Els criteris en què es basen solen ser arbitraris i tenen un ús limitat. Si no s’utilitzen bé poden ser perillosos, ja que ens creen barreres invisibles.
Marc Talló Parra i Neus Mestre Farràs són biòlegs humans i recolliran les propostes de temes a naturalmentcuriosos@gmail.com
