Publicitat
spot_img

‘Entre nosotras’ o l’amor autocensurat

Una història sobre la mirada dels altres i sobre l'autocensura, que es va preestrenar a l'Institut Francès de Barcelona

Publicat el 6.3.2021 6:30

Cultura

Marta Trius

Les relacions humanes, i sobretot l’amor, del tipus que sigui, és, sens dubte, el que mou el món. I així ho veiem a Entre Nosotras (The two of us), l’òpera preval de Filippo Meneghetti que es va preestrenar el 17 de febrer a l’Institut Francès de Barcelona.

La pel·lícula recull la història d’amor de dues dones que, durant dècades, ha estat marcada pel què diran: un amor profund sempre amagat als ulls de tothom i viscut intensament per les seves protagonistes. Tal com la defineix el seu director, “una història sobre la mirada dels altres i sobre l’autocensura”.

Publicitat

Drama social o no, la veritat és que el guió manté l’espectador en suspens i juga amb les seves expectatives fins a tal punt que les escenes en poques ocasions acaben com havíem imaginat. Potser aquesta ambigüitat és el que fa que la nostra mirada no s’aixequi de la pantalla i ens faci reflexionar sobre les nostres pròpies vides, i la manera com l’entorn en el qual naixem i som educats marca inevitablement el nostre destí

Però l’amor no acaba en la parella protagonista, interpretada per Martine Chevalier i Barbara Sukowa, sinó que té molts altres enfocaments: l’amor entre una filla i la seva mare, l’amor d’una mare per la seva família i l’amor per la llibertat de cridar al món els sentiments amagats. Silencis que es trenquen amb discussions i algun crit, i emocions que provoquen empatia per la lluita en la qual es desenvolupa tota la pel·lícula.

Cartel ‘Entre Nosotras’

El director i guionista italià ha aconseguit ja dos premis Lumière i ha fet del seu primer llargmetratge una obra digna de ser oscaritzada. No en va, ha estat seleccionada per França per representar el país als Oscars 2021, i ja sona com a nominada a millor pel·lícula estrangera del 2021.

Durant tota la projecció, la sala de l’Institut Francès va romandre en silenci perquè poguéssim vibrar amb les existències d’uns personatges que remouen i commouen, portant-nos a un final ambigu entre trist i feliç que convida a la reflexió.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

L’Institut Francès acollirà una exposició dels anys parisencs del cubista Maties Palau Ferré

S'inaugura dimarts a les 19h i la presentació anirà a càrrec del periodista Màrius Serra

L’Institut Francès de Barcelona

És un edifici projectat el 1972 per José Antonio Coderch, un arquitecte singular amb una obra molt lligada a la modernitat, unint la tradició popular amb l'arquitectura racionalista
spot_img

Altamira i el pensament abstracte del paleolític

Les darreres ocupacions humanes d’Altamira daten de fa uns 13.000 anys, després d’una ocupació continuada de gairebé 22.000 anys, un període molt superior al que ens separa d’aquell moment.

Mantenir-se actiu és sinònim de benestar 

És necessari promoure una vida activa, amb activitats significatives i adaptades, per afavorir l’autonomia, el benestar emocional i la participació social en edats avançades

La cotxa blava

Un ocell migrador discret però molt vistós, amb una gran diversitat de subespècies i presència regular als espais humits del territori

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí