Publicitat
spot_img

Es pot retardar o prevenir l’Alzheimer?

No hi ha cap mesura preventiva que eviti la malaltia, el que sí que és possible és modificar-ne el curs cuidant l'alimentació, evitant el tabac o fent exercici físic

Publicat el 1.12.2019 6:30

Gent Gran

Fundació Ushzeimer

Encara que hi ha factors de risc en el desenvolupament de l’Alzheimer, i tenint en compte que aquesta malaltia encara no té cura, l’adquisició d’uns hàbits de vida saludable constitueixen un gran avenç en la prevenció i retard d’aquesta malaltia. Algunes de les mesures per prevenir i retardar l’Alzheimer són:

Mantenir un control dels factors de risc vascular: Mantenir dins els límits normals la glucèmia, el colesterol i la tensió arterial.

Publicitat

Deixar el tabac i altres tòxics. Les persones que fumen tenen un risc més alt de patir demència.

Cuidar l’alimentació.  Seguir una dieta mediterrània rica en peix, verdura , fruita i grasses vegetals i evitar aliments rics en grasses saturades  (mantega, carns vermelles, embotits, etc.) que estan directament relacionades amb l’augment del colesterol.

Estimulació cognitiva i vida intel·lectual activa. En l’actualitat, les noves tecnologies (telèfons mòbils, ordinadors, tauletes..) ens han facilitat molt la vida, però també ens han fet  mandrosos intel·lectualment. Abans, en fer servir el telèfon analògic, sense memòria, memoritzàvem els números de telèfon i en recordàvem  qualsevol d’important. Ara, quants números de telèfons recordes? És fonamental fer activitats que estimulin la memòria, l’aprenentatge, el llenguatge, l’atenció, operacions aritmètiques, llegir, fer encreuats, jocs intel·lectuals i jocs d’habilitat. I fins i tot  aprendre un altre idioma és especialment interessant a partir dels 50 anys. Està comprovat amb estudis que les persones amb un nivell educatiu elevat o amb ocupacions que impliquin més exigències cognitives, disposen de major reserva i mostren menys risc de patir una demència.

Fer exercici físic. L’activitat física és beneficiosa per al cervell, no solament perquè afavoreix la circulació de la sang, sinó també perquè augmenta les substàncies químiques que el protegeixen. L’activitat física també sol contrarestar part de la reducció natural de las connexions cerebrals que es  va produint en envellir.

Socialitzar-se. Relacionar-se amb altres persones, conversar, intercanviar pensaments i imaginar situacions fa que el nostre cervell estigui actiu i alerta.

Estimular els sentits. Olorar les flors, veure obres d’art, tastar aliments nous o diferents combinacions, escoltar música…

Ser feliç sempre. Mai hem de deixar de somriure, ja que així s’allunya l’estrès que, en moltes ocasions, pot portar problemes de memòria. 

Si bé és cert que no hi ha cap mesura preventiva que eviti la malaltia, el que sí que és possible és modificar-ne el curs. Si se segueixen aquestes mesures, es poden mantenir les capacitats cognitives durant més temps, fer que la pèrdua de la memòria sigui més lenta, que la persona es mantingui amb un millor estat general (tant físic com cognitiu), i que mantingui l’autonomia i la independència durant més temps, amb la consegüent millora de la qualitat de vida.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

No hi ha dreceres per cuidar-nos: la salut demana temps

Reflexió sobre la pressa amb què vivim la salut i la importància de la prevenció

Reptes i oportunitats per garantir una atenció inclusiva a les persones grans LGBT

És necessari generar entorns segurs, respectuosos i amb consciència de la diversitat per garantir el benestar emocional i el reconeixement de la identitat en edats avançades

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives

Cuidar aquells que cuiden: una responsabilitat col·lectiva

Les persones que cuiden en l'àmbit no formal, majoritàriament dones, assumeixen aquest rol sense preparació prèvia, en contexts marcats per l'esgotament, la incertesa, la precarietat i la solitud
spot_img

El carrer de Vilana: història i curiositats

La urbanització s’inicià el 1864, a iniciativa de Carme de Dalmases i d’Olivart, propietària de la finca, que volia dotar a la torre d’un accés per a carruatges

La Ciudad de los Muchachos (Can Puig): memòria completa i reparació imprescindible

"Hem de reconèixer que un mateix espai pot haver estat, en moments diferents, lloc d’educació, d’acollida, d’esperança i també de dolor": l'opinió de Joan Moya

Neix el Grup d’Habitatge dels Barris de Muntanya

Es presentarà en una assemblea oberta el 25 de febrer a les 19:30 al Mercat Cultural de Vallvidrera

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí