Publicitat

Es pot retardar o prevenir l’Alzheimer?

No hi ha cap mesura preventiva que eviti la malaltia, el que sí que és possible és modificar-ne el curs cuidant l'alimentació, evitant el tabac o fent exercici físic

spot_img

Publicat el 1.12.2019 6:30

Gent Gran

Fundació Ushzeimer

Encara que hi ha factors de risc en el desenvolupament de l’Alzheimer, i tenint en compte que aquesta malaltia encara no té cura, l’adquisició d’uns hàbits de vida saludable constitueixen un gran avenç en la prevenció i retard d’aquesta malaltia. Algunes de les mesures per prevenir i retardar l’Alzheimer són:

Mantenir un control dels factors de risc vascular: Mantenir dins els límits normals la glucèmia, el colesterol i la tensió arterial.

Publicitat

Deixar el tabac i altres tòxics. Les persones que fumen tenen un risc més alt de patir demència.

Cuidar l’alimentació.  Seguir una dieta mediterrània rica en peix, verdura , fruita i grasses vegetals i evitar aliments rics en grasses saturades  (mantega, carns vermelles, embotits, etc.) que estan directament relacionades amb l’augment del colesterol.

Estimulació cognitiva i vida intel·lectual activa. En l’actualitat, les noves tecnologies (telèfons mòbils, ordinadors, tauletes..) ens han facilitat molt la vida, però també ens han fet  mandrosos intel·lectualment. Abans, en fer servir el telèfon analògic, sense memòria, memoritzàvem els números de telèfon i en recordàvem  qualsevol d’important. Ara, quants números de telèfons recordes? És fonamental fer activitats que estimulin la memòria, l’aprenentatge, el llenguatge, l’atenció, operacions aritmètiques, llegir, fer encreuats, jocs intel·lectuals i jocs d’habilitat. I fins i tot  aprendre un altre idioma és especialment interessant a partir dels 50 anys. Està comprovat amb estudis que les persones amb un nivell educatiu elevat o amb ocupacions que impliquin més exigències cognitives, disposen de major reserva i mostren menys risc de patir una demència.

Fer exercici físic. L’activitat física és beneficiosa per al cervell, no solament perquè afavoreix la circulació de la sang, sinó també perquè augmenta les substàncies químiques que el protegeixen. L’activitat física també sol contrarestar part de la reducció natural de las connexions cerebrals que es  va produint en envellir.

Socialitzar-se. Relacionar-se amb altres persones, conversar, intercanviar pensaments i imaginar situacions fa que el nostre cervell estigui actiu i alerta.

Estimular els sentits. Olorar les flors, veure obres d’art, tastar aliments nous o diferents combinacions, escoltar música…

Ser feliç sempre. Mai hem de deixar de somriure, ja que així s’allunya l’estrès que, en moltes ocasions, pot portar problemes de memòria. 

Si bé és cert que no hi ha cap mesura preventiva que eviti la malaltia, el que sí que és possible és modificar-ne el curs. Si se segueixen aquestes mesures, es poden mantenir les capacitats cognitives durant més temps, fer que la pèrdua de la memòria sigui més lenta, que la persona es mantingui amb un millor estat general (tant físic com cognitiu), i que mantingui l’autonomia i la independència durant més temps, amb la consegüent millora de la qualitat de vida.

spot_img
[adrotate banner="28"]

Notícies relacionades

Les mans que cuiden

La baixa valoració del treball de la llar i de les cures no és casual: es construeix en la intersecció de gènere, classe i origen

No hi ha dreceres per cuidar-nos: la salut demana temps

Reflexió sobre la pressa amb què vivim la salut i la importància de la prevenció

Reptes i oportunitats per garantir una atenció inclusiva a les persones grans LGBT

És necessari generar entorns segurs, respectuosos i amb consciència de la diversitat per garantir el benestar emocional i el reconeixement de la identitat en edats avançades

Nadal, un temps per cuidar i empatitzar

Un gest senzill, com una mà que acompanya, una mirada amable o simplement una veu coneguda, pot proporcionar més calma que qualsevol rutina formal a les persones amb malalties neurodegeneratives
spot_img

El veïnat de Sarrià – Sant Gervasi és el que menys queixes presenta a la Sindicatura de Greuges de Barcelona

Amb poc més de 150.000 veïns, el districte va registrar només 4,29 denúncies per cada 10.000 habitants

Sarrià – Sant Gervasi, entre els districtes amb menys execució dels pressupostos participatius

Les dues propostes més endarrerides són les que més suports van rebre durant el procés de votació dels pressupostos participatius

David Bondia: “Cuidar el verd no és decoratiu, és un tema de salut i de vida”

Entrevista al síndic de greuges de Barcelona i professor de Dret Internacional Públic a la UB

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí