No hi ha dreceres per cuidar-nos: la salut demana temps

Salut i Cures

Marc Camacho

Vivim en una societat que ho vol tot immediat: menjar ràpid, compres amb un toc de mòbil i decisions accelerades. I aquesta pressa també s’ha traslladat a la salut. Si ens fa mal alguna cosa, volem una solució immediata. Però el cos no funciona així: no el podem portar a reparar i sortir-ne com nous. La salut demana temps, dedicació i constància. Moltes vegades no ens adonem que, si ens refredem, volem estar bé l’endemà o que esperem que “ens arreglin” com si el cos fos una màquina.

Treballant a la consulta, fent domicilis i al barri, amb la Fundació Uszheimer, veig cada dia que les persones amb Alzheimer, Parkinson, ictus o altres malalties neurològiques, necessiten un ritme propi. Millorar requereix paciència, i mantenir la qualitat de vida passa per la prevenció, la rutina i l’acompanyament. Cada petit progrés té valor i és important.

Pel dolor i les molèsties habituals, sovint busquem solucions ràpides. Durant anys s’ha cregut que el fisioterapeuta “arregla” amb les mans, però les millors eines són l’educació, el moviment i els hàbits del dia a dia. Sense això, les molèsties tendeixen a tornar. La realitat és més complexa, i cal entendre que el cos i el cervell necessiten un ritme propi.

Moltes vegades no preparem prou el cos. Ens considerem actius perquè fem esport o caminades, però deixem de banda l’escalfament, la progressió amb calma i el reforç articular. Això provoca tendinitis, lumbàlgies i altres dolors que una bona prevenció podria evitar. Adaptar les càrregues i preparar les articulacions és clau per no repetir molèsties.

També és important no alarmar-se davant qualsevol dolor. El dolor no sempre és un senyal negatiu. Un torticoli de dos dies no és una urgència. El 70 % de les hèrnies discals es reabsorbeixen soles. I tenir un dany no implica necessàriament tenir dolor, igual que pot haver-n’hi sense una lesió visible. El cos és més complex del que imaginem, i el cervell pot augmentar la sensació de dolor encara que no hi hagi un problema greu.

Aneu amb compte amb la pressa: perseguir resultats ràpids o cossos ideals que no existeixen ens perjudica. Són les petites coses de cada dia les que ens cuiden de veritat. A Barcelona, per exemple, sovint agafem l’ascensor encara que només siguin dos pisos, caminem menys del que podríem, o passem massa estona asseguts. Són detalls que, sumats, influeixen en la salut. Preparar el cos amb hàbits senzills i constants és la millor manera de prevenir lesions i millorar el benestar.

Cuidar-se és posar pausa, escoltar el cos i actuar abans que aparegui el dolor. Incorporar petites rutines: amb el temps, marquen diferències grans. I recordem-ho: al fisio, un cop l’any! Per prevenir, aprendre i cuidar-nos… no només quan fa mal.

Marc Camacho és fisioterapeuta de la Fundació Uszheimer.